dijous, 17 maig, 2018 - 12:30
Foto cedida per Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya.
L’Aeroport de Barcelona-El Prat i Protecció Civil de la Generalitat han realitzat aquest matí un simulacre general d’emergència aeronàutica que contempla un conjunt de normes i procediments coordinats del Pla d’Autoprotecció de l’aeroport i de la seva inclusió en el Pla d’Emergències Aeronàutiques de Catalunya AEROCAT. L’objectiu és actuar de forma adequada, posant a prova la resposta coordinada de tots els organismes i cossos implicats, reduint al màxim les conseqüències en cas d’una emergència real.
A més, s’ha avaluat l’agilitat en la tramesa d’informació dels diferents cossos d’emergència. Així mateix, s’ha posat a prova per primer cop en un simulacre la figura de la persona de contacte amb les víctimes i els seus familiars (PECO) i el funcionament del Centre d’atenció a familiars (CAF) per l’atenció dels afectats i els seus familiars sota la coordinació de Protecció Civil de la Generalitat.
D’altra banda, s’ha estudiat la capacitat de coordinació i tramesa entre els Plans i les seves estructures de coordinació. També s’ha posat a prova el Pla municipal amb tot el seu desplegament, incloent l’activació del suport psicològic de l’Ajuntament del Prat de Llobregat en suport a Protecció Civil de la Generalitat.
Amb aquesta simulació, l’Aeroport de Barcelona-El Prat dóna compliment a la normativa de l’Organització Civil Internacional (OACI), segons la qual s’han de realitzar de forma periòdica simulacres generals d’accident aeri a les instal·lacions dels aeroports.
En el simulacre han intervingut, a més d’AENA Aeroport de Barcelona-El Prat i Protecció Civil de la Generalitat, la Subdelegació del Govern a Barcelona, l’Ajuntament de El Prat de Llobregat, Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat, SEM, Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (Departament de Justícia), Agents Rurals, Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, Creu Roja, Guàrdia Civil, Cuerpo Nacional de Policia, TMB i d'altres organismes.
L’accident s’ha produït durant l’aproximació a l’aeroport d’un vol amb destí Barcelona, quan ha fallat el motor esquerre, l’aeronau ha virat i impactat a la platja del Prat de Llobregat, provocant la mort de 10 persones i 28 ferits; 6 d’ells molt greus, 6 greus i 16 il·lesos. A l’avió, hi viatjaven 38 passatgers i 5 tripulants.
La Torre de Control, en detectar visualment l’accident, ha activat l’alarma i ha realitzat els avisos als diferents organismes. L’aeroport ha establert el Lloc de Comandament Principal (PMP) i el Comitè de Crisi previst en el Pla d’Autoprotecció i dirigit por la directora de l’Aeroport de Barcelona-El Prat. El comitè també està integrat per responsables i directius de diferents departaments d’Aena, de la companyia aèria accidentada, de l’agent Handling i de les forces i cossos de seguretat destinats a l’aeroport.
Protecció Civil de la Generalitat ha activat el Pla AEROCAT i ha convocat el Comitè Tècnic de l’AEROCAT a la sala de crisi de l’Aeroport. El Comitè Tècnic, presidit pel director general de Protecció Civil i coodirigit amb la directora de l’aeroport, han coordinat l’emergència i les actuacions, incloent-hi els serveis aeroportuaris. A més, el CECAT ha gestionat de forma unificada els diferents llistats d’afectats disponibles, passatgers, ferits i familiars, que han anat arribant a través del servei responsable en cada cas.
Actuació operativa
Un cop els cossos d’emergència han rebut l’avís de l’accident, s’han desplaçat al lloc dels fets. Així, els Bombers de l’Aeroport i 6 dotacions dels Bombers de la Generalitat (dos vehicles de comandament, el Punt de trànsit i tres vehicles d’aigua) s’han activat en un primer moment. S’ha constituït el PMA (Punt de comandament avançat dels serveis aeroportuaris), i posteriorment el Centre de Comandament Avançat (CCA).
Els Bombers han treballat en les tasques d’extinció de l’aeronau i en la recerca i salvament dels possibles ferits
Els Mossos d’Esquadra han participat amb 117 efectius de diferents unitats de la Regió Policial Metropolitana Sud i dels serveis centrals. Entre d'altres tasques, han dirigit el dispositiu policial, el control d’accessos i ordre públic, a més de dur a terme la investigació de les causes de l’accident, i la gestió dels cadàvers i restes, en constant coordinació amb metges forenses i jutjats.
El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha estat el responsable de l’assistència sanitària als ferits. Després d’una valoració inicial de l’escenari, han creat l’Àrea Sanitària i han definit els espais físics per zones segons la gravetat dels ferits. S’ha fet rodes d’evacuació, on s’ha valorat, categoritzat i s’ha donat la primera assistència als ferits. Alhora, s’ha fet la detecció dels pacients que requerien trasllat immediat a l’hospital.
El SEM també ha realitzat la llista definitiva dels ferits, acordada amb els diferents comandaments i amb el suport de tots els operatius. El SEM ha destinat al simulacre 13 unitats, així com la intervenció de professionals de la Central de Coordinació i l’equip de psicòlegs del SEM.
Un cop s’ha tingut notícia de l’accident, s’ha avisat el jutge de guàrdia, qui ha activat el protocol medicoforense i policial per a successos de víctimes múltiples. Per part de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) del Departament de Justícia, han intervingut 11 metges forenses i cinc tècnics especialistes en patologia forense. Aquests han format part dels equips d’identificació de víctimes conjuntament amb els efectius de la Divisió de Policia Científica dels Mossos d’Esquadra. Han realitzat aixecaments dels cadàvers de les víctimes i autòpsies medicolegals. Amb l’obtenció de dades antemortem i amb l’ajuda dels familiars s’ha pogut contrastar la identitat de les víctimes.
D’altra banda, l’Ajuntament del Prat de Llobregat ha activat el Pla Bàsic Municipal en el seu apartat d’accident aeri i els Plans d’autoprotecció dels equipaments i zones afectades. També ha constituït el Centre de Coordinació Municipal (CECOPAL). La Policia Local del Prat del Llobregat ha participat amb sis agents a la zona de l’accident i amb quatre des del Centre de Recepció d’Alarmes.
Nova figura del PECO i desplegament del CAF
Per primer cop en un simulacre d’accident aeri, s’ha desplegat la figura del Centre d’Atenció de Familiars (CAF) que recull la normativa d’atenció a les víctimes i familiars d’accidents aeris, així com la de la Persona de Contacte amb víctimes i familiars d’accidents aeris (PECO).
En el CAF, s’han habilitat espais de treball pels equips de policia científica i forenses, psicosocials, sanitaris i de coordinació. També s’ha habilitat espais de treballs per equips de policia científica i forense, psicosocials, sanitaris i de coordinació. Han actuat els equips psicosocials especialitzats en emergència del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i la Creu Roja. El subdirector general de Coordinació i Gestió d’Emergències de Protecció Civil de la Generalitat ha actuat com a PECO amb víctimes i familiars d’accidents aeris, transmetent la informació disponible als afectats. El CAF s’ha desplegat en un hotel facilitat per la companyia aèria del vol sinistrat.
A l’Aeroport, Protecció Civil de la Generalitat també ha desplegat equips psicosocials especialitzats en emergències per l’atenció dels familiars i dels afectats. S’han habilitat unes de caràcter temporal, fins l’obertura del CAF, així com un tècnic de l’operativa territorial per la seva coordinació. En aquests espais, s’atenen els afectats que no han requerit assistència sanitària urgent o els que han estat considerats il·lesos i també els familiars dels afectats i ferits.
En el lloc de l’accident, Protecció Civil de la Generalitat ha mobilitzat la Unitat Mòbil de Protecció Civil per actuar com a Centre de Comandament Avançat (CCA). El CECAT de Protecció Civil de la Generalitat ha actuat com a centre coordinador de l’emergència seguint el previst al pla AEROCAT, en especial gestionant les diferents informacions i els llistats de persones afectades (ferits i familiars).
Protecció Civil de la Generalitat també ha activat a través del seu gabinet de premsa, el gabinet d’informació del Pla AEROCAT, en el qual s’integren la resta de gabinets de comunicació dels organismes participants.