#4Raons: Joan Colomo

Insistim: Joan Colomo és un crack. No content amb haver injectat una revitalitzant dosis de frescor a The Unfinished Sympathy, ni amb capitanejar La Célula Durmiente, el grup més lliurepensador de l'estat, a més de seguir assajant amb els clàssics i influents Zeidun, Colomo ha tret de la màniga un disc en solitari que representa una de les sorpreses més interessants i refrescants de la temporada. Amb la seva coneguda bicefàlia cultural, entre les seves arrels navarreses i el seu arrelament als turons del Montnegre, Colomo dóna unes revolucionàries voltes de rosca a la cançó castellana i a la cançó catalana.; amb una lírica inèdita en ell fins a la data, se'ns descobreix com un Mestre la cançó protesta, amb el nihilisme polític com a capçalera i l'amor per les relacions humanes com a alternativa a la brutícia mundana, Colomo confronta una agressivitat brutal de continguts amb una commovedora candidesa formal. L'eclecticisme musical que sempre l'ha caracteritzat també està present aquí, encara que allunyat dels cànons del rock, per a profunditzar en instruments acústics, arranjaments orquestrats, a vegades cabareters i sempre combinats amb bon gust i una musicalitat pròpia d'un Mestre de les melodies, les harmonies i els arranjaments.

+ info lacapsa.org