Esteu aquí
Fill/a Predilecte/a o Adoptiu/va del Prat
Amb les distincions de Fill Predilecte o Filla Predilecta (per a persones nascudes al Prat) i de Fill Adoptiu o Filla Adoptiva (per a persones nascudes fora del Prat) l’Ajuntament del Prat de Llobregat vol honorar aquelles persones que, per la seva trajectòria personal o professional, mereixin la consideració i agraïment oficial, per haver destacat de forma extraordinària i amb indiscutible repercussió pública en la realització d'activitats que hagin redundat en benefici de la ciutat o l'hagin enaltit.
Joan Cirera i Pons
(Vallromanes, 1839 - el Prat de Llobregat, 1912)
Mestre
Nomenat Fill Adoptiu del Prat el 1908
El 10 de juliol de 1863 el van nomenar mestre de l'escola pública de nens de la població del Prat de Llobregat. Joan Cirera va dedicar tota la seva vida professional al municipi del Prat, fins a la seva jubilació, el 1908. Aquell mateix any, el consistori el va nomenar fill adoptiu en agraïment de la seva tasca i de "sus inmejorables dotes" per a la docència. Morí el 1912, pocs anys després de jubilar-se. L'Ajuntament del Prat li va dedicar un carrer l'any 1969.
Fernando Núñez Fernández
Per la seva “labor filantrópica”
Nomenat Fill Adoptiu del Prat el 1939
A l’arxiu municipal no hi consten més dades.
Joaquim Moragas Yxart
(Barcelona, 1897-1970)
Arquitecte municipal del Prat entre el 1933 i el 1962
Nomenat Fill Adoptiu del Prat el 1955
Entre els seus projectes més importants realitzats al Prat hi ha la cripta de l’església amb el campanar, la casa de la rectoria i el projecte del Cementiri del Sud. També és autor del projecte definitiu de l’Escola Joan Maragall.
El 3 de juliol de 1969 es va posar el seu nom a un carrer del Prat. Posteriorment, es va canviar el nom i va passar a dir-se carrer Arquitecte Moragas. És un carrer situat en una zona industrial, entre el parc del Fondo d’en Peixo i l’edifici de cultura popular La Nau. Pel que fa al desenvolupament urbanístic d'aquest entorn, va tenir lloc entre els anys setanta i vuitanta del segle XX.
Francesc Gallart i Monés
(el Prat de Llobregat, 1880 – Barcelona, 1960)
Metge
Nomenat Fill Predilecte del Prat el 1955
Va estudiar Medicina a la Facultat de Barcelona, on es va llicenciar el 1901. L’any 1905 ja era metge del cos mèdic municipal.
L’any 1906 entrà a formar part del servei del Dr. Pere Esquerdo a l’Hospital de la Santa Creu. Es doctorà l’any 1912, amb la tesi “Estudio clínico de las adenopatías traqueo-bronquiales en general”.
Després d’haver practicat durant anys la medicina i la cirurgia general, va decidir dedicar-se completament a les malalties digestives i fundà, l’any 1913, l’Escola de Patologia Digestiva. Amb el temps, aquesta escola arribaria a tenir un gran prestigi nacional i internacional.
Francesc Gallart i Monés va ser president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1926-1928), president del comitè espanyol del Primer Congrés Internacional de Gastroenterologia (1935), membre honorari de la Societé Belge de Gastro-Entérologie (1935), president de la Societat Internacional de Gastroenterologia (1944-1958), entre altres honors i distincions...
Va publicar nombrosos llibres i articles a diverses revistes mèdiques espanyoles i estrangeres. Destaquen les seves Lecciones Clínicas, obra de consulta obligada per als que es dedicaven a la seva especialitat.
Des que es va jubilar, el 1953, es van succeir diversos homenatges i actes de reconeixement de la seva labor i professionalitat, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger.
El 1969, l’Ajuntament del Prat li va dedicar una avinguda a la ciutat.
Jaume Estruch Argelada
(El Prat de Llobregat, 1915 - Arequipa, Perú, 2013)
Mestre, pedagog i pintor
Nomenat Fill Predilecte del Prat el 1958
L'any 1927 va ingressar al noviciat dels germans de La Salle de Premià de Mar, on més tard es dedicà a l'ensenyament. L'any 1934 el van traslladar al Perú, on va treballar en l'àmbit del magisteri nacional. El 1935 va començar a ensenyar al col·legi de La Salle d'Arequipa, i va arribar a ser-ne director.
Es doctorà en Ciències Biològiques a la Universitat Nacional de San Agustín d'Arequipa l'any 1943. Per encàrrec del Govern del Perú reestructurà totes les escoles peruanes i fou guardonat amb el premi "Palmas Magisteriales del Perú". Més endavant, fou degà de la Facultat de Ciències de l'Educació i Humanitats de la Universitat Catòlica de Santa María d'Arequipa. També fou col·laborador del diari Arequipa al día, on publicava la seva columna "Enfoque Pedagógico".
Aficionat a la pintura i la literatura, va escriure diverses obres, tant de ciències naturals, la seva especialitat, com de pedagogia. Algunes de les seves publicacions són: Reflexiones pedagógicas, Pedagogía General i Antropología pedagógica, dedicades a la formació del professorat. Va ser articulista en diferents publicacions periòdiques locals, com el periòdic Delta, on va col·laborar del 1990 al 2007.
Una de les seves grans aficions era la pintura, que practicà des de molt jove. El fons d'art municipal conserva diferents obres pictòriques, totes elles aquarel·les, de temàtica local i també peruana, país on va viure la major part de la seva vida.
El Prat li dedicà un carrer amb el seu nom l’any 1969.
El municipi d'Arequipa el va distingir amb la Medalla d'Or de la ciutat i el Consorci de Centres Educatius Catòlics del Perú li va atorgar la màxima condecoració, la de "Divino Maestro".
Joan Rof Codina
(El Prat de Llobregat, 31 d’octubre de 1874 - Lugo, 17 de juny de 1967)
Veterinari
Nomenat Fill Predilecte del Prat el 1958
Va néixer al Prat, on el seu pare tenia un taller de serralleria en el qual ell va treballar a partir dels 14 anys. El 1891 es va traslladar a Madrid per estudiar a l’Escola Superior de Veterinària; mentrestant, treballava en una farmàcia per mantenir-se. En acabar els estudis, va aprovar les oposicions de sanitat militar, i va començar a treballar a Lugo el 1899, on va contribuir notablement a modernitzar el sector agropecuari.
Conjuntament amb altres professionals de l’època, va ser l’impulsor de la renovació tècnica i productiva de l’agricultura gallega del segle XX; en destaquen l’aplicació i divulgació de novetats zootècniques com el compàs Rof, la posada en pràctica de mesures higienicosanitàries en ramaderia i l’organització i valoració de la professió veterinària a Espanya.
Va ser el primer divulgador de les investigacions del químic i microbiòleg francès Louis Pasteur sobre la febre aftosa i el carboncle.
El 1986 l’Ajuntament del Prat va canviar la denominació de la plaça que portava el seu nom, situada al polígon industrial Fondo d’en Peixo, pel de Jardins del Veterinari Rof i Codina.
L’any 1994 es creà la Fundació Rof Codina. A l’empara d’aquesta institució va néixer l’Hospital Veterinari Universitari Rof Codina de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Santiago de Compostel·la.
El mateix any es va donar el seu nom a un carrer de Lugo i a un de Monforte de Lemos (Lugo).
Joan Soler Torrents
(Barcelona, 1884 - el Prat de Llobregat, 1968)
Metge. Inspector municipal de Sanitat
Nomenat Fill Adoptiu del Prat el 1958
Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona i l'any 1908 s'instal·là al Prat, on començà a exercir de metge. Uns anys després obrí un consultori al carrer de la Ribera. Durant l'exercici de la seva carrera es va trobar davant dues greus epidèmies: la de la febre tifoide i la de la grip, que van afectar Catalunya i la resta de l'Estat espanyol durant el 1917 i el 1918.
Des del 1947, la seva consulta, convertida en clínica, va ser el lloc escollit per la majoria de dones del Prat per tenir els seus nadons. El doctor Soler va exercir-hi pràcticament fins que va morir, el 1968. La seva clínica va continuar funcionant sota la direcció del seu fill, Joan Soler i Feu, fins al 1975, data en què tancà definitivament, a causa de l'entrada en servei de l'Hospital de Bellvitge.
El 1969 el consistori acordà anomenar el carrer de la Ribera amb el nom del Doctor Joan Soler i Torrens, en homenatge al que havia estat metge titular de la població.
Josep Pejoán i Comas
(El Prat de Llobregat, 1900-1972)
Pagès
Nomenat Fill Predilecte del Prat el 1972
Va ser un pioner en el món de l’agricultura del Prat, perquè va introduir-hi diverses varietats de cultius (l’enciam trocadero entre d’altres), però especialment perquè va obrir noves vies de comercialització de la producció agrícola.
L’any 1970, el Ministeri d’Agricultura li va atorgar la categoria d’Oficial de l’Ordre Civil del Mèrit Agrícola.
L’any 1972, la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos del Prat de Llobregat li va atorgar la Medalla al Mèrit.
Ferret i Pujol, Josep: Josep Pejoan i Comas (Xagó), ed. Amics d’El Prat i Rúbrica ed., 2004. 46 pàg.
Francisco de P. Roca Sarmiento
Secretari jubilat del Jutjat comarcal
Nomenat Fill Adoptiu del Prat el 1974
A l’arxiu municipal no hi consten més dades.
Rosa Álvarez Brosa
Difusora de la Raça Prat a Catalunya
Nomenada Filla Adoptiva del Prat el 1985
Rosa Álvarez va arribar al Prat a començaments dels anys vint del segle passat. El 1925 es va casar amb l’avicultor Josep Colominas Vergés, que havia après l’ofici al costat del professor Salvador Castelló, figura clau en la definició i posterior difusió de la Raça Prat. La jove parella s’instal·là en una finca del carrer d’Àngel Guimerà (avui carrer del Centre), on tenien la incubadora, i es dedicà a criar aviram aplicant els avenços més moderns. L’èxit del petit negoci els va animar a adquirir uns terrenys als afores del nucli urbà del Prat, prop de la Carretera de l’Aviació, on portaven l’aviram nascut i seleccionat al carrer del Centre.
La nova Granja Avícola Prat es va construir l’any 1932. Ocupava una extensa superfície i disposava d’un gran llac artificial i de diferents galliners per a la multiplicació i selecció dels exemplars en les diferents fases de creixement. A més de gallines, també s’hi criaven ànecs i altres aus.
Reconeguda com a modèlica, la cria de l’aviram es feia seguint estrictes controls sanitaris. Es tenia especial cura de l’alimentació i els animals disposaven d’espai suficient per créixer.
Rosa Álvarez, vídua i sense fills que poguessin continuar amb el negoci, va vendre la granja i va tornar a Barcelona amb la seva família. Als terrenys que ocuparen les instal·lacions de la Granja Avícola Prat, s’hi aixeca actualment el polígon d’habitatges de la Granja, que manté el nom en record dels seus orígens avícoles.
Va ser una de les impulsores de la Fira Avícola del Prat i de l’Associació de Criadors de la Raça Prat.
Ramon Roigé Calzada
(Cabacés, 1856 - el Prat de Llobregat, 1932)
Advocat
Nomenat Fill Adoptiu del Prat a títol pòstum el 1990
Ramon Roigé Calzada era advocat i jutge municipal. Va tenir una destacada vida associativa en diverses entitats de la ciutat, i va estar molt vinculat a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau. Va escriure, regularment, articles divulgatius i històrics a les publicacions locals.
Antonio Martín Sánchez
(Palma del Río, 18 de setembre 1947 - el Prat de Llobregat, 31 de desembre 1981)
Alcalde del Prat de Llobregat entre el 1979 i el 1981
Nomenat Fill Adoptiu del Prat a títol pòstum el 1992
A la dècada dels setanta s'instal·là al Prat de Llobregat. Va ser-ne el primer alcalde democràtic després de la dictadura.
Estava afiliat al Partit Comunista d'Espanya (PCE) i al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Va ser vicepresident del Consell d’Alcaldes de la Corporació Metropolitana de Barcelona. També fou membre del sindicat Comissions Obreres, on va desenvolupar càrrecs de responsabilitat.
Morí el 31 de desembre de 1981 com a conseqüència d'un greu accident de trànsit que havia patit dies abans. Setmanes després, Lluis Tejedor, que era primer tinent d'alcalde i portaveu del grup municipal del PSUC, va ser escollit com a nou alcalde del Prat.
Jaume Codina i Vila
(El Prat de Llobregat, 16 de setembre de 1923- 22 de maig de 2007)
Historiador local
Nomenat Fill a Predilecte del Prat el 1994
Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Història. Va iniciar la seva tasca professional dedicant-se a la docència, primer com a mestre a l’Academia Práctica i, més endavant, al capdavant del seu propi centre, el Liceo Pratense, dedicat a l’ensenyament mitjà (1950-1974), al primari (1963-1972) i al parvulari (1973-1982).
Alcalde del Prat en el període comprès entre 1957 i 1964. Promotor d’activitats culturals, impulsà la fundació de revistes com Batec (1946), Prat (1950) i Delta (1978), així com diverses associacions que formen part del teixit social pratenc com Amics del Prat i el Centre d’Estudis del Baix Llobregat.
Cal destacar la seva producció històrica sobre el Prat, l’Hospitalet i el Baix Llobregat.
L'any 1995 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi .
Ramona Via i Pros
(Vilafranca del Penedès, 1922 – Girona, 1992)
Infermera, llevadora, activista cultural, mestra de català i escriptora
Nomenada Filla Adoptiva del Prat a títol pòstum el 1994
L’any 1925 es va traslladar al Prat. Amb només 14 anys va ser admesa als exàmens d’infermeria. Mentrestant, començà a escriure un dietari que va ser la base del llibre Nit de Reis. Després d’examinar-se per convalidar el títol d’infermera, va fer estudis de practicant i llevadora a l’Hospital Clínic de Barcelona. El primer part el va atendre l’any 1945.
Una de les seves grans preocupacions va ser la llengua catalana. L’any 1963 va acabar els estudis de català i el 1969 va obtenir la titulació per exercir com a docent. Durant el curs 1968-1969, la Ramona i el seu marit, Lluís, van començar a impartir classes de català en horari extraescolar a l’escola de la Cooperativa Obrera de Viviendas Ramon y Cajal.
Autora reconeguda, publicà en el Club Editor de Joan Sales. Va cultivar la novel.la, l’assaig, la poesia i l’articulisme.
L’any 1998, se li va dedicar un Centre d’Atenció Primària al Prat.
Moisès Llopart Aguilera
(El Prat de Llobregat, 5 d’agost de 1919 – 2002)
Esportista destacat en atletisme i impulsor de la marxa atlètica a Espanya
Nomenat Fill Predilecte del Prat el 1996
2 de febrer de 1964 al 7 de febrer de 1971
Va treballar a La Seda de Barcelona, on el 1948 fundà la secció d'atletisme del Grup Cultural i Recreatiu. Va iniciar la seva vida esportiva competint com a atleta al Centre Atlètic Laietània de Mataró fins a l'any 1960, quan passà a ser delegat i entrenador de la secció d'atletisme de La Seda. Posteriorment, també hi creà una secció de piragüisme. Va ser regidor de l’Ajuntament des del 1964 fins el 1971. Durant el seu mandat com a regidor d’Esports es va construir la piscina municipal Fondo d'en Peixo i es va iniciar la construcció de les pistes d'atletisme que més endavant portarien el seu nom. Com a entrenador, va tenir una carrera plena d’èxits i mèrits.
L’any 1970 va ser entrenador nacional d'atletisme i el 1972 va guanyar un trofeu especial per la seva tasca com a preparador en llançaments, atorgat per l'Escola Nacional d’Atletisme. Deu anys més tard li van atorgar la mateixa distinció pel que fa a la marxa masculina. L'any 1989 la Generalitat de Catalunya li atorgà la distinció de Forjador de l'Esport Català. Les pistes d'atletisme del Prat duen el seu nom, Estadi Moisès Llopart, com a homenatge.
L’any 2002 , l’Ajuntament del Prat edità les seves memòries sobre la Guerra Civil amb el títol: Diari retrobat.
Fermí Marimon
(El Prat de Llobregat, 1932)
Director, productor i exhibidor de cinema
Nomenat Fill Predilecte del Prat el 2017
Membre del Col·legi de Directors de Cinema. Ha estat vinculat a l’àmbit de l’exhibició cinematogràfica: primer, al Cine Monmari (1946-1980) i després, des del 1967, al Cine Capri, que ha esdevingut un equipament emblemàtic del Prat. Ha estat un dels promotors i impulsors del cinema amateur pratenc, reconegut amb nombroses distincions nacionals i internacionals. En el seu vessant com a director destaquen Ballet burlón (1956), Darrere la porta (1973), Un paraíso perdido (1974), Flashhamlet (1974) i L’exhibidor (1978). Ha estat productor de Peraustrínia 2004 (1991, primer llargmetratge d’animació en català i Premi Sant Jordi de cinema) i de Pactar amb el gat (2007).
Ha estat Premi Ciutat del Prat (2009), Membre d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català (2010), Premi Memorial Paco Candel (2012), entre d’altres distincions.
Josep Mayol Collell
(Llagostera, 1934 - 24 de novembre de 2021)
Pintor i dibuixant
Nomenat Fill Adoptiu del Prat el 7 de juny de 2017
Es va instal·lar al Prat a inicis dels anys seixanta i va participar activament en la vida cultural de la ciutat. Va ser un dels promotors de l’Escola de Dibuix, que es va inaugurar el 10 de desembre de 1976. Ell va ser-ne durant anys el director i hi va desenvolupar una important tasca pedagògica. Eminent paisatgista, ha exposat a diferents ciutats, amb més de cent exposicions individuals. Ha estat Premi Ciutat del Prat (2010).
Àngel García Vidal
(Barcelona, 1923 - el Prat de Llobregat, 2016)
Il·lustrador i director d’animació
Nomenat Fill Adoptiu del Prat a títol pòstum el 7 de juny de 2017
Va arribar al Prat de ben petit i compaginà diferents feines amb estudis artístics a la Llotja de Barcelona, entre d’altres. De jove va començar a treballar a la productora Balet i Blai. Va participar en el primer film d’animació espanyol, Garbancito de la Mancha. A partir de la dècada dels seixanta, va participar en diferents sèries d’animació i publicitat. Entre d’altres, va treballar a la sèrie Don Quijote de la Mancha (1979-1980), va ser l’autor del curt Max, el gos perdut (1970 i 1993) i d’El bailarín (1984). Va dirigir i crear personatges a Peraustrínia 2004 (1991). Va ser un dels fundadors de l’Associació Amics de l’Art del Prat, entitat de la qual va ser president (1995-2005). Ha estat premi Ciutat del Prat (2011).
Lluís Tejedor Ballesteros
(Cifuentes, 19 d’agost de 1951)
Polític, alcalde de Prat de Llobregat del 1982 al 2019
Nomenat Fill Adoptiu del Prat de Llobregat el 19 de novembre de 2021
Va arribar al Prat als 9 anys. Va estudiar enginyeria tècnica electrònica i va treballar en una empresa d'instal·lacions electròniques i de gas abans de dedicar-se plenament a la política.
Va començar militant en política al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) el 1971. En les primeres eleccions municipals de l'actual etapa democràtica, l'any 1979, va ser escollit regidor pel PSUC i exercí com a primer tinent d'alcalde. El 26 de desembre del 1981 l'aleshores alcalde, Antonio Martín Sánchez, va patir un greu accident de trànsit que va resultar mortal, i va haver de substituir-lo en el càrrec de forma accidental. El 2 de març del 1982 va ser elegit com a alcalde del Prat. Va guanyar nou eleccions municipals consecutives, primer com a representant del PSUC, posteriorment com a representant d’Iniciativa per Catalunya-Verds i després de Catalunya en Comú. Aquest fet el situa com l'alcalde que més temps ha governat una ciutat catalana des de la fi del franquisme.
La filosofia que ha inspirat l’acció de govern de Lluís Tejedor ha estat sempre treballar amb honestedat, posant el Prat per davant de tot, amb vocació de servei públic i sentiment de pertinença i orgull de ciutat.
