El Delta
El Prat té la totalitat del seu terme municipal al delta del riu Llobregat. Aquest Delta és de formació força recent, i ha anat creixent fins al segle XIX, quan es consolidà la configuració natural que s’ha mantingut fins a les darreries del segle XX. La darrera modificació del territori es deu a l’acció humana, amb l’aplicació del Pla Delta, als primers anys del segle XXI.
El primitiu Delta, encara no transformat per la presència humana, era una vasta extensió d’aiguamolls, producte de les condicions creades per la barreja de mar, riu i terra en un equilibri dinàmic i delicat.
El 1266 Jaume I va concedir a la ciutat de Barcelona el dret de pasturar el Delta del Llobregat. La concessió de pastures per part del monarca a la ciutat des de Montgat al Garraf, va marcar el conflicte entre pagesos i ramaders. La necessitat de pas per als ramats provocà l’augment de camins, en especial a les millors zones per a pasturar, com eren els sectors de la Bunyola, l’Albufera i el Remolar
Les terres del Prat comencen a ser habitades cap al segle X, molt més tard que als pobles veïns, i durant segles, fins arribar al XX, hi haurà un clar domini del camp sobre la ciutat.
