Dona i lleis

Jutjat del 1948

Al llarg del segle XIX i bona part del XX, el model social dominant a l’Estat espanyol es basava en la desigualtat entre homes i dones, que es materialitzava en l’educació sexista, la discriminació laboral, la subordinació legal i la manca de drets polítics de les dones.

L’eix fonamental d’aquest sistema, anomenat de gèneres, és la divisió de les esferes: la participació de l’home en l’esfera pública, en la producció, en la cultura i la política, i el relegament de la dona a l’espai domèstic, a la llar i a la família, atès que la seva funció primordial era la de ser mare i esposa.

La II República havia obert noves expectatives per a les dones que, després de la Constitució de 1931 i de l’Estatut de Catalunya de 1932, quedaven en una situació d’igualtat legal amb els homes, amb l’aprovació, entre altres mesures, del dret al vot, el divorci, la igualtat per als fills naturals i l’avortament.

La imposició de la dictadura franquista va posar fi als somnis d’igualtat de les dones. Amb la nova legislació, quedava anul·lat el corpus legal que havia regit durant la República i les dones perdien tots els guanys polítics, socials i econòmics que les havien portat a un marc d’igualtat, si més no teòric, respecte als homes i les tornava a una nova etapa de submissió als pares, marits, germans o tutors.

Aquesta dependència i submissió, juntament amb la imatge de la dona que impulsava el règim, dedicada a la llar i la família, va ser un llast amb el qual van haver de conviure generacions de dones, i només s’ha pogut anar desfent en un procés de lluita, que encara continua, i que va tenir un dels moments més àlgids durant els anys setanta del segle XX.