El document del mes: Cal Saboia
Al llarg del segle XIX i bona part del XX, la prostitució va ser vista com un element positiu en relació al matrimoni. L’home s’havia de desfogar i podia fer amb les prostitutes tot allò que la moral de l’època l’impedia practicar amb l’esposa. En paral·lel, la legislació sobre prostitució responia, bàsicament, a l’intent de controlar les malalties venèries.
Les referències documentals més antigues a l'existència de cases de prostitució al Prat es remunten a l'any 1920, quan el propietari d'una d'elles es queixa pel tancament del local. El 1922 el Govern Civil dóna ordres —que no es compliran— de suprimir el servei de "cambreres" en els tres locals existents.
L'any 1924, hi havia quatre locals actius al Prat. Tots aquests locals estaven molt propers, en el nucli urbà, i en carrers importants. Crida l'atenció aquest nombre de locals, i més si tenim en compte que la població del Prat, en aquest any, era de 3.603 habitants. La proliferació de locals deixava al descobert aquesta doble moral, en un moment en el que la religió i la moralitat tenien un pes important a la societat.
De tots els locals que van existir al Prat, el més popular i el que va durar més anys va ser Cal Saboia. Era una masia a tocar del riu al final de l'avinguda Josep Anselm Clavé i el carrer d'Ignasi Iglésias, per tant, no tant exposat a les mirades com els altres locals. El permís d'obertura —com a bar— correspon a finals del 1926. Al noticiari pratenc en els anys de la República s'hi anunciava, sense vergonya. El local es torna a regularitzar, obertament com a prostíbul, el gener de 1931.
Durant la Guerra Civil, a través dels comitès revolucionaris i les associacions llibertàries, els grups anarquistes van intentar aconseguir la prohibició de la prostitució i la dignificació social de les prostitutes, tot intentant que desenvolupessin altres activitats laborals. La sortida dels anarquistes dels ajuntaments arran dels fets de maig del 1937 va fer que es tornés a la situació anterior.
Després de la Guerra Civil, l'augment de la prostitució fou notable. Cal Saboia va tornar a obrir les portes i a la mort del propietari el negoci el continuà la seva parella. De fet, no era estrany trobar bordells regentats per dones, algunes d'elles antigues prostitutes. Segons un document municipal, Cal Saboia tancà el 1949, però és possible que continués funcionant uns anys més. Durant el règim franquista, la prostitució fou tolerada i no es va declarar il·legal fins a l’any 1956.
Les noies que treballaven a Cal Saboia no eren del Prat. Moltes venien de Barcelona i algunes d'elles, com l'anomenada "La Mallorquina", van ser molt populars.
El document que us presentem aquest mes forma part d'un expedient de 1930 que pertany a la sèrie d'ordre públic, on se sol·licitava autorització per a l'establiment d'un negoci dedicat a la prostitució. L'edifici, indicat amb la lletra A, correspondria al popular Cal Saboia.
