Escultura Pota blava
Any: 2006
Autor: Francisco López
Descripció: bronze
L’escultura Pota blava va ser un encàrrec de l’Ajuntament, l’any 2006, a l’escultor Francisco López com a homenatge i reconeixement a la raça avícola autòctona del Delta del Llobregat i que ha donat tanta anomenada al Prat.
El lloc escollit per a la seva instal·lació va ser la plaça de Pau Casals, al costat de la Torre Balcells, una antiga explotació agrícola i ramadera i que, a finals dels anys cinquanta del segle XX, va donar pas a la urbanització de l’entorn de l’avinguda de la Verge de Montserrat (zona coneguda com a predi Balcells).
La Raça Catalana del Prat és el conjunt de gallines i galls que presenten unes característiques comunes d’acord amb el patró establert. És fàcilment identificable pel seu característic colorit.
De les seves característiques externes en destaquen les seves plomes d’un viu ros fosc sense arribar a rogenc, amb un to més pujat en el gall, especialment a les plomes del coll i del dors, que seran lluents, com envernissades, i en la gallina d’un ros fosc uniforme.
Les plomes caudals del gall són de color negre verdós amb reflexos metàl·lics i ben negres en la gallina. Es també característic el blau pissarra de les potes i dits, d’on prové la seva denominació popular de potablaves. També destaca el vermell viu de la cresta, la cara i les barberelles, el blanc de les orelletes, els ulls avellana rogenc i el bec fosc.
Jaume Codina recull nombrosos testimonis de com s’apreciava l’aviram del Prat i de com les llistes oficials de preus de Barcelona, al segle XVIII, fixaven les quantitats més altes per als capons del Prat respecte a la resta d’aviram.
Totes les masies del Delta tenien un bon nombre d’aviram que acostumava a criar-se sense cap atenció especial. Amb el temps, i gràcies a l’anomenada que anaven adquirint els exemplars del Prat, les pageses els començaren a dedicar més atenció pels guanys creixents que obtenien per la venda d’ous i d’aus. Amb tot, els pagesos no es van plantejar una producció organitzada de l’aviram, fet que posà en perill l’existència de la raça.
Des de finals del segle XIX creix l’interès científic per la fixació i conservació de les races autòctones. Pel que fa a la raça catalana del Prat, van ser molt importants la selecció realitzada espontàniament pels pagesos, la participació d’avicultors i els treballs bàsics del professor Salvador Castelló. En la difusió i comercialització de l’aviram del Prat en destacà especialment l’activitat de la Granja Avícola Prat (1932-1961).
L’any 1921 la Mancomunitat de Catalunya organitzà el que es pot considerar primer concurs d’aviram del Prat, a la plaça de la Vila. Deu anys més tard, el juny de 1931, la Conselleria d’agricultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament del Prat van organitzar un altre concurs, aquest cop a la plaça de l’Església, d’una dimensió més gran que l’organitzat per la Mancomunitat. No en va tornar a haver-hi cap altre fins passada la Guerra, quan el 1941, l’Ajuntament convocà el Primer Concurso Avícola de la Raza Prat.
El reconeixement oficial a l’aviram pratenc s’aconseguí l’any 1987, quan la Generalitat de Catalunya determina la regió productora per a Denominació de Qualitat d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Pollastre i Capó de la Raça Prat.
Els pollastres i els capons del Prat s’han de criar en explotacions ubicades en el Prat de Llobregat o en els termes municipals de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Cervelló, d’acord amb el que s’estableix en les condicions de criança i producció del Reglament del Consell Regulador de la IGP Pollastre i Capó del Prat.
L’any 1921 la Mancomunitat de Catalunya organitzà el que es pot considerar primer concurs d’aviram del Prat, a la plaça de la Vila. Deu anys més tard, el juny de 1931, la Conselleria d’agricultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament del Prat van organitzar un altre concurs, aquest cop a la plaça de l’Església, d’una dimensió més gran que l’organitzat per la Mancomunitat. No en va tornar a haver-hi cap altre fins passada la Guerra, quan el 1941, l’Ajuntament convocà el Primer Concurso Avícola de la Raza Prat.
El reconeixement oficial a l’aviram pratenc s’aconseguí l’any 1987, quan la Generalitat de Catalunya determina la regió productora per a Denominació de Qualitat d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Pollastre i Capó de la Raça Prat.
Els pollastres i els capons del Prat s’han de criar en explotacions ubicades en el Prat de Llobregat o en els termes municipals de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Cervelló, d’acord amb el que s’estableix en les condicions de criança i producció del Reglament del Consell Regulador de la IGP Pollastre i Capó del Prat.
