Nens amb el cacauero

Mundeta.- va, no siguis garrepa Carmeta, i escura’t bé les butxaques. Amb això no arribem ni per a pipes.

Carmeta.- no em posis nerviosa que estic segura que tenia dos rals quan he sortit de casa i ara no els trobo.

Jaumet.- Ui, compte la rica.

Mundeta i Carmeta.- Calla, Jaumet!

Jaumet.- No em dic Jaumet, em dic Jaume, que sóc gran!

Mundeta.- el que tu diguis, però vinga, no et facis l’orni i busca tu també.

Carmeta.- L’he trobat! Ja us ho deia que el tenia. És el que m’ha donat la mare per ajudar-la a cuidar el meu germanet tota la setmana. Ella, amb el nou embaràs no es troba massa bé.

Jaumet.- I vols dir que no sou massa gent a casa pel jornal del pare?

Mundeta.- tu calla que no n’has de fer, deixa el safareig per a les tafaneres i comptem tot el que tenim.

(fan que compten i es posen drets...)

Carmeta.- 30, 40...cèntims. Amb això no farem res.

Mundeta.- per provar que no quedi.

(s’acosten a la parada i miren. El cacauero no els hi treu els ulls de sobre i , de tant en tant, els hi aparta les mans. Va dient: no toqueu el gènero, aparteu que m’espanteu la clientela. Davant d’ells tres personatgs –el trio del Monmari- compren i marxen)

Jaumet.- i que comprarem. A mi m’agraden les xufles i els tramusos.

Mundeta.- Mira’t ell, el més car. I ja de passada perquè no les ametlles garrapinyades?

Carmeta.- Vols dir que ens arriba?

Mundeta.- Mira que n’ets de bleda. I és clar que no ens arriba. Era una manera de parlar.

Carmeta.- Jo amb una mica de regalèssia ja em conformaria.

Jaumet.- I si ho provem? Aquest és un bon home i potser si li expliquem el cas, ens donarà algun caramelet i tot.

Mundeta.- ja t’hi pots posar fulles! Per més bon home que sigui, el negoci és el negoci. Va Carmeta, tu que fas cara de bona neta, anem a demanar. Qui no s’arrisca, no pisca.

(S’atansen a la parada i parlen amb el venedor)

Cacauero.- a veure canalla. Ja us he dit moltes vegades que sense diners no hi ha res a fer. Això és un negoci i jo no treballo per filantropia o amor a l’art. Sabeu quantes hores porto aquí?Des d’abans que comenci la primera sessió de la tarda fins que surten els darrers espectadors quan ja és negra nit. De vegades han estat més de dotze hores i tot. Que la gent és capritxosa i no saps mai quan li agafarà la gana. I als descansos entre pel·lícula i pel·lícula, això és un no parar. Tots són presses, tothom vol que l’atenguis de pressa...i jo, perquè més que ho vulgui, només tinc dues mans.

 

Les parelles són els millors clients. Els nois sempre volen impressionar les mosses i es deixen una bona picossada en llaminadures. Amb els casats, sobretot si ja porten un temps, no hi ha res a fer. Ni un detall. No es gasten ni un cèntim. Ara que, quan venen amb la sogra, se les gasten trinco-trinco.

 

I quan plou ja em puc oblidar de fer caixa. Tothom de pressa cap al cine per no mullar-se i a mi, que em bombin.

 

Bé, prou de xerrameca. Doneu-me el que tingueu i agafeu tot això. I encara que m’hagueu caigut bé,no us vull tornar a veure en setmanes.

 

Els tres: (parant les mans). Gràcies senyor. Que acabi de passar un bon dia i que vagin bé les vendes.

Jaumet.- al final ha sortit tot bé.

Mundeta.- Ja us ho deia que era un bon home.