El document del mes: Els inicis de l'escolarització al Prat

En el segle XVIII, es produeix un fet cultural de gran importància: l’inici de l’escolarització de la població. Fins aquest segle els pratencs, nens i nenes, no aniran a l’escola per les dificultats en els desplaçaments, que s’havien de fer a peu per camins sovint enfangats i a molta distància si la casa era allunyada del centre, però, sobretot, per la poca importància que dóna la societat pagesa d’aquell temps a saber de lletra. El primer mestre d’escola arriba al Prat l’any 1724. Des d’aquest any i fins al 1799, Jaume Codina comptabilitza un total de 13 mestres de nens, tots ells catalans i la majoria de la comarca. Els baixos salaris que cobren els mestres els obligarà, des del 1730, a alternar la docència amb les funcions de secretari del Consell Municipal. A mitjan segle XVIII comença a funcionar una escola per a nenes que només ensenyarà costura i doctrina. No podrem parlar de l’existència d’una veritable escola de nenes fins a la meitat del segle XIX. L’any 1857 s’aprova la Llei general d’educació (coneguda com a Llei Moyano) que regula i ordena l’ensenyament i estableix, per primer cop, l’escolarització obligatòria de les nenes a tots els municipis de més de 500 habitants. Les nenes del Prat van poder accedir a uns estudis que comprenien un tímid procés d’alfabetització, doctrina i labors. La nota més característica de l’escola del XVIII, extensible també a la del XIX, serà l’escassa assistència i l’alt absentisme motivats per les feines del camp, que demanaven tots els braços disponibles i de les quals només se’n lliuraven els més petits. (Extret del llibre La formació d'una ciutat, de Marga Gómez Inglada.)

El document que us presentem mostra els comptes del primer trimestre de 1859 de l'escola pública de primera ensenyança. Es troba ubicat dins la sèrie Comptes dels centres públics, instal·lada a l'Arxiu municipal del Prat.