Baralla de galls entre Rusiñol i Verdaguer
Verdaguer
Au va Rusiñol, deixeu aquestes donotes, i aneu casa, amb la vostra esposa us espera
Rusiñol
Ja teniu raó ja Mossen Cinto, Una dona bella és un perill. Però una dona lletja és un perill i una desgràcia.
Totes les culpes de la dòna ens venen de la debilitat. Una és més forta quan va ben tipa.
I és que Allí on và la vista, allí và la mà; allí on và la mà, l’acció, i allí on và l’acció, la catàstrofe!
Mossen No hi ha res com el vert, per treure una pena de dintre. El vert, rebaixa, purifica, modifica i rectifica.
Verdaguer
Vos sí que en sou de verd, Rusiñol!
Lo comte de Mataplana
ne tenia dos cavalls:
L’un era blanc com la gebre,
l’altre fosc com lo pecat.
Malhaja lo cavall negre,
benhaja lo cavall blanc.
Rusiñol
Ja ho veieu, si’l talent fes bullir l’olla, alguns homes menjarien amb altra puntualitat de la que mengen.
Jacint Verdaguer
Talent dieu? Escolteu-me i apreneu:
Jo alçava la maneta a les estrelles,
quan era xic com un esqueix d’hisop;
atènyer somniava les més belles,
les veia tan a prop!
Ara só vell, mes de tan altes roses
encara, encara lo desig me puny,
mirar-me quan les veig tan amoroses;
mes, ai!, les veig tan lluny!
Del cel hermós ¿per què em mostrau les gales,
si no em deixau a sos jardins pujar?
Oh mon Déu, oh mon Déu, dau-me unes ales,
o preneu-me les ganes de volar.
Rusiñol:
Ales per volar? “Si fos cert que el viatjar ensenya, els revisors dels trens serien els homes més savis del món”.
Deixeu-me viure il·lusionat, que pel que dura la vida, val més enganyar-nos seriosament que caure en controvèrsies.
A més vostè ja sap que “Al treball li diuen virtut els que no els cal treballar, per enganyar els qui treballen”. En canvi “El joc és altament moral.
Serveix per arruïnar als imbècils.”
Jacint Verdaguer
El joc, el treball, això a que us entregueu és tot perible:
Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l’odi o la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l’altívol Pirineu.
