El Prat nocturn - La Granja de La Ricarda

L’origen del nucli urbà és a l’actual plaça de la Vila. Allà si van aixecar les primeres edificacions, la carnisseria, l’hostal, el conjunt parroquial i la casa del comú, totes elles entre el segle XV i el XVII. Un segle més tard es començarà a construir al primer carrer, el futur carrer Major.

Davant de l’hostal i la casa del comú, el  1740 es construí un pou públic. Els pous eren la forma habitual de obtenir aigua per al consum i totes les masies en tenien un de propi. Les cases més modestes, com eren les primeres del nucli urbà, no en tenien de propi feien servir aquest pou comú.

El 1742 s’hi va ofegar una noia que hi va caure dins.  El consell municipal, davant d’aquest accident tan lamentable, va decidir tapar el pou amb unes portelles de fusta per tal que ningú més hi pogués caure.

Un jornaler és la persona que treballa a jornal. És a dir, el que cobra per un dia de feina.

Durant segles, fins a l’arribada de la indústria, els jornalers representaven la part majoritària de la població activa.

Fins a meitat del segle XIX, quan s’introdueixen els conreus de regadiu, els cereals eren el principal producte dels camps pratencs. Aquest tipus de conreu requereix molta mà d’obra estacional en determinats moments del procés de conreu, sobretot a la collita, i poc manteniment durant la resta del temps.

L’excés de mà d’obra feia que els jornals fossin baixos encara que hi hagués demanda. Això feia que molts jornalers anessin voltant per diferents pobles segons l’oferta de feina. Molts dels que venien al Prat procedien de les terres de l’Ebre i de Castelló.

Els jornalers que vivien al nucli urbà s’establiren en modestes casetes als ravals, com a l’entorn del carrer Sant Pere o a les Cases d’en Puig.

Els grans propietaris eren majoritàriament barcelonins. Un d’ells va ser Ferran Puig, que va comprar terres al Prat arran de la desamortització. Una de les finques era  La Ricarda, que tenia com a element característic un important estany natural. Posteriorment, va ser adquirida per l’industrial tèxtil Manuel Bertrand i Salsas.

Manuel Bertrand i Salsas ben aviat començà a introduir millores al camps i inicià l’explotació ramadera.

La família Bertrand encara conserva importants propietats al Prat. La Granja, però,  als anys vuitanta passà a mans d’un banc i al 1992 d’AENA.

Arran de la construcció de la tercera pista, la granja va quedar afectada. AENA finança la recreació de l’edifici original, copiant tots els elements i incorporant peces originals.

És l’edifici on som ara.

Aquest tres personatges que acabem de conèixer, i que esperem que ens perdonin les llicències que ens hem pres amb ells, són algunes de les personalitats més destacades del primer quart del segle XX, amb un paper molt important a la història del Prat.

El més gran és Manuel Bertrand i Salsas (1848-1911), avui diríem d’ell que era un emprenedor. Vinculat familiarment a la indústria cotonera, va crear i participar en un important nombre d’empreses de diferents sectors que li van generar grans ingressos. A més del tèxtil també va tenir una fàbrica de sucre i va participar en tota la infraestructura per establir la producció d’electricitat dels Pirineus lleidatans a Barcelona. També va formar part de societats bancàries.

Al Prat, com ja hem vist, va comprar un important volum de terres per dedicar a l’explotació agrícola i ramadera, i també al lleure i repòs de tota la família.

El seu fill Eusebi Bertrand i Serra (1877-1945) va ser el primer membre de la família que va participar en la política catalana i espanyola i un dels fundadors de la Lliga Regionalista de Catalunya. Entre el 1907 i el 1923 va ser diputat al parlament espanyol pel districte electoral de Puigcerdà.

En els primers anys, la Lliga era un conglomerat de partits en el que dominaven els sectors liberals, que veien com a prioritat, la necessitat de modernitzar Catalunya, tot creant infraestructures i serveis a tots els nivells: des dels transports fins a la cultura.

Després la Lliga es trencaria i quedaria en mans dels sectors més dretans. En aquest grup estava Bertrand, que va donar suport a la dictadura del general Primo de Rivera, com a cap de somatent del pla de Barcelona.

Era molt afeccionat a l’automobilisme i va participar en nombroses curses. Va ser president de la Junta directiva del Liceu de Barcelona i un dels impulsors de l’orquestra Simfònica de Barcelona i de l’Associació de Música de Cambra.

Al Prat, a més de continuar l’explotació de les finques familiars va crear una empresa que va obtenir, entre d’altres, la concessió del servei d’enllumenat públic al Prat

Josep Puig i Cadafalch (1867-1956): Tot i que és molt conegut per la seva obra com a arquitecte modernista, cal destacar també el seu paper com a historiador i com a polític.  Va ser un dels fundadors de la Lliga Regionalista (1901). Entre els seus càrrecs destaquen els de Regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Diputat a Corts per Barcelona , i Diputat provincial des del 1911 fins el 1923. El seu paper més rellevat va ser el de President de la Mancomunitat des de l’any 1917 fins el seu cessament el 1923 amb l’establiment de la dictadura de Primo de Rivera.

La seva vida política el va posar en contacte amb Eusebi Bertrand.

A la finca dels Bertrand, Puig i Cadafalch va construir, l’any 1911, l’edifici per a una central de telegrafia sense fills de la companyia creada per l’invertor italià Guglielmo. L’edifici encara es conserva.

Els avions van arribar al Prat el 1916 i s’instal·laren a un camp anomenat La Volateria. Aquest camp, l’any 1921 va ser llogat pel Ministeri de Marina, de qui depenia llavors el cos d’aviació, i instal·là una escola de formació de pilots militar, l’Aeronàutica naval. La gent del Prat li deia el camp dels marinos perquè l’uniforme era el blanc de la marineria.

El 1920, la companyia francesa Latécoère s’hi va instal·lar com una parada en les seves rutes de correu postal aeri, entre diferents llocs de França i el nord d’Àfrica on encara hi tenien colònies i protectorats. En aquesta línia postal hi va treballar l’escriptor Antoine de Saint Exupery, pilot professional i autor del gran el petit princep. Aquest era el camp francès

El 1923 es creà un camp per a l’aviació civil que acabaria sent conegut com el camp d’en Canudas, per la gran tasca del seu director, en Josep Canudas. A l’escola d’aviació del camp es formà Pepa Colomer, la primera dona pilot catalana.

En començar la guerra civil tots els camps es van unificar i van passar a dependre de la Conselleria de Defensa de la Generalitat, primer, i del Ministeri de Defensa, després. No es tornarien a separar. L’any 1941, sobre la base dels antics camps, es va constituir l’Aeropuerto Nacional.

La dona que acabem de sentir, era la Mari Pepa Colomer, la primera dona pilot de Catalunya (1931) i segona d’Espanya. Va ser pilot comercial i instructora de pilots. En esclatar la Guerra civil va fer tasques de propaganda, formació de pilots i transports de proveïments i ferits.

La granja es va començar a construir el 1909  l’any 1911 era a ple rendiment.

Abans de començar a construir va caldre una important tasca de sanejament del sòl, amb aportacions de terra per terraplenar els punts on s’acumulava l’aigua. Per això es va construir un rail per on es feien circular vagonetes carregades de terra.

La Granja estava formada per dues grans naus central de volta catalana, suportada sobre una estructura metàl·lica obra de Joan Torras. Els fonaments de les naus reposaven sobre un sistema d’arcs que facilitaven la ventilació i  actuaven d’aïllament respecte del terra, humit i sovint inundat del Delta. Aquestes naus es completaven amb unes torretes quadrangulars, en els centre i en els extrems del conjunt. De dues d’aquestes torretes, la més propera a la casa i la central, sortia una nau més petita,  que es feien servir com a magatzems.

Manuel Bertrand no era partidari dels mètodes higienistes de tractament de la llet que implicaven cocció com ara la pasteurització. Per obtenir una llet de qualitat, calia, extremar la higiene i evitar la contaminació del producció. Sota aquest criteri construí la granja amb totes les mesures necessàries per garantir la integritat del procés de producció sense estalviar despeses. No és gens exagerat afirmar que la Granja era molt millor que la majoria de cases del Prat.

Totes les parets de la granja es van fer dobles per evitar els canvis bruscos de temperatura i la condensació de vapors en els sostres. L’interior de les naus es va enrajolar per facilitar les tasques de neteja. Es va instal·lar un conducte sota els llits de les vaques per on hi circulaven gasos calents de motors de gas per tal de moderar la temperatura del sol.

Els elements modernistes que decoraven la granja són tot un símbol del que volia significar, ja en el seu temps. Destaca el fet que les ornamentacions més riques és col·loquen a les naus destinades al bestiar.

Per a la vaqueria, els Bertrand van adquirir les vaques més productores:  suïsses, holandeses i jersey-