La derrota republicana va significar la fi d’un marc polític en el qual els treballadors havien aconseguit importants avenços en les seves condicions laborals. Totes les organitzacions polítiques, sindicals i culturals van ser il·legalitzades i es va suprimir el dret de reunió i d’associació.
Durant els anys quaranta, antics sindicalistes als quals es va afegir gent més jove, van aconseguir mantenir una organització en la clandestinitat. Malgrat les grans dificultats i els riscos personals que implicava van saber aprofitar les escletxes en el sistema laboral en benefici de la classe treballadora.
El règim va crear el 1938 la Central Nacional Sindicalista (CNS), un sindicat vertical que agrupava de manera obligatòria empresaris i treballadors. Introduïts en la CNS, alguns sindicalistes van poder presentar-se als processos que establia el règim, com les eleccions sindicals i els jurats d’empresa.
Malgrat les dificultats, a la majoria d’empreses locals es feren mobilitzacions per reclamar millors condicions laborals, en especial pel que fa als horaris i als torns de treball, i salarials.
Com que les reunions sindicals no eren autoritzades, calia actuar amb enginy per escapar del control policial. Els actes lúdics i festius, com partits de futbol o innocents excursions, servien per establir estratègies d’actuació i organitzar accions. Els espais de descans de les fàbriques, com els menjadors o les cantines, eren aprofitats per passar consignes sense aixecar sospites.
El mitjà de propaganda més eficaç eren els fulls volants, les populars “octavillas”, amb les quals s’intentava arribar al màxim de gent possible dins de la fàbrica i entre la població.
A partir dels anys seixanta i sobretot a començament dels setanta, la lluita sindical va anar adquirint un caire polític amb accions que eren reivindicatives, però que intentaven, cada cop més, soscavar els fonaments del règim.
Al Prat, des del 1973 i fins a l’arribada de la democràcia, les vagues i mobilitzacions van ser constants.
La mort de Franco, el 20 de novembre de 1975, va posar en marxa un procés imparable de transformacions polítiques. S’aconseguí la legalització de tots els partits i sindicats. L’any 1978 van tenir lloc les primeres eleccions sindicals lliures i democràtiques.
Fotografies i documents segons ordre de dalt a baix:
Fons La Seda de Barcelona. AMEP
Fons La Seda de Barcelona. AMEP
Fons Simeón Monfort. AMEP
Fons Simeón Monfort. AMEP
Fons Antoni rodés. AMEP
Fons La Seda de Barcelona. AMEP