El Carlos Sáez està estudiant el Grau d'Educació Primària, es troba al segon curs de la carrera. És un apassionat de la música  i durant el seu temps lliure dóna classes a nens i nenes. A més  a més, també és informador de l’Escola de Municipal de Música del Prat i monitor a les seus que l’Escola de Música té als col·legis Pepa Colomer i Jacint Verdaguer.

Tot i ser un noi molt ocupat, el Carlos ha col·laborat en diversos projectes de voluntariat com són el Lecxit i les parelles lingüístiques en llengua castellana.

Tasques desenvolupades

Durant la meva participació al Lecxit la meva tasca principal era ajudar a millorar la lectura a nens i nenes de 3r i 4t de primària. Al programa venien infants amb algunes mancances i l’objectiu dels voluntaris i voluntàries era intentar corregir-les alhora que fomentar el seu gust pels llibres.

Mitjançant una sessió a la setmana, cada persona voluntària s’encarregava de compartir una hora de lectura amb un o dos infants. S’escollia un llibre i per torns anàvem llegint diferents parts. Quan el nen o nena s’equivocava o no entenia el que havia llegit tornàvem a fer una altra repassada al text per tal de que millorés la seva comprensió lectora, tot incidint en les errades que havia comés.

D’altra banda, el voluntariat de les parelles lingüístiques consistia en ajudar a una persona a millorar la parla del castellà. Normalment eren persones nouvingudes que volien aprendre la llengua per tal de poder comunicar-se amb més facilitat amb el seu nou entorn. La meva parella va ser en Rasheed, un home marroquí de quaranta anys. Vam quedar una hora a la setmana durant aproximadament unes deu setmanes. Anàvem a prendre cafè, a passejar, a la platja i durant aquest temps parlàvem sobre diferents temes quotidians. Quan ell no entenia alguna cosa em preguntava i quan deia alguna paraula malament jo el corregia per tal que n’aprengués l’ús correcte.

Una experiència positiva

Mentre feia el voluntariat de les parelles lingüístiques amb en Rasheed a vegades ell no entenia una paraula o un concepte i per vergonya a preguntar-me o perquè no hagués de repetir-li una altra vegada em dia que sí que ho entenia, però jo notava que no era així.

Un dia anàvem a la platja amb el meu cotxe i jo conduïa. Li vaig preguntar si volia anar més ràpid? I em va dir que sí, però sense saber què li havia preguntat. En una recta llarga i sense fer cap temeritat vaig accelerar una mica i vam agafar un sot. En Rasheed es va espantar una mica i em va preguntar per què havia fet allò. Li vaig dir que perquè ell m’ho havia dit.

Desprès d’explicar-li que ho havia fet perquè a vegades no entenia les meves explicacions i em deia que sí per vergonya, va entendre que no havia de tenir por a preguntar-me res. Des de llavors quan no entenia alguna cosa me la preguntava sense pors ni vergonyes.

Recomanaries aquesta experiència?

El voluntariat és una experiència fantàstica on coneixes molta gent nova i diversa. Al principi, es pot pensar que és complicat, però un cop dins ho gaudeixes molt.

És com pujar a una muntanya, creus que serà difícil, però un cop vas pujant no veus la dificultat, tot al contrari, et fixes en les coses bones com són els arbres, els ocells o la natura. El voluntariat és el mateix, un cop estàs involucrat al projecte només veus la part positiva.

Quins consells donaries a algú que vol començar a realitzar un voluntariat?

Per mi el voluntariat és compromís. És un “pacte” que adquireixes amb una persona o un col·lectiu i per tant has de fer tot allò i més per dur a terme les teves tasques.

També s’ha de ser una persona amb empatia perquè t’has de saber posar a la pell dels altres per saber tractar a cada persona depenent del moment en que es trobi.

I per últim, ser honest. Fer les coses amb el cor i no buscar cap altre motiu que no sigui ajudar desinteressadament a aquelles persones que ho necessitin.

El voluntariat en una paraula

Compartir

- L’entrevista es va realitzar el divendres 1 de desembre de 2017, al Punt del Voluntariat. -