Via revolucionària i guerra

Durant la Dictadura de Primo de Rivera es va exercir un fort control policial per a limitar l’activitat sindical. A la República es va revitalitzar el sindicalisme, en legalitzar els sindicats i despenalitzar la vaga. Per primer cop, alguns obrers que havien ingressat en partits polítics accedien al govern municipal.

En aquest marc democràtic, La Seda, amb una plantilla de 1.212 persones majoritàriament dones, va iniciar la vaga el 18 juliol de 1931, pel rebuig de l’empresa a les bases de treball presentades pel comitè. La Seda va aprofitar la vaga per tancar la fàbrica i reobrir el 27 de juliol amb una plantilla reduïda a 800 persones, amb les que havia negociat d’esquenes al comitè. L’enfrontament entre aquests i els vaguistes va esclatar a la porta de la fàbrica el 31 de juliol. La intervenció de la guàrdia civil va produir nombrosos lesionats amb tres ferits greus de bala i la detenció de quaranta persones, vint-i-quatre de les quals van ser empresonades durant mesos. L’alcalde Pujol va presentar la dimissió i la CNT va ser clausurada. Els centenars d’acomiadats van continuar la vaga sense aconseguir la readmissió.

Durant la guerra, els sindicats van tenir un protagonisme decisiu en l’àmbit econòmic. Les indústries van ser col·lectivitzades i gestionades per les organitzacions obreres. També van ser col·lectivitzades les terres i les indústries ramaderes.

Fotografies i documents per ordre de dalt a baix:

Fons La Seda de Barcelona. AMEP

Fons Arxiu Municipal del Prat. AMEP

Fons Arxiu Municipal del Prat H235-10. AMEP

Fons Arxiu Municipal del Prat H235-10. AMEP