Hores (tristes) de Prat

Fotografies de David Airob

David Airob (Barcelona, 1967) Des de 1990 fins a 2018 ha estat fotògraf del diari La Vanguardia, rotatiu del qual va ser redactor en cap de la Secció de Fotografia. Des que s’hi va incorporar ha cobert tot tipus d'informacions: política, internacional, esports, etc. Actualment treballa com a freelance per a diferents mitjans.

Paral·lelament al seu treball a La Vanguardia, ha realitzat diferents projectes personals que han estat guardonats en certàmens com: World Press Photo, Sony World Photography Awards, Poy Latam, etc. Premi “Agustí Centelles” de fotoperiodisme, ha publicat en revistes internacionals com: TIME, Paris-Match, Der Spiegel, A-Magasinet, etc.

El 2013 inicia la seva etapa com a videògraf dirigint el curt Calci Storico, pel qual rep un premi World Press Photo i POY Latam en la categoria de multimèdia, així com Best Documentary en el certamen Barcelona Sports Film Festival. El 2014 estrena el seu primer llarg La caja de cerillas, documental basat en l'experiència personal i professional del fotoperiodista espanyol Joan Guerrero. Actualment, combina el seu treball de fotoperiodista i videògraf amb diferents projectes periodístics. 

 

El 17 de  novembre de 2019 la Xina va notificar el primer cas de contagi per un coronavirus desconegut, que seria el responsable de la covid . Des d’allà, el virus es va propagar amb gran rapidesa per tot el planeta, donant lloc a una pandèmia mortífera.

Poc imaginàvem que aquells primers contagis que provenien de Wuhan canviarien tant la nostra manera de viure.

Tan aviat com es va declarar l’Estat d’Alarma a Espanya vaig decidir fotografiar com es va viure  aquella excepcionalitat al Prat de Llobregat. El virus no feia diferències entre  territoris i em va semblar important quedar-me al meu lloc per explicar, de primera mà, com la pandèmia afectava els seus habitants i el seu entorn.

Així, el meu objectiu va recollir la feina de les visites domiciliàries dels sanitaris, molt protegits per evitar contagis, les nits solitàries il·luminades per les creus verdes de les farmàcies de guàrdia, els enterraments en solitud, la por i el patiment col·lectiu.

Però també va ser testimoni de com la vida s'adaptava a la crisi sanitària i, a mesura que avançaven els mesos, lluitàvem per la vida i no renunciàvem  a un Nadal estrany, a un inici d’un curs escolar sense abraçades de benvinguda, a la celebració d’unes eleccions  sota estrictes normes de seguretat  i tampoc a l’esperança, amb l'arribada de les primeres vacunes.

La meva càmera i jo, testimonis silents de les hores viscudes.

El 14 de març de 2020 es va declarar l'estat d'alarma a Espanya a causa de l'expansió del virus de la covid-19. Els carrers van començar adoptar un aspecte gairebé fantasmal per l'absència de persones, confinades a casa seva. A les nits les creus de les farmàcies semblaven fars de color verd que il·luminaven tanta solitud.

Al Prat,  l'activitat sanitària es va centrar als centres d’atenció primària i a les visites a domicili. A la imatge l’Ainhoa Tejado i la Jenifer Martínez, infermeres del CAP Ramona Via, inicien el  recorregut pels carrers de la població, vestides amb totes les proteccions necessàries que marcaven els protocols sanitaris.

La Tere García i la Trini Privat , infermeres del CAP Ramona Via, atenen a la Consolación Carrasco al llit de casa seva.

Dia a dia les UCI es van anar omplint amb l'arribada massiva de persones contagiades. Moltes van morir durant les primeres setmanes. L'Hospital de Bellvitge, el referència al Prat, rebia les persones afectades pel virus. A la imatge uns sanitaris atenen un home contagiat pel la covid-19 en un box de l’UCI.

Des de l'inici del confinament, cada dia a les 20.00 h, la població aplaudia des dels balcons i finestres com homenatge al treball del  personal sanitari. Aquest acte es va prolongar durant els primers mesos de la pandèmia. A la imatge, una dona aplaudeix des de la finestra de casa seva al carrer del Prat.

Els aplaudiments que la població feia diàriament des dels balcons eren contestats pels sanitaris que durant un moment sortien a l'exterior dels hospitals per respondre  aquesta mostra d'afecte. A la imatge, la infermera Isabel López a l'exterior del CAP Disset de Setembre.

A la UCI es moria en solitud  per la impossibilitat de rebre visites als hospitals. Als enterraments només hi podien assistir tres persones com a màxim, per les limitacions establertes pel Govern. A la imatge María Porcel plora damunt del fèretre de la seva mare, Concepción Molero, morta per la covid-19 el 31 de març, durant l’ enterrament al cementiri Sud del Prat.

Un grup de persones fan cua per comprar en un comerç de la carretera de la Marina davant la presència d'una infermera vestida amb totes les proteccions anticovid.

L'Estat d'alarma també va arribar al Parc Agrari del Baix Llobregat en plena campanya de la recollida de la carxofa, però  els pagesos no van deixar de treballar i de nodrir els diferents punts de venda. A la imatge, Xavi Oliva descansa un moment durant la collita.

Durant l’estat d’alarma el Manel Cruz, director del centre Equinoteràpia Delta del Llobregat, anava dos cops per setmana al centre per veure als seus cavalls i estar una estona amb ells.  Hi havia un grup de voluntaris que es van tancar al centre per alimentar els animals i fer manteniment de les quadres.

La impossibilitat de sortir al carrer va fer que l'únic contacte possible que tenien els adolescents amb les seves amistats fos mitjançant les xarxes socials. A la imatge, la Nuna Ibernón conversa amb les amigues des de l’habitació per Whatsapp durant els primers dies de l’estat d’alarma.

L'estat d'alarma va comportar la prohibició de sortir de casa als menors. Es van clausurar tots els parcs d’infants públics, que van estar 6 setmanes buits i en silenci. No va ser fins al 26 d'abril que es va permetre que sortissin acompanyats d’un adult dins del radi d'un quilòmetre de casa seva.

Patrimoni_0013.jpg

Un dels primers serveis a reobrir van ser les perruqueries, amb altes mesures de seguretat i higiene a l'hora d'atendre la clientela. En la imatge, la Pepita Pérez renta el cap a l’Elena Castells, a la perruqueria que té al carrer de Tarragona del Prat. 

La restauració ha estat un dels sectors que més ha lluitat durant l'estat d'alarma per  reobrir els seus negocis. Molts  van aprofitar les finestres per  servir begudes als clients com  feia la Judith al bar dels seus pares.

A l'inici del confinament la falta de mascaretes quirúrgiques per a proveir la demanda que hi havia va fer que moltes persones en fabriquessin voluntàriament amb roba a  casa seva. A la imatge, la Vianka cus mascaretes en el seu pis de Sant Cosme.

Una de les màximes preocupacions sanitàries van ser les persones de la tercera edat que vivien en residències per l’índex tan elevat de contagis i de mortalitat que van sofrir. A la imatge, l’infermer Santi Tolosa i la Victoria Sedó s’agafen la mà després d'haver-li fet un test PCR a la residència La Llar del Prat.

Des de l’inici es va permetre sortir al carrer per passejar els gossos. Al principi només hi podia anar una persona per animal i sense distanciar-se gaire de  casa seva. Amb els mesos es va tornar obrir el passeig del riu i molta gent va aprofitar per fer caminades més llargues en companyia de les seves mascotes.

A diferència d'altres centres religiosos, a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau del Prat no es van fer els oficis religiosos de manera telemàtica, només una felicitació de Pasqua virtual. El 18 de maig es van reprendre les celebracions de l’eucaristia diària amb el 30%  de l'aforament i distància social entre els assistents, tal com establien els protocols.

Una de les mesures que es van prendre per a evitar contagis va ser que les persones que necessitessin tractaments especials no assistissin als centres sanitaris. En lloc d’això, equips de sanitaris es desplaçaven fins a les cases per a realitzar les cures que necessitaven els pacients. A la imatge una infermera treu sang al Gerardo Yáñez per un control rutinari.

Durant tots els mesos de confinament, l'activitat en els camps del parc agrari no es van aturar. A la imatge, el Josep Lluís i el Mathew recullen bales de palla en un dels camps de la Ricarda a primera hora del matí .

El sector cultural va ser dels més castigats per les restriccions de seguretat dictades pel Govern. L'11 de setembre, el cinema Capri va reiniciar les projeccions amb fortes limitacions d'aforament: mantenien espais buits a la sala per evitar el contacte entre els assistents.

El 14 de setembre va començar el nou curs escolar de manera  presencial després que el curs anterior hagués acabat amb classes telemàtiques. A la imatge estudiants de l'escola Jaume Balmes de Sant Cosme, protegits amb mascaretes, intenten mesurar amb els braços la distància de seguretat exigida per les normes anticovid.

A l'octubre van començar de manera presencial altres activitats formatives com les classes de teatre per a joves organitzades per L'escola d'Arts en Viu a les sales d'assaig de L'Artesà.

El Nadal del 2020 també va ser estrany perquè es van  prohibir  les cavalcades i altres activitats nadalenques amb  concentració de persones. Els Reis d’Orient es van deixar veure per la platja del Prat, on van gravar un missatge per la canalla i van marxar al cap de poques hores.

A l'inici de l'any,  tot just després de les vacances de Nadal, els 170.000 docents dels 5.130 centres educatius catalans es van haver de fer un test PCR de manera voluntària com a cribratge de seguretat, tal com ho va fer la Raquel Martí, tècnica d’educació infantil, en una classe buida de l’Escola Galileo Galilei del Prat. 

El retorn a les classes presencials al setembre de 2020 va anar acompanyat de tota una sèrie mesures sanitàries de seguretat que els centres educatius havien de complir per evitar contagis. Entre les mesures hi havia l'obligació de mantenir les finestres obertes per  ventilar millor. Això no va suposar cap problema fins que va arribar el fred i per això  els més petits havien de rebre les classes abrigats per evitar refredar-se. A la imatge, la professora Eva Ramón parla amb uns alumnes de primer de primària de l’Escola Galileo Galilei.

El 8 de gener van arribar les primeres vacunes al Prat. Les persones de la tercera edat van ser les primeres a les quals se'ls va injectar perquè són un grup d'alt risc. A la imatge, l’Emilia Iroz rep la vacuna a la seva habitació de la Residència Penedès.

El 14 de gener es van celebrar les eleccions autonòmiques sota un fort protocol de seguretat. L'última hora de la tarda es va reservar perquè les persones infectades o en quarantena poguessin votar. Durant aquests últims 60 minuts els components de les taules van haver de vestir-se amb els EPI i la resta de proteccions sanitàries.