El paludisme i Salgot

Segimond Salgot era un jove metge que va arribar al Prat cap al 1900. A més d’establir-se com a metge, es va interessar per la situació en què es vivia al Prat. No hem d’oblidar que en aquells anys, l’estat d’insalubritat era encara general i el paludisme era un dels grans problemes de la població. L’any 1904 va presentar un treball sobre el Prat en un concurs convocat per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. El Prat de Llobregat de fa un segle, segons una topografia mèdica. 1904. El treball de Salgot no va ser premiat, però conté dades sobre el Prat que avui dia ens són d’un gran interès històric. En aquesta topografia mèdica, com en el fragment que hem reproduït, l’autor planteja, a més, interessants reflexions.

Per contribuir a la defensa de la població i, sobretot, per vigilar la costa i evitar el contraban, el 1830 es van destacar al Prat unitats de carrabiners, només un any després de la fundació del cos. Aquests carrabiners pernoctaven en cases del nucli urbà fins que, l’any 1844, s’inicià la construcció de la primera caserna, al costat de la platja. L’edifici, que allotjà els carrabiners i les seves famílies, s’anà ampliant en diferents ocasions. El cos va ser dissolt el 1940 com a represàlia per la seva fidelitat a la República, molts carrabiners van ser expulsats i els que hi restaren van ser integrats a la Guàrdia Civil. La caserna, des del 1939 fins al 1970, va ser ocupada per la Guàrdia Civil, i quan la van abandonar inicià un període de degradació.