La peça del mes: Fusta de rentar

Octubre 2016

Nom: Fusta de rentar

Mides: 45 x 33 x 15 cm.

Material: fusta

Núm. registre: 173

Fusta rectangular i inclinada fent un angle agut. La superfície està treballada en forma d’ondulacions regulars sobre la qual hom pica la roba que renta. Té un clau al darrera per penjar-la d’una paret.

L’expressió fer safareig procedeix precisament de la funció social que complien aquests indrets on les dones s'agrupaven per rentar la roba i al mateix temps comentar coses i xafarderies del poble. El Prat, a diferència d’altres pobles, no ha tingut safareigs públics.  

Les construccions tradicionals del nucli urbà, cases de planta baixa i pis, solien tenir al patí un safareig per rentar, on col·locaven la fusta de rentar, i el pou per treure aigua. L’aigua que es consumia procedia d’una fondària d’uns dos o tres metres. En algunes carrers, on les cases s'havien aixecat de manera continua, aprofitant les parets mitgeres, compartien safareig i pou cada dues cases. Les construccions més antigues tenien aquests dos elements comunitaris.

La resta de cases s'havien d'abastir de les fonts públiques. El més antic era el pou del comú a la plaça de la Vila. L'any 1895 es substituí per una font, coronada amb un fanal, a la part central de la Plaça, davant de l'Ajuntament. L'any 1920, aquesta font es va traslladar a la cantonada oest de la casa consistorial, la banda més propera a l'església. Aquesta font va ser substituïda amb l'ampliació de la casa consistorial del 1963. Amb la reforma del 2002, la font es va canviar de costat, a la banda del carrer Major, per tal de conservar aquest element testimonial d'interès històric.

Itinerari "Els orígens del nucli urbà". Es pot fer seguint les indicacions a través dels itineraris d'aquest apartat, o bé amb la web mòbil: http://m.elpratocult.elprat.cat/