Crònica: Dani Nel·lo

dimecres, 31 gener, 2018 - 17:30

Jordi Roig A.

El passat dissabte dia 27 vaig tenir el plaer d’assistir a aquest concert, que més que un concert va ser una sessió de ritmes frenètics de rythm’n’blues, mambo, swing, rockabilly, executada per una banda de virtuosos i dirigida en tot moment pel Dani Nel•lo. Jo sóc del parer que anar a un concert ha de ser alguna cosa més que escoltar tot un seguit de cançons ordenades amb millor o pitjor encert i el “Dani y los Saxofonistas Salvajes” a banda d’un concert ofereix aquest producte amb un plus de bon rotllo.

 
Quan vaig oferir-me per a fer la crònica a la reunió de la CAM (Capsa Acció Musical) la veritat és que, en Dani, a banda de saber que ha tocat a l’escarxofa & Jazz i tocat o col•laborat amb gent com Los Rebeldes, Loquillo, Bunbury, Ariel Roth, etc… ahí es nada, també descobreixo un Dani Nel•lo, tirant de Wikipedia, és clar, que és un payo polifacètic que igual toca el saxo, compon, actua o fa la direcció artística d’un programa de televisió. Tot això em porta a pensar que res del que vaig veure i sentir dissabte a la nit amb aquesta banda, és fruit de la improvisació, darrere d’aquest personatge i aquest grup hi ha molt i molt treball i constància.

 
Quan entro a la sala observo que, el poder de convocatòria del Dani y los Saxofonistas Salvajes al Prat té molt de tirón, em sorprèn gratament l’èxit de públic que ens vam trobar per veure’ls, ja que en altres ocasions que vaig a veure i escoltar grups a la Capsa considero una injustícia que la gent no respongui de la mateixa manera que en aquesta ocasió. A vegades crec que la gent no va als concerts perquè no té una referència de la banda o algun conegut no els ha explicat les seves excel·lències i aquí vaig, crec que el boca-orella, a banda de tots els canals de difusió, és el més efectiu i per tant als que ens agrada la música crec, tenim l’obligació de recomanar-ne i promocionar-ne donat que són bandes que toquen estils no tan comercials.

 
Quan vaig a un concert m’agrada observar la posada en escena i els músics i en aquesta formació crec que hi va haver un bon equilibri, vull dir, podies veure detalls estètics com pantalons de pinces molt amples, de cintura alta, amb tirants agafats amb botons, corbates de llaç, americanes amb color i tall dels anys 50 a l’igual que les camises i tall de cabell que et recordaven el flaire d’aquesta època i d’aquest tipus de música.

Vàrem poder escolar temes molt marxosos com Dogs, Flying Home Mambo o Nervios Son Nervios amb el que el Dani va interactuar amb el públic fent que coregessin la tornada.

 
La banda aquella nit estava formada pel Dani Nel•lo, saxo alt, saxo baríton, percussió, bateria, baix, l’Hector Martin a la guitarra rítmica i Dani Baraldés a la guitarra solista, als que vaig reconèixer.

 
El Dani com si no volgués que la nit acabés va proposar al públic que baixaria a signar CD’s i… Segons ell, el que fes falta….. Podria resumir que és un payo carismàtic, proper i irònic amb els seus comentaris dalt de l’escenari, que es posa a la butxaca a la gent en un tres i no res, engrescant-la i fent-la gaudir de la vetllada.
Surto de la Sala amb dos pensaments, ¿Quan els puc tornar a veure? I, els he de recomanar.