Avinguda de Josep Anselm Clavé
Aquesta avinguda es va projectar en el Pla de reforma i eixample de 1916 com la principal via d’accés al nucli urbà, tot substituint l’estret carrer del Pont (actual de Nicolás M. Urgoiti). L’avinguda, coneguda popularment com la Rambla, havia de facilitar el trànsit de vehicles en els dos sentits de la marxa i havia de ser una artèria dinàmica de la població.
L’avinguda es dedicà a Josep Anselm Clavé, impulsor del moviment coral a Catalunya i una peça important del moviment associatiu. Sota el seu impuls es van formar una sèrie de societats corals, conegudes amb el nom de Cors de Clavé, que buscaven elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant, i oferir una alternativa a l’oci de taverna. Com a curiositat, és una de les personalitats que té més carrers dedicats a tota Catalunya.
L’avinguda de Josep Anselm Clavé s’urbanitzà poc a poc i, a diferència de la Rambla barcelonina a la que modestament es volia assemblar, no va atreure locals d’esbarjo sinó habitatges i construccions vinculades a la indústria i la mecànica. Actualment continua aquest caire industrial i de serveis. A l’avinguda hi ha instal·lades diverses empreses i la benzinera més antiga de les que estan en funcionament a la ciutat.
En els primers anys de l’obertura, al començament de l’avinguda, en un solar a tocar de les vies conegut amb el nom de Torrero, nom popular dels seus propietaris, s’hi havia fet un camp de futbol i s’hi posava l’envelat . En aquest espai també es concentraven els carros per fer-ne el recompte i la revisió.
A l’avinguda, al número 14, destaca el Bar la Rambla, fundat el 1932 i encara en actiu. Era un punt de trobada de molts treballadors de les fàbriques i del camp. Durant un temps, va tenir servei d’allotjaments per a treballadors temporers i feia les funcions de fonda.
Al número 19 hi havia l’empresa Transports Pugès. Els orígens d’aquesta empresa s’han de buscar a mitjan segle XIX quan era una de les dues companyies que es dedicaven a fer transport de passatgers i de mercaderies amb tartanes -l’altra era la família Colominas-. La família Pugès era coneguda com els de Ca l’Ocell, nom amb que també es coneixien les seves tartanes, i en un inici tenien la seu al carrer de Jaume Casanovas. Cessà l’activitat l’any 2007.
Al número 32, a la cantonada amb el carrer de Joan Maragall, hi havia la fàbrica Rosbus, que elaborava sifons i gasoses. La producció es repartia pels bars i les bodegues i Rosbus també feia la distribució d’altres begudes. El sifó i la gasosa Rosbus van ser molt populars a moltes llars pratenques des dels anys cinquanta del segle passat. El nom procedeix dels cognoms dels propietaris: Rosell i Busquets. Aquesta fàbrica era la continuació d’una petita empresa dedicada a la fabricació de sifons que hi havia al carrer Ferran Puig. Tancà definitivament l’any 2005, després d’uns anys dedicats només a la distribució de begudes.
Al número 47 hi va haver una cistelleria, tancada des del 2007, que recordava el treball artesanal que havia estat molt important en altres temps, quan el Prat era, bàsicament, una societat pagesa.
El 1934 es va obrir la Vidrieria Jordi, una petita empresa dedicada a la fabricació industrial de vidre, la tercera indústria pel que fa al nombre d’empleats en aquells moments. La fàbrica estava situada al carrer d’Enric Borràs cantonada al carrer del Ferrocarril, aproximadament a l’alçada del núm. 53 de l’avinguda de Josep Anselm Clavé. A la fàbrica s’hi feien ampolles destinades als laboratoris farmacèutics i també tinters, porrons i ampolles de refresc. Els treballadors no rebien un sou fix, sinó un tant per ampolla fabricada. La fàbrica era propietat de la vídua de J. Jordi Milanés i va continuar la seva activitat fins als anys setanta.
Al número 73 La Seda de Barcelona va inaugurar, l’any 1958, un economat, integrat a la cadena Economato Laboral Textil de Hospitalet y Sants. L’economat tenia com a finalitat vendre articles bàsics a preu de cost per als seus empleats i les seves famílies. Els treballadors rebien una targeta, amb el nombre de persones a càrrec seu, que calia presentar a l’hora d’anar a comprar. Des del 1931 i fins a l’inici de la Guerra Civil, La Seda havia obert un primer economat, amb local al carrer Jaume Casanovas, vinculat a la cooperativa La Familiar Sedera. L’economat de la Rambla va tancar definitivament el 1993
Al número 77-79 hi havia la Foneria Blanco. L’any 1942 inicia la seva activitat com a taller de foneria. L’any 1958 amplien el taller demanant autorització a l’Ajuntament per instal·lar-se al número 84 de la mateixa avinguda de Josep Anselm Clavé. La foneria, amb diferents noms, funcionà fins l’any 1988.
