Plaça d'Espanya
La plaça d’Espanya va sorgir a partir del pla de reforma i eixample del nucli urbà de l’any 1916. El projecte, inspirat modestament en l’Eixample barceloní de Cerdà, no es dugué a terme en la seva totalitat, però les seves línies directrius se seguiren en el creixement urbanístic fins a finals dels anys seixanta del segle XX.
El primer nom oficial de la plaça va ser de la Mancomunitat, durant la Guerra Civil es va dedicar a Durruti i després va ser substituït per plaça d’Espanya, denominació que manté a l’actualitat.
La plaça d’Espanya, anomenada popularment com a plaça dels autobusos, era el lloc on hi tenien parada les línies que anaven a Barcelona i, més endavant, els autobusos que a l’estiu sortien cap a la platja. L’any 1922 l’Ajuntament aprovà l’establiment d’una línia regular d’autobusos a Barcelona. Durant anys va ser municipal i s’explotava amb un concessionari privat. L’any 1976 la línia va passar a dependre de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
La plaça era un punt obligat per a molts treballadors. Hi passaven els homes i dones que anaven a les fàbriques o els que havien d’agafar l’autobús per arribar al seu lloc de treball. Com també passava amb la plaça de la Vila i el carrer Major, es va aprofitar aquesta confluència de persones per obrir alguns bars i cafès. Un d’aquests locals era el Bar Lázaro, situat a la cruïlla amb el carrer del Centre, que va ser seu de diferents grups d’esquerres durant la República.
Al Lázaro es reunien els membres de la Sociedad Cultural Recreativa IBIS, constituïda el 1934, una associació que va ser una de les primeres en acceptar dones com a socis i que estava formada per immigrants vinguts per a treballar a les fàbriques i jornalers. Una altra associació que allotjà el Bar Lázaro, va ser Los Amigos de México, creada l’any 1938, caracteritzada pel caire progressista i l’origen no pratenc dels seus membres. Aquesta també permetrà la incorporació de les dones com a socis i serà juntament amb l’Ateneo Cultural Libertario, les primeres a tenir dones a les juntes directives. Durant la Guerra Civil, alguns locals de la plaça van ser ocupats per organitzacions polítiques i sindicals.
La plaça d’Espanya ha estat remodelada en diferents ocasions. La transformació més important es produí l’any 1994 quan se suprimí la illeta central que havia servit per a les parades dels autobusos i on també hi hagué, durant uns anys, un sortidor de benzina.
