Amb mi que no hi comptin

Octubre 2017

Escric aquestes línies hores després que Junts pel Sí i la CUP aprovessin, el 6 de setembre, la llei del referèndum d’autodeterminació després de saltar-se tots els tràmits parlamentaris que estableix el Parlament de Catalunya. Molts catalans i catalanes ens sentim avergonyits en veure com es manipulen les nostres institucions de país en benefici partidista, i en contemplar com es convoca un referèndum que neix orfe del consens que ha d’existir a Catalunya en relació amb una qüestió tan important. El catalanisme sempre ha estat un factor de vertebració de país, una aspiració col·lectiva d’assolir cotes més altes de llibertat, de justícia i d’igualtat. Ha conegut moments de glòria i de dificultat, moments d’unitat i moments de divisió profunda. No ha d’espantar, doncs, que de tant en tant es produeixin grans diferències de criteri en una societat diversa i dinàmica com la nostra. Hi ha, però, tres límits que no es poden sobrepassar: el respecte a totes les idees que busquen el progrés i el benestar del país, la unitat civil del nostre poble, i l’esforç permanent per assegurar que les institucions públiques ho són sempre de tots i respecten la pluralitat. Aquests tres límits es van rebassar el passat 6 de setembre. Sense garanties no hi ha llibertat. Sense debat no hi ha pluralisme. Això no és un referèndum, és un atropellament. Amb mi que no hi comptin.

Juan Pedro Pérez Castro
https://twitter.com/perezjp_