El futur de les pensions

Febrer 2017

Els sistemes públics de sanitat, educació i pensions s’han considerat, tradicionalment, com els pilars bàsics de l’estat del benestar. En aquests darrers anys hem assistit a un qüestionament sistemàtic d’aquests sistemes i a una retallada continuada dels serveis. Aquest fet fa perillar la capacitat de complir els objectius de redistribució, equitat i solidaritat social per als quals es van crear. Pel que fa a les pensions públiques, s’ha intentat dibuixar un panorama ombrívol respecte a la capacitat del sistema per a mantenir-se en el futur. S’indiquen alternatives com allargar l’edat de jubilació o reduir-ne la quantia —que ja és ínfi ma en molts casos— o recórrer a plans
privats. Lluny d’aquesta lectura parcial, hem de reivindicar un sistema públic que permeti mantenir unes pensions justes. Els mecanismes de dotació de recursos han de sortir del pressupost general, si no n’hi ha prou amb les aportacions de les persones amb activitat laboral. Hi ha diversos mecanismes per a incrementar les aportacions, sota la màxima que el qui té més ha d’aportar més. No ens podem deixar portar per les lectures pessimistes o per les receptes neoliberals que perjudiquen el conjunt de la població. Cal reivindicar una estratègia a llarg termini que generi i destini nous recursos al nostre sistema públic de pensions, que en pugui garantir la sostenibilitat i millori les actuals i futures pensions.

 

Rafael Duarte Molina 
www.iniciativa.cat/elprat