Debats / Pensament

La pandèmia ha fet estralls en tots nosaltres. El virus de la Covid, amb les seves múltiples mutacions, ha posat en crisi algunes de les aparents certeses amb les que convivíem. Qui no ha patit directament la malaltia, o ha vist morir a gent molt propera, ha sigut víctima en algun moment de la fatiga pandèmica. La sanitat pública s’ha vist estressada fins a límits difícilment sostenibles, i l’angoixa individual i col·lectiva tindrà efectes encara imprevisibles sobre la salut mental d’una gran part de la població.

Hem experimentat quelcom realment nou. I, a la vegada, la por, la tristesa i el desassossec les coneixem des fa molt de temps. De veritat necessitàvem veure el risc de mort tan a prop per entendre que som éssers vulnerables? Aquest cansament —el de les xifres que ens posen contra les cordes— no ve de molt més lluny? Quina relació existeix entre l’aïllament físic que hem patit durant el confinament i l’aïllament afectiu que crea i fomenta el capitalisme cognitiu?

Tot i això, ara no és el moment de deixar-nos seduir per relats distòpics que només ens proposen un imaginari de col·lapse definitiu, un futur que ens ofega des del present, una temporalitat impossible que només ens permet reaccionar a allò immediat i inabastable. I qui només reacciona sol convertir-se en un reaccionari. Potser sí que és el moment d’afirmar que no som tan valents com pensàvem, però que sí tenim el coratge suficient per a viure en comunitat. Que som fràgils i forts, a la vegada. Que ser vulnerable significa, sobretot, que ens deixem afectar per l’empatia, pel dolor i l’alegria dels altres.

La filosofia ha estat titllada moltes vegades com un saber inútil per a la vida pràctica. Què pot oferir-nos la capacitat de pensar, junts, a l’hora de compartir una imaginació i una memòria que no estiguin al servei de la producció o de la mera supervivència física? És la conversa —amb qui tinc al costat, però també amb tots aquells que ja no hi són— allò que ens fa humans, i crea resistències davant l’abatiment generalitzat? Per què quelcom tan aparentment ancestral i trencadís com la paraula encara ens convoca? Hi ha un diàleg possible més enllà de les trampes del lament i la nostàlgia i que, al mateix temps, no es conformi amb les solucions fàcils que ens proposa l’autoajuda? Com descobrir, des de les preguntes sense resposta, una fraternitat que vagi més enllà del càlcul de resultats? Qui som, quina màscara ens traiem o ens posem, quan decidim compartir les nostres ferides?

Com mantenir el coratge en un món cada vegada més fràgil? Amb Joan-Carles Mèlich

El pensador Joan-Carles Mèlich, professor de Filosofia de l’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor, entre altres llibres, de L’experiència de la pèrdua, La condició vulnerable (Arcàdia, 2017 i 2018), La fragilidad del mundo i La sabiduría de lo incierto (Tusquets, 2021 i 2019). La seva proposta és una invitació a enfrontar-se a les cruïlles del present des d’un sentit que superi les solucions ràpides i impersonals de l’imperi de la tècnica. Així, en comptes d’amagar les ferides, ens convida a explorar la dimensió ètica de la nostra vida en relació amb els altres, atenent a la mutualitat, el sentiment de vergonya, el perdó i el reconeixement de tot allò compartit.

Escoltem l'àudio de la sessió aquí.

Dimecres 23 de febrer a les 19 h. Més informació aquí

Facebook Joan-Carles Mèlich

Entrevista El Prat Ràdio

La fatiga és, també, un mal filosòfic? Amb Eudald Espluga

L’assagista i crític cultural Eudald Espluga, col·laborador de diversos mitjans de comunicació com RAC1 o Núvol, és autor, entre d’altres, de Rebeldes (Lumen, 2021) i Las pasiones ponderadas (Capità Swing, 2015). En el seu últim treball, No seas tú mismo, apuntes sobre una generación fatigada (Paidós, 2021), dissecciona la generació millennial, sobreexposada als discursos d’autosuperació personal. Mitjançant icones populars, descobrim que la fatiga i el malestar també poden ser subversius. Tot comença amb un «no», ens diu l’autor. Un «no» que és una altra forma d’afirmació individual i col·lectiva.

Escoltem l'àudio de la sessió aquí.

Dimarts 22 de març a les 19 h. Més informació aquí.

Twitter @eudald31 Instagram @eudaldec

Quina és la veritable fortalesa del diàleg? Amb Sira Abenoza

Directora de La Casa dels Clàssics, vinculada a la Col·lecció Bernat Metge, Sira Abenoza també és responsable de l’Institute for Socratic Dialogue, una fundació que impulsa el diàleg socràtic com a eina d’inclusió i promoció de la justícia. El seu treball es pot veure reflectit en pel·lícules com Filosofia a la presó (Premi Seminci al Millor Documental, 2015), sobre el curs de diàleg socràtic que imparteix a les presons catalanes, i In dialogue, on participen ex terroristes a Irlanda del Nord. És professora del departament de Societat, Política i Sostenibilitat d’ESADE, investigadora de l’Institut d’Innovació Social, i directora del Programa Vicens Vives. És autora, junt amb Josep. M. Lozano, del llibre La RSE ante el espejo (ESADE, 2015).

Escoltem l'audio de la sessió aquí

Dimarts 26 d'abril a les 19 h. Més informació aquí.

Twitter @sirabenoza

Entrevista El Prat Ràdio

Què volem dir quan afirmem que som éssers vulnerables? Amb Miquel Seguró

Autor de llibres com Sendas de finitud i La vida también se piensa (Herder, 2015 i 2018), Miquel Seguró és investigador de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, professor de Filosofia de la Universitat Oberta de Catalunya, i col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació com Cadena Ser o La Vanguardia. El seu últim treball, Vulnerabilidad (Herder, 2021), és una pregunta oberta sobre tot allò que ens fa humans. Per una banda, explora la realitat existencial de la vulnerabilitat (el pathos), i, per l’altra, ens invita a integrar-la com a compromís ètic i polític de la vida (l’ethos).

Escoltem l'àudio de la sessió aquí.

Dimarts 24 de maig a les 19 h. Més informació aquí.

Twitter @miquel_seguro Instagram @miquel_sgr Web www.miquelseguro.com