Campanya contra l'estigma en la salut mental

La salut mental és cosa de tohom

La salut mental és una dimensió essencial de la salut. I és també un factor clau per la qualitat de vida de les persones, les famílies i les comunitats.

Garantir la salut mental ens implica totes i tots, com a membres d’una comunitat, i no depèn únicament dels serveis socials o d’atenció sanitària. La prevenció, detecció i tractament s’ha de fer col·lectivament des de diferents àmbits socials. D’aquesta manera, volem avançar cap a un model de ciutat cuidadora.

Aquests són els punts de partida de l’Estratègia de Salut Mental Comunitària, que s’ha començat a desplegar al Prat de Llobregat. En aquesta estratègia, s’emmarca la campanya de sensibilització “Parlem, escoltem, ens cuidem”, amb què es vol canviar la cultura ciutadana respecte a aquest tema, conscienciar-la sobre la importància de tenir cura de la pròpia persona i dels altres i trencar estigmes associats a la salut mental.

Iniciem converses sobre Salut Mental

Parlar més sobre les nostres emocions trenca estigmes, ajuda a connectar millor i ens aporta benestar emocional i físic.
1 de cada 4 persones viurem un problema de salut mental en algun moment, com més obertament en parlem, més mites i prejudicis farem caure.

Com podem parlar de com et sents tu?

Pregunta-li a la persona què necessita. Potser et diu que no ho sap o que tu no hi pots fer res. Tu li pots dir que certament no estàs dins seu, però que t’agradaria poder ajudar, tot i que no vulgui explicar-ne tots els detalls.

Pren-t’ho seriosament, no jutgis.

Pregunta-li si n’ha pogut parlar amb altres persones i quant fa que se sent així.

Escolta activament: fes preguntes obertes, resumeix per mostrar que has escoltat i dona retorn.

Recorda que no has de solucionar-ho.

No s’ha de ser un expert per parlar de salut mental, només preguntar-li a algú si està bé pot ser una eina poderosa.

Un simple “sé que és difícil" pot mostrar cura.

Aprèn de l’experiència d’altres persones.

Escriu, truca, estigues allà per aquella persona.

Centra’t en l’oferiment d’ajuda, mostrant interès en com se sent i agraint-li la seva confiança.

No posis el focus en el fet que aquella persona es deixi de sentir malament, ja que, probablement, caldrà que canviïn certs factors perquè això passi.

Com puc parlar de com em sento jo?

Demanar ajuda no és dolent, pot ser molt útil.

Sovint compartir les preocupacions que tenim ens pot ajudar a trobar una solució.

Necessitem espais còmodes i segurs on expressar com ens sentim, com ens trobem, què pensem sobre algun tema...

Segur que hi ha persones properes a l’entorn familiar, laboral o acadèmic que ens generin confiança i que voldran escoltar-nos.

No totes podem o sabem expressar-nos de la mateixa manera. N’hi ha que no els costa gens expressar-se verbalment, mentre que d’altres ho fan molt millor amb un llapis. Dibuixar i escriure pot ser una bona manera de començar.

No descartis parlar amb algun professional.

No estic bé, pot ser una bona manera d’iniciar la conversa.