Canal de la Dreta
Fins a mitjan segle XIX, les terres del Prat es dediquen al conreu de cereals, amb baixos rendiments, molta ocupació de mà d’obra i escassa productivitat. Aquesta situació canvia amb la introducció del regadiu, que permetrà la substitució de conreus. Un element important serà la construcció del canal de la Dreta (iniciada al mateix temps que la del canal de la Infanta) amb el qual es volia abastar tot el Delta occidental. L’obra va quedar aturada i no es va reprendre fins al 1855 quan se’n va donar la concessió a l’empresa constructora d’Eusebi Soler.
El canal de la Dreta arrenca a Sant Vicenç dels Horts i segueix, en direcció a mar, pels termes de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat (la irrigació també arriba, dèbilment, a una part de Viladecans).
La creació d’un sindicat de regants perfeccionà el sistema de distribució de l’aigua. Des del 1896 el sindicat administra directament el canal, que l’any 1971 es canalitzà i es cobrí al seu pas pel nucli urbà del Prat.
