dijous, 16 juny, 2022 - 13:00

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural es compromet amb l’alcalde del Prat a multiplicar per dos els espais naturals protegits del delta del Llobregat

• La Generalitat proposa passar de 935 a 2.372 hectàrees protegides, davant de l’exigència de la Unió Europea de protegir més i millor el Delta del Llobregat i la demanda reiterada de l’Ajuntament del Prat d’atendre aquesta reclamació.

• Aquesta ampliació històrica dels espais naturals protegits anirà de la mà d’una major protecció i promoció de l’activitat agrícola al Parc Agrari del Baix Llobregat.

• Lluís Mijoler i Teresa Jordà es comprometen en una reunió de treball a seguir desenvolupant una agenda pel delta del Llobregat, per protegir millor “un patrimoni natural i agrícola de país, únic a Europa, i estratègic en plena emergència climàtica”, en paraules de l’alcalde, i “defugint de l’amenaça persistent de més especulació urbanística”, segons la consellera.

La Generalitat multiplicarà per més de dos els espais naturals protegits com a zones ZEPA al delta del Llobregat. De les actuals 935 hectàrees protegides, es passarà a més de 2.372. Així ho han explicat aquest dijous la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, i l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, després de mantenir una reunió de treball en aquesta localitat. Aquesta ampliació dels espais naturals protegits anirà de la mà d’una bateria de mesures per promoure i impulsar l’agricultura de proximitat i sostenible que desenvolupen les persones que treballen en l’agricultura al Parc Agrari del Baix Llobregat. Així ho han explicat Mijoler i Jordà després d’una sessió de treball en què s’han compromès a seguir desenvolupant una agenda pel delta del Llobregat, per protegir millor aquests espais naturals i agrícoles únics a Europa.

Aquests espais són la major infraestructura verda i la zona amb més biodiversitat de l’àrea metropolitana. Estan integrats per diferents àmbits: les zones naturals protegides (935 ha), els darrers trams del riu Llobregat, el litoral (500 ha ), la plataforma marina (31.000 ha) i el Parc Agrari del Baix Llobregat (3.348 ha).

La consellera Jordà ha destacat: "amb aquesta proposta transformadora i disruptiva apostem per defensar la sobirania alimentària i ambiental per sobre de l’especulació urbanística". "Per primera vegada en molts anys proposem a tots els actors treballar per un futur a llarg termini pel Delta, per preservar els seus valors ambientals i vinculats a la seva gestió agrícola, defugint de l’amenaça persistent de més especulació urbanística que el condemni definitivament", ha afegit. L’alcalde Mijoler, per la seva banda, ha saludat el compromís de la Generalitat per preservar “un patrimoni natural i agrícola de país, únic a Europa, i estratègic en plena emergència climàtica”. “Al Delta veiem ara i aquí com el canvi climàtic té conseqüències i al Delta ens juguem quin model volem per al Prat, per a l’àrea metropolitana i per al país”, ha afegit. “Aquest pas d’avui és importantíssim, històric, i ens compromet a seguir obrint camí a l’agenda pel Delta”, ha conclòs.

Ampliar les zones protegides al Delta del Llobregat era efectivament una de les exigències de la Comissió Europea, que en una carta d’advertiment emesa el febrer del 2021 va posar de relleu que les compensacions ambientals realitzades després de les darreres ampliacions del port i de l’aeroport han resultat insuficients i exigia protegir més i millor el Delta del Llobregat sota l’amenaça de sancions.

En el sentit de protegir més el delta del Llobregat, l’ampliació de ZEPA proposada per la conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, en línia amb allò que fa temps ve demanant l’Ajuntament del Prat, protegeix entorns del municipi com tota la zona de la Ribera, al nord del nucli, i la zona que queda al sud fins a la platja, a partir de l’Eixample Sud; així com el corredor litoral que connecta la Ricarda amb el Remolar a través de la platja del Prat i incloent, a més, de la pineda de Can Camins, ja protegida, l’antic camp de golf, i les instal·lacions del Ministeri de Defensa. Així mateix, l’ampliació passa per la llera del riu Llobregat des de la Vall Baixa fins a la desembocadura; espais entre els estanys del Remolar i la Murtra; l‘entorn de la Riera dels Canyars; i diverses zones de l’entorn de les Basses de Can Dimoni.

Un cop aprovada aquesta ampliació, arrencarà la redacció del pla de gestió dels espais, una eina clau pel seu maneig, que l’Ajuntament del Prat reclama des de fa dècades i que l’alcalde Mijoler ha tornat a reclamar a la sessió de treball.

Preservar i potenciar l’activitat agrària

Aquest pla de gestió preveurà mesures per fer compatible la protecció ambiental amb l’activitat del Parc Agrari del Baix Llobregat. En aquest sentit, el pla incorporarà una política d’acompanyament als agricultors per potenciar la seva activitat productiva i facilitar-los avançar cap una agricultura sostenible i de valor afegit. Així mateix, es preveu una revisió del pla especial del Parc Agrari per facilitar la instal·lació d’hivernacles. L’objectiu final és que el delta del Llobregat sigui un referent a l’hora de trobar un equilibri sostenible entre una producció agroalimentària de proximitat i la preservació del medi natural.

Millorar la qualitat de l’aigua d’estanys i canals

Pel que fa a protegir millor els espais, és clau millorar la qualitat de les aigües dels estanys i canals dels espais naturals, la qual cosa potenciaria la biodiversitat que els habita. En aquest sentit, l’alcalde Mijoler i la consellera Jordà s’han compromès també a crear una comissió que permeti abans de l’octubre articular una proposta que supervisi l’execució de les inversions previstes per l’ACA per millorar aquesta qualitat de l’aigua i el drenatge de la plana deltaica. En aquest sentit, en el període 2022-2025, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) preveu mobilitzar 9,34 milions en prevenció d’inundacions i millora de la xarxa de drenatge i 2,7 milions en millora de zones humides i cursos fluvials. A banda, el departament invertirà 35 milions fins el 2026 en millores en regadiu.

Primers passos de l’agenda pel Delta per convertir-lo en un referent internacional d’innovació i sostenibilitat

Aquests són els primers passos d’una agenda pel Delta més àmplia que l’Ajuntament del Prat va posar sobre la taula a propòsit de la carta d’emplaçament de la UE i que l’alcalde Mijoler i la consellera Jordà han abordat avui conjuntament.

Per seguir-la formulant i abordant, han acordat preparar unes jornades conjuntes de cara a la propera tardor que aplegaran experts i responsables polítics per reflexionar com reforçar el model d’equilibri territorial a la plana del Delta, on conviuen infraestructures, espais urbans i industrials, i espais agrícoles i naturals de primer ordre, per tal de convertir-lo en un model a escala europea i internacional d’innovació i integració sostenible d’aquests diversos espais.

Preservar el litoral deltaic davant de la regressió

Així mateix, l’alcalde Mijoler ha traslladat la necessitat que la Generalitat executi l’aportació de 240.000 m³ de sorra que ha de fer l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat per recuperar el bon estat de les platges protegides de La Ricarda i les situades davant del Mirador del Semàfor i la Caserna de Carrabiners del Prat. Aquesta aportació està recollida a la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) de la dessaladora del Prat, que depèn d’ATL, però encara no s’ha realitzat. A més d’aquesta aportació i la que anualment ha de fer el Port, l’alcalde del Prat ha recordat que calen mesures estructurals per frenar la regressió de la litoral deltaic i fer front als efectes dels darrers temporals i del canvi climàtic. En aquest sentit, l’alcalde Mijoler i la consellera Jordà han coincidit en la importància que l’Estat desenvolupi els estudis necessaris per trobar i executar aquestes mesures.

Impulsar una auditoria ambiental

D’altra banda, l’Ajuntament i la Generalitat han compartit avui que cal impulsar una auditoria ambiental, que permeti conèixer amb exactitud quina és la situació actual del delta del Llobregat. Per contribuir a aquesta anàlisi, l’Ajuntament del Prat ja va presentar l’octubre de 2021 el document  “Síntesi dels dictàmens encarregats per l’Ajuntament del Prat sobre la possible ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat”, que resumeix els diferents informes encarregats pel consistori en aquesta matèria.

Reforçar la governança de l’espai i augmentar recursos

Finalment, també s’ha tractat del repte d’avançar cap a un model de gestió conjunta dels diferents espais que conformen la infraestructura verda, els espais naturals i agrícoles, el riu i el litoral,  que compti amb una major dotació pressupostària per fer-ho.

(Entre les imatges adjuntes, hi trobareu el mapa que marca les zones actualment protegides i les que correspondrien a l'ampliació plantejada. També trobareu entre els arxius adjunts el dossier de premsa sobre el tema de la Conselleria d'Acció Climàtica).