Els orígens del nucli urbà i la casa de la Vila

Durant segles, els escassos pobladors del Delta vivien quasi aïllats. La manca de camins importants i la presència del riu dificultaven les comunicacions. El riu es travessava a gual i, a partir del 1234, segons les darreres investigacions de Jaume Codina, s’estableix una barcassa de pas.

Moltes comunitats neixen a partir d’una cruïlla de camins, a partir de la qual s’articula la vida col·lectiva. Aquest és el cas del Prat. Els modestos camins de trànsit reduït confluïen al voltant de les restes d’un estany, conegut amb el nom d’en Moragues, que servia de repòs per a les persones i els ramats que anaven a buscar la barca. Aquí s’aixecaren les primeres construccions que van anar donant forma a l’actual plaça de la Vila, el nucli original a partir del qual van néixer els carrers principals i tota la xarxa de carrers secundaris que aniran donant forma al primitiu nucli urbà.

Tots ells, camins i carrers, tenen el seu origen en antics braços secs del riu perquè el sòl era més compactat i ferm i feia més fàcil el pas de carruatges i ramats. Amb el temps, en aquests vells camins s’obriren els primers carrers.

El nucli urbà de la població no existí fins el segle XVIII quan s’instal·laren menestrals i artesans. La major part de la població vivia al camp, en modestes construccions o a les masies que s’anaven aixecant amb pedra portada de les pedreres de Montjuïc.

Abans d'abandonar la Plaça de la Vila podem fer un repàs a alguns dels seus elements més emblemàtics com l'Ajuntament, el Teatre Modern, el Mercat Municipal i l'escultura del Nen amb la sargantana.

El carrer de Ferran Puig s’aixecà sobre l’antic camí de la Bunyola, que portava al pas de la Barca. El primer tram en el que es construir, al segle XVIII, va ser el del carrer Major, que surt de la plaça de la Vila i, actualment, fins l’autovia de Castelldefels. El carrer de Ferran Puig, mal anomenat carrer Major per molta gent, inicià la seva urbanització al segle XIX i en ell s’hi van començar a establir artesans, menestrals i botiguers. Moltes d’aquestes primeres cases tenien una entrada per la part del darrera, l’embrió del carrer de Jaume Casanovas.

Al llarg del carrer encara es conserven unes ceràmiques resultat d’una campanya de civisme impulsada, fa anys, per l’associació de veïns del carrer.

El 27 de setembre de 1959, durant la celebració de la Festa Major, es va inaugurar de manera oficial el servei municipal d’aigua potable, que des de feia poc més d’un any abastia d’aigua el nucli urbà del Prat. Per a commemorar l’efemèride es va construir una font, al passatge del rector Martí i Piñol, coronada per dos galls amb actitud agressiva que simbolitzaven la raça Prat. La font es va fer molt popular i era coneguda com la font dels galls. Aquesta font va ser substituïda, l’any 1995 per l’obra de l’arquitecte Imma Jansana, La “Font dels galls”, que continua sent un reconeixement als pota blava, espècia autòctona. Imma Jansana va centrar la seva obra en una cresta de grans dimensions amb un color vermell ben viu. La font es va inaugurar el 26 de febrer de 1995. 

El carrer de Madoz és un dels carrers centenaris de la ciutat i que, curiosament, no ha canviat mai de nom. Tot i que en els inicis de la obertura del carrer era conegut popularment amb el nom de Llobet, pel propietari dels terrenys, aquest nom no va ser mai oficial. El carrer està dedicat a Pascual Madoz (1806-1870), polític i economista, ministre d’economia i hisenda responsable, entre d’altres lleis, de la desamortització eclesiàstica, que va permetre posar a la venda antigues propietats d’ordes religiosos, militars, eclesiàstics, etc i que va tenir una gran afectació al Prat. Més informació de la font dels galls.

A mà esquerra del carrer trobarem en una de les façanes una placa de ceràmica que ens recorda la Casa de l’Àvia, la casa on vivia l’àvia d’un dels fundadors de la Colla de Diables del Prat i on es reunia l’entitat en els primers anys de vida. La primera actuació oficial de la Colla va tenir lloc l’any 1983.

El carrer de Jaume Casanovas, es va edificar sobre l’antic camí de la Bufera, que arribava fins al mar i portava també a les propietats de Casanovas.

Si ens aturem en els jardins de Torre Muntadas podem descobrir algunes pedres i els finestrals d’estil gòtic que formaven part de la desapareguda masia de Can Peixo que donava nom al Fondo d’en Peixo i que estava situada prop de l’actual CEM Fondo d’en Peixo.

La família Muntadas volia construir una torre d’estiueig que encarrega al destacat mestre d’obres barceloní Lluís de Miquel i Roca. Serà coneguda com a Torre Muntadas.

Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú 1859- Barcelona 1933). Militar i polític, va ser el primer president de la Generalitat de la República.

Pau Casals (el Vendrell 1876- Puerto Rico 1973) Compositor, director d’orquestra i violoncel·lista.

El nom més antic que es coneix de la finca de la que formaria part la torre, és el de Mas Cortit, finca que passà a mans de Joan Vallbona Marí, natural de la Conca de Barberà, que hauria de ser el promotor d’ aquest edifici conegut actualment com a Torre Balcells.

Les cases d’en Puig són un testimoni important per explicar l’origen del nucli urbà, atès que és el raval més antic del Prat, i per explicar la base de la seva economia.

L’any 1784, Josep Puig i Bou va fer construir un conjunt de casetes per a jornalers.

L’agricultura tradicional del Prat, abans de la implantació del regadiu, es caracteritzava pels baixos rendiments, els conreus extensius, ús d’utillatge endarrerit i escassetat d’adobs. Els excedents són escassos i la comercialització quasi nul·la. Malgrat la proximitat del riu –les seves aigües no s’aprofiten per al reg- els conreus dominants seran els cereals seguits dels llegums. Aquesta situació es mantindrà fins ben entrat el segle XIX.

Aquests sistemes requerien molta mà d’obra temporera, sobretot en els moments de més feina. El salari es pagava per dia treballat, per jornada, i d’aquí ve el nom de jornaler. En els moments de més feina, venien treballadors de fora del Prat, alguns dels quals s’hi van acabar establint.