El cinema amateur del Prat 1949-1986

El moviment cinematogràfic amateur constitueix una de les experiències més interessants de la història cultural del Prat i l'alt nivell que han assolit alguns dels nostres cineastes situa aquest moviment en un lloc destacat en el conjunt del cinema realitzat per no professionals a Catalunya.

Al Prat, el cinema amateur va adquirir un gran desenvolupament a finals dels anys seixanta i durant la dècada dels setanta. Aquest fenomen, comú a d'altres municipis propers a les grans ciutats, ens il·lustra un període de transformacions només tractat de manera esporàdica. Els personatges, els arguments, les localitzacions, etc. dels cineastes amateurs són el millor testimoni d'aquests canvis.

El moviment amateur al Prat es pot situar entre 1949 i 1986. L'any 1949, impulsada per Jordi Bringué, es va crear la Secció de cinema amateur de l'Agrupación Artístico Literaria Cervantes, que és l'origen del moviment cinematogràfic amateur organitzat al Prat. Durant aquest període, autors com Fermí Marimón, Manuel Villanova i el mateix Bringué van ser els dinamitzadors del moviment amateur i van exercir un mestratge directe sobre les generacions següents.

La seva etapa de maduresa coincideix amb la difusió popular del cinema domèstic. L'amateurisme cobra un nou impuls. El motor d'aquesta etapa va ser l'organització de concursos locals, que més tard s'ampliaren amb d'altres de comarcals i nacionals. El 1971 es va celebrar el primer concurs local.

Als anys vuitanta van arribar al cinema amateur un grup de joves creadors amb esperit innovador que van donar una darrera empenta al moviment. L'any 1986 es va dur a terme el darrer concurs local.

L'any 1994, l'Ajuntament del Prat va dur a terme una campanya de recuperació del cinema amateur, a través de la qual gairebé dues-centes pel·lícules d'una quarantena d'autors es van copiar i incorporar a l'Arxiu municipal.

El document del mes fa referència al cartell de presentació de Prat Documental i forma part del fons personal de Josep Antoni Calvet. Prat documental es va rodar entre el setembre de 1950 i el gener de 1952 i recull, al llarg de 45 minuts, diferents escenes de la vida pratenca. Està filmada amb pel·lícula de 9,5 mm, en blanc i negre i sense so. Se'n van conservar les notes originals i la relació de músiques amb què Jordi Bringué acompanyava la projecció. Això va permetre l'edició amb música i so de la pel·lícula per a la versió en vídeo VHS del 1994.

 

(Informació extreta de l’exposició El Cinema amateur del Prat, 2012 )