Presons
Al Prat, el principal executor de la repressió, emanada dels tribunals militars, va ser la Guàrdia Civil. Estava instal·lada a la caserna, que es trobava a l'autovia de Castelldefels, al costat de l'antiga masia de cal Mosso i prop de l'entrada de la fàbrica de La Seda i la Papelera.
La caserna es va construir arran de l’important vaga de treballadors que es va donar a La Seda el juliol de 1931. El conflicte va durar dinou dies i va acabar de manera violenta amb enfrontaments a trets amb la Guàrdia Civil i alguns militants de la CNT. Molts obrers van ser acomiadats. Per a controlar la població obrera, els propietaris de La Seda i La Papelera, juntament amb l’Ajuntament, van finançar la construcció d’una caserna de la Guàrdia civil, situada estratègicament prop de les dues fàbriques.
Quan detenien a una persona, la conduïen a un dels diferents dipòsits de la població. El més important va ser el del Jutjat, situat al costat de l’Ajuntament. Però també hi havia els calabossos de la caserna de la Guàrdia Civil, i la seu de la Falange. Les detencions i l’estada als dipòsits variaven segons l’acusació. Si la pena era de presó se’ls traslladava, sovint amb tren, als centres penitenciaris de Barcelona; La Model, la presó de dones de les Corts, el Castell de Montjuïc, el convent del carrer de Sant Elies, el pavelló de Missions de l’Exposició del 29...
La presó va ser el mètode repressiu més habitual. L’amuntegament va ser un problema molt seriós i les condicions sanitàries van arribar a ser molt deficients. Aquestes condicions, amb dades recollides per Joan Montblanc, van suposar la mort a les presons d’un mínim de set pratencs entre 1939 i 1945: Josep Arbonés Florensa, Faust Feu Parellada, Miquel González Fabra, Manel Salinas Gómez, Antoni Torres Aroca, Àngel Val Guillen i Francesc Viñuela Gutiérrez.
L'empresonament de pratencs, segons la documentació existent, va ser major en percentatge entre els homes que entre les dones, fet que demostra el paper dominant de l'home a la societat del moment i no la inactivitat o passivitat de les dones. Entre els anys 1939 i 1950 almenys un total de 118 dones del Prat van ser arrestades al dipòsit municipal, mentre un total de 52 van passar per la presó de Les Corts, la de Sant Feliu o d’altres.
La majoria entraria a la presó per causes relacionades amb el que es denominava oficialment "furt" o "robatori" i que corresponia en la majoria dels casos a robatoris als camps o a l'estraperlo.
Fotografies i documents per ordre de dalt a baix:
Fons La Seda de Barcelona. AMEP
Fons Arxiu Municipal del Prat. AMEP
Fons Josep Monés i Amat. AMEP
