Trobada amb Pura Sánchez, autora de Mujeres naufragas. Consultorios femeninos de los 60 y 70

Aquestes cartes són un relat en primera persona, on podem sentir la veu de les mateixes dones. Ens mostren les seves condicions de vida i són un reflex de les contradiccions del discurs hegemònic. Un discurs que, a partir de presentar les dones, com a “modernes”, “noves” i “perfectes”, va construir una metàfora de la modernització del règim franquista. Nàufragues de la modernitat “desarrollista”, enviaven els seus missatges als consultoris amb l’esperança de trobar comprensió i empatia. Les seves cartes eren, en certa manera, un acte de rebel·lia contra el silenci imposat per la submissió. Són també una indagació de la pròpia emotivitat. Gràcies a elles s’ha pogut construir un relat històric del temps del present.

PURA SÁNCHEZ (Benalúa, Granada, 1956) és llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Granada. Ha desenvolupat la seva tasca docent en l’IES Velázquez de Sevilla. Des de 2005, ha investigat la repressió de les dones andaluses durant el franquisme, en la seva obra Individuas de dudosa moral. Ha analitzat la construcció de la feminitat des de les revistes per a dones, en el seu treball Mujeres en obras. D’altra banda, ha publicat el llibre Historias sin historia, una col·lecció de relats sobre els efectes de la Guerra Civil espanyola. És premi “Andalucia” de Memòria Històrica.