Tot el que cal saber sobre la ràbia

dilluns, 11 octubre, 2021 - 07:15

Amb motiu del Dia Mundial de la Ràbia (28 de setembre), des dels Serveis Municipals de Salut Pública i Consum fem un recordatori sobre aquesta malaltia.

Què és la ràbia?

La ràbia és una malaltia vírica, transmissible dels animals a les persones. Malgrat tots els mamífers poden contreure la malaltia, poques espècies són reservoris importants de la malaltia. Es transmet a humans i animals domèstics i salvatges a través de mossegades d’animals malalts o del contacte de la seva saliva amb ferides obertes recents. Es coneixen dos cicles de transmissió de la malaltia: el cicle urbà, on el gos és el reservori del virus, i el cicle silvestre, on són els animals silvestres el reservori. El control del cicle urbà de la malaltia no s’ha assolit en països en vies de desenvolupament; per aquest motiu el gos domèstic és responsable del 99% de tots els casos de ràbia en humans. La seva distribució és mundial, trobant-se a tots els continents excepte l’Antàrtida i afectant més de 150 països. Àfrica i Àsia concentren més del 95% dels casos mortals, unes 59.000 persones cada any. Cada any s’administren vacunes posteriorment a una mossegada a gairebé 30 milions de persones a tot el món. L’ Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organización de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) han priorizat el tractament de la ràbia sota l’enfoc “Una salut”.

A qui afecta i gravetat de la malaltia

El període d’incubació (des del contagi fins al desenvolupament dels signes) varia entre 2 a 8 setmanes, però dependrà de la localització de la ferida, quantitat de teixit nerviós afectat i la distància al cervell. La seva evolució és mortal quan ja han aparegut els símptomes. Afecta principalment a poblacions vulnerables que viuen en zones rurals remotes sense accés al tractament i amb poc o cap accés a l’educació sanitària. Encara que el tractament existent és molt eficaç, el seu cost i el fet de què s’hagi d’aplicar de manera inmediatament posterior a la mossegada dificulten la seva aplicació. El 40% de les persones mossegades per un animal sospitós de patir la ràbia són infants menors de 15 anys.

La situació a Espanya

Espanya ha estat lliure de ràbia des de l’any 1978, excepte el cas importat des del Marroc al juny de 2013. Es notifiquen de manera esporàdica casos de ràbia importada en gossos i cavalls a Ceuta i Melilla. La vacunació contra la malaltia no és obligatòria a tot el territori (A Catalunya no és obligatòria, a l'Aragó sí). En algunes comunitats autònomes on sí és obligatòria, el percentatge d’animals vacunats és molt baix.

Com prevenir-la

La vacunació dels gossos és l’estratègia més rendible per a la prevenció de la malaltia, en reduir la mortalitat per la ràbia transmesa per gossos i la necessitat de tractament post mossegada de les persones ferides per animals. Cal educar tota la població sobre la conducta dels gossos i com prevenir mossegades. L’educació sanitària bàsica i el fet de saber com actuar davant de la mossegada d’un animal tenen un paper impresecindible en l’erradicació de la malaltia.

Recomanacions

Es recomana la consulta professional veterinària sobre la possibilitat de vacunar contra la ràbia les nostres mascotes, tenint present que la vacunació és obligatòria en altres comunitats, un requisit obligatori per a sortir del país i la mesura més eficaç i econòmica per a erradicar aquesta malaltia. Davant de la mossegada per part d’un animal domèstic o silvestre, cal netejar la ferida en profunditat amb aigua abundant i sabó i rebre assistència sanitària l’abans possible.

Fonts

OMS

Altres