Esteu aquí

Músiques que omplen el parc

El Parc Fondo d'en Peixo, un dels centres neuràlgics de la Festa Major, ha acollit més d'una vintena de propostes musicals que han permès descobrir sons, músiques i nous noms de l'escena actual

dimarts, 26 setembre, 2017 - 13:15

Ja des de divendres la música s'instal·la al Parc. L'Orquestra Europa va saber sortejar la breu pluja de la tarda i ens va oferir una gran nit de balls, del més tradicional ball del fanalet a les darreres cançons de l'estiu. Un públic barrejat i eclèctic va gaudir al ritme d'una orquestra disposada a allargar la nit.

Dissabte el Parc es va llevar ben d'hora i els matiners van poder gaudir amb l'esmorzar de forquilla de les Escarxofes del Prat. L'entitat va desplegar les cassoles i va oferir grans plats de la cuina tradicional cuinats amb amor i saviesa: peus de porc, callos, sardines en escabetx i carns a la brasa van configurar un esmorzar energitzant per sobreviure a un dia d'intensitat màxima.

El ball de vermut ens va portar a uns vells coneguts, La Hot Swing Machine, una formació que sap fer moure al personal amb mestratge i grans hits que van fer ballar a alguna parella a ritme de swing, rock i molt bon humor. La tarda de dissabte, més de deu grups del Prat han passat per l'escenari del Fondo per mostrar els seus projectes musicals: pop, rock, folk... un ventall ampli d'estils, edats i un entusiasme compartit van ser el eix central d'aquesta edició del Meló_dia.

Un cop donada la sortida del Pratifoc, la plaça es va omplir de gent amb ganes d'escoltar Marlango, el grup que lidera la Leonor Watling va passejar pel Prat les seves cançons amb una tendresa i cura que brotlla de la seva música i es contagia arreu. Una de les joies de les músiques al Parc va ser el seu concert amb què vam posar punt i final a la segona nit al Fondo d'en Peixo.

El diumenge càlid ha fet que molta gent s'acostés al Parc, lluitant per una ombra i una taula per fer el vermut i gaudir dels gegants. A les dues arrencava la música en una jornada marcada per la diversitat de propostes que ha començat amb el duet de Joni Karapapa acompanyat del Víctor Sancho al Contrabaix, un concert de petit format als arbres que ha acompanyat el vermut multitudiari i que ha comptat amb nombrosos fans incondicionals de la banda Bohemios Autorizaos, de la que el Joni n'és líder.

A la tarda ha estat el torn d'Alidé Sans, una veu dolça i uns ritmes carregats de flow. Tot i la seva joventut ens ha regalat un concert carregat de savoire faire que seduïa a tots els presents. Aquesta màgia ha continuat amb The Velvet Candles, un grup de Doo Wop al més pur estil anys 50. Un diumenge quasi perfecte que hem rematat amb Jeny and the Mexicats, una banda que aconsegueix fusionar estils i influències musicals i culturals molt diverses amb una posada en escena que busca la complicitat del públic i la connexió, una altra de les joies que s'han descobert al Fondo i que ha seduït a tots els assistents. En Luigi Loco als plats ha tancat la nit al Fondo, amb una sessió musical carregada de bona música.

El darrer dia de Festa Major és moment de gaudir d'una proposta local, enguany els encarregats han estat els Blue Majer's, la fusió entre los Majers i els Blue Streak que s'han rodejat d'amics i músics per preparar un concert especialment dissenyat per l'ocasió. Amb un mestre de cerimònies que anava donant pas als nombrosos convidats, als Blue Majer's han fet un repàs a música de dècades ben diverses acompanyats de músics i amics que han col·laborat en cada una de les cançons per fer un concert ben rodó i emotiu.

La malaltia d'un dels músics ha fet que els Sense Sal no poguessin acompanyar-nos avui al Fondo d'en Peixo, en el seu lloc, la banda local de tribut a The Beatles, Els Flaming Shakers, s'han plantat amb els instruments al Parc i amb els seus millors repertoris per no deixar que la plaça emmudís! Molta gent ha corejat, ha ballat i fins i tot han pres l'escenari amb aquests veïns que han donat tot per fer que el dilluns acabés ben amunt

La Iaia han estat els encarregats de tancar l'escenari i donar pas als focs. El trio osonenc ha presentat un nou treball que marca una evolució respecte el folk amb què es van donar a conèixer, segueixen però amb unes lletres treballades i amb missatge i unes sonoritats que han sorprès a alguns escèptics.