Glòria Casas
La Rosina ha escrit l'article de la Dolors Vives i ha revisat el de la Ramona Via i Pros. Aquí us deixem la seva crònica de l'experiència.
Les dones sempre han tingut un paper secundari a la història. Totes les perícies, conquestes, viatges, descobriments, invencions, etc., han estat contínuament relacionades amb habilitats de caràcter masculí. Durant molts segles les dones han estat tractades com a éssers puerils, inferiors en intel·ligència i força, que només han estat vàlides per tenir cura dels homes que les envoltaven. Elles sempre han tingut menys possibilitats per estudiar, per trobar treball, per tenir llocs de responsabilitat, poder i presa de decisions a la feina, i encara cobren menys diners per la mateixa tasca que fan ells. Per tant, la nostra societat porta sumida en una cultura heteropatriarcal i catòlica, que ha cosificat la dona, massa temps. S’han normalitzat totes les accions desiguals entre ambdós sexes i, inclús, sembla que està havent-hi un retrocés en la lluita per a la igualtat entre sexes.
És per aquest motiu que vaig decidir participar en el projecte de Wikidones, impulsat pel centre cívic Palmira Domènech de El Prat de Llobregat. La idea és donar visibilitat a dones que van tenir un paper important a la ciutat, i a tot l’Estat. En el meu cas he revisat la wiki de Ramona Via i Pros i he creat la de Dolors Vives i Rodon. Ambdues dones nascudes al primer quart del segle XX, moment revolucionari en el nostre país, que va iniciar la baixada del vel patriarcal i va començar a equiparar a dones i homes en un marc d’igualtat davant les lleis i les normes socials. Instant en què la dona va poder participar en la vida política d’Espanya i va poder votar per primera vegada.
Per desgràcia, aquest moviment va durar ben poc, ja que de seguida començà la Guerra Civil, on les nostres protagonistes van participar activament: Ramona com a infermera i Dolors com a pilot; i que va acabar amb una dictadura que va fer que les dones tornessin a formar part de l’esfera privada, on havien de quedar-se a casa, comportar-se de manera adequada, no deixar malament al seu marit, i viure només per al pare, l’home i/o els fills.
Òbviament hem millorat moltíssim i hem aconseguit que la dona estigui una mica més equiparada al seu col·lega masculí, però encara queda molt per fer i no podem defallir en la nostra lluita. Continuem vivint en un món heteropatriarcal, masclista i amb un supremacisme de l’home blanc per sobre de la resta, que hem de seguir atacant i destruint. No podem oblidar que les dones continuem essent culpabilitzades pels atacs masclistes que rebem, mentre que els autors dels abusos sexistes són victimitzats. Per això és important donar veu a aquestes dones pioneres i innovadores de la nostra història, no podem deixar enrere el seu llegat, i el nostre deure és recordar-les, agrair la seva lluita i continuar batallant per elles i per poder construir un món millor i més segur per a totes nosaltres.
Rosina Carrión
