Durant anys, l’únic sistema per creuar el riu, en el terme del Prat, va ser el de gual, que consisteix a aprofitar les parts en que l’aigua és més baixa i el fons prou ferm com per poder passar-hi caminant. Si no, l’alternativa era anar riu amunt a buscar algun pont, com ara el del Diable de Martorell o el de Sant Boi (acabat el 1303), que no sempre eren transitables perquè van caure diverses vegades.
Aquesta situació es mantindrà fins que entrà en funcionament, des del segle XIII, l’establiment de la barca de passatge. La referència més antiga que se n’ha pogut localitzar és de l’any 1234. La ciutat de Barcelona n’era la propietària i l’arrendava al millor postor. El Prat en va tenir la propietat a partir de l’any 1343.
La barca era emprada per la gent del Delta i pels ramaders que traslladaven els seus animals a Barcelona. Mentre esperaven el torn per pujar-hi, el bestiar podia reposar bevent en les restes de l’anomenat ‘estany d’en Moragues’, en aquell moment ja quasi sec, i que es trobava al peu de l’antic camí ramader anomenat ‘carrera Bovatera’.
El servei de la barca es va mantenir fins ben entrat el segle XIX, però va deixar de ser un sistema pràctic per a una població que anava creixent. Cada cop més, la gent del Prat preferia travessar el riu pels guals naturals, a causa dels increments en les tarifes de pas. També, sovint, quan els arrendaments s’establien per separat, agafaven la barca de Sant Boi si amb això s’estalviaven unes monedes. Tot plegat ocasionà, sobretot al segle XVIII, nombrosos plets promoguts pel concessionari del servei, que es queixava de les pèrdues econòmiques que tenia.
L’actual carrer Major era l’antic camí de la Barca i el pas anava per on ara hi ha el pont de l’autovia de Castelldefels.
El pas de la barca va ser fonamental en la formació del Prat. Eren molts els viatgers, pagesos i ramaders que es traslladaven a Barcelona per negocis i la barca facilitava els desplaçaments. Els camins que hi portaven, acabaven confluint en un punt que coincidia amb l’estany d’en Moragues on els pastors hi feien beure els seus ramats. En aquesta confluència de camins es van anar aixecant les primeres construccions del nucli urbà.