“L’atenció primària fa una gran feina de dic de contenció, monitoritzant tots els pacients i el seu entorn des del primer moment"

Les doctores Sonia Martínez (esquerra), Núria Tuset i Beatriz Arizaga (asseguda).

dimarts, 5 maig, 2020 - 11:15

Entrevista extreta de la revista municipal el Prat de maig de 2020, que podeu consultar en format pdf o en format de visió virtual.

Cada dia, a les vuit del vespre, el veïnat del Prat surt a aplaudir tot el personal que en aquesta epidèmia està donant el millor de si per tenir cura de la nostra comunitat. Al capdavant hi ha els i les professionals de la sanitat pública: els d’hospitals com el de Bellvitge, que atenen els pacients més greus, però també les de l’atenció primària, que els cobreixen les espatlles atenent la resta de la població. Parlem amb les directores dels tres centres d’atenció primària del Prat per conèixer quin és l’estat sanitari a la ciutat i quines recomanacions cal seguir.

Quina funció fa l’atenció primària en aquesta crisi sanitària?
Beatriz Arizaga Ciordia: El 25 de març es va reorganitzar l’assistència primària al Prat: el CAP Ramona Via es va concentrar en l’atenció domiciliària; el Disset de Setembre, en l’atenció presencial i urgències, i el Pujol i Capsada manté un equip de metges i infermeres en cada torn per atendre les necessitats de la població i donar suport a la resta de professionals dels altres CAP.

Sonia Martínez Carmona: Alhora, cada centre segueix telefònicament els seus pacients, perquè els coneix bé: tenim la seva història clínica, coneixem el seu entorn social.

Núria Tuset Mateu: La població del Prat pot contactar sempre amb els seus CAP, de 8 a 20 h. Nosaltres l’orientem telemàticament i fem possible que no s’hagi de desplaçar si no cal. Hem fet seguiment telefònic a pacients en domicili tots els dies de la setmana, i no només de 8 a 20 h. Fem unes 400 trucades cada dia i entre 100 i 200 el cap de setmana. Hem fet el màxim esforç.

B.A.C.: D’aquesta forma, la primària ha fet una grandíssima feina de dic de contenció, i això ho hem fet monitoritzant tots els pacients i el seu entorn des del primer moment.

També ha ajudat les residències i els hotels salut, oi?
S.M.C.: Ens estem reinventant. El personal administratiu, d’infermeria, de treball social, de rehabilitació... Tothom ha participat amb ganes en el que ha calgut. Les gestores de casos estan fent una feina enorme: són aquells professionals que donen suport als pacients crònics complexos. Hem destinat personal dels nostres centres a l’hospital de Bellvitge i als hotels salut, que és on passa la quarantena una persona que és donada d’alta a l’hospital o aquelles cribades al CAP que no es poden aïllar a casa de manera adeqüada. El que dona servei al Prat està en un hotel de l’Hospitalet amb 350 habitacions. I mantenim contacte diari amb les residències de gent gran: cadascuna té suport nostre, i hi ha dues infermeres que van a l’Onze de Setembre i assumeixen la valoració dels pacients que hi ha. També hem col·laborat a suplir personal de baixa.

Ha estat complicada la reorganització?
S.M.C.: El Servei d’Atenció Primària del Departament de Salut ens ha donat sempre tot el suport, tot i que en alguns moments hi hagués manca de material, sobretot al principi. Ara tothom estem ja més organitzats, tenim tot el material. També agraïm l’ajuda de moltes persones. Prestar l’atenció domiciliària requereix material de protecció, i moltes vegades fèiem curt. L’Ajuntament ens ha proporcionat bussos, mascaretes, pantalles...

Han rebut moltes mostres de solidaritat?
S.M.C.: Han arribat suports per tot arreu: una empresa ens va donar solucions alcohòliques; una altra, impermeables... També ens han donat aigua, gorres i mascaretes fetes a casa... Tot i que no són les sanitàries, mostren la solidaritat de la comunitat. El Col·legi Oficial de Metges ens ha dotat de pantalles, bates, impermeables, i fins i tot pagesos del Prat ens han portat carxofes! L’Ajuntament, a més del material, ens ha cedit cinc cotxes per fer l’atenció domiciliària i cobrir la residència. Aquest suport ha estat clau per reorganitzar-nos. Estem molt agraïdes per tot aquest suport.

El Prat ha estat especialment afectat per l’epidèmia. Quina és la situació?
B.A.C.: Les dues últimes setmanes de març han estat les de més incidència de la patologia. Des d’inicis d’abril estem en una situació de meseta.

N.T.M.: Hem de seguir contenint: que la població ens segueixi ajudant quedant-se a casa.

S.M.C.: Ara que portem molt de temps amb el confinament comencen a repuntar les patologies cròniques que estaven parades i que ara necessiten assistència; per exemple, canvis de medicació o necessitats de seguiment de malalties cròniques.

Què cal fer en aquests casos?
N.T.M.: Cal contactar telefònicament amb el centre d’atenció primària. En farem una primera valoració, i veurem si telemàticament podem fer l’atenció o quin circuit cal activar.

I quines recomanacions sanitàries?
N.T.M.: El prioritari és, quan se surt del domicili, portar una mascareta, mantenir la distància i, sobretot, la higiene de mans. Encara que sembli increïble, amb aquestes mesures senzilles podem ajudar a fer que no hi hagi més casos.

Per a qualsevol dubte, a on s’ha d’adreçar la ciutadania?
N.T.M.: Estem oberts els tres centres. Amb una trucada de telèfon, nosaltres adrecem al canal més adequat. I al Canal Salut es poden trobar recomanacions per a la vida quotidiana.

Bertran Cazorla