Cooperativa Obrera de Viviendas
L’any 1962 es va constituir, de forma assembleària, la Cooperativa Obrera de Viviendas, formada principalment per treballadors de la Papelera Española i de La Seda de Barcelona. L’objectiu era oferir pisos assequibles i amb condicions dignes a la classe treballadora. Va construir més de mil habitatges econòmics, quan l’accés a l’habitatge era un luxe. Va començar a edificar pels voltants de la plaça de Ramon Roigé, als carrers San José Obrero (actualment Primer de Maig) i Cornellà (actualment Pau Casals), al passatge Arús i a l’av. Verge de Montserrat.
La Cooperativa era una resposta a les necessitats d’un important col·lectiu humà i, alhora, posava en evidència la ineficàcia de l’administració del règim franquista per atendre la problemàtica generada per l’arribada massiva de població per cobrir la demanda de mà d’obra de les indústries.
La COV també va crear una cooperativa de consum amb comerços, tallers de fusteria, lampisteria i electricitat, i una secció d’obres. Va arribar a disposar de més de 120 treballadors a l’inici dels anys setanta, tota una empresa d’envergadura, i va demostrar el bon funcionament del cooperativisme davant l’empresa privada.
La Cooperativa no solament aspirava a facilitar un habitatge digne als seus socis, sinó que també volia donar-los serveis en tots els àmbits de la seva vida, des de l’educació fins a la cultura, des dels infants fins a les persones discapacitades.
En destaca l’escola Ramón y Cajal l’any 1965, la més moderna del municipi per la seva pedagogia activa, per contribuir a la resolució del problema de la manca de places escolars. A més, van crear un sistema d’educació no formal com un centre d’esplai (Club de Palmira) o una casa de colònies. Oferint espais a la Juventud Unida Pratense, Amics del Prat o cooperatives industrials i d’ensenyament per a persones discapacitades, pioneres a l’estat espanyol.
La Cooperativa es va crear en un moment de considerable increment de la població, degut en bona part a l’arribada d’una gran quantitat de població forana. El 1960 hi havia 14.131 habitants al Prat. A la dècada dels seixanta la població es va duplicar i va arribar als 36.363 l’any 1970. Durant les dècades dels setanta i vuitanta, la ciutat va experimentar el seu major creixement demogràfic, l’any 1981 va arribar a la xifra de 60.419 persones empadronades.
A l’actualitat la Cooperativa continua en plena activitat. Gestiona els pisos i locals que formen part del seu patrimoni, al temps que ha promogut la construcció de nous habitatges com els del carrer Gaiter del Llobregat 68-70 dirigits, especialment, als joves. A més de tenir una secció d’obres i neteja i d’administració de finques.
Els reptes de futur de la Cooperativa passen per la construcció d’habitatge per a les persones joves i impulsar el cooperativisme com a fórmula que pot contribuir a la justícia social, tant a nivell local com a nivell de Catalunya.
