Guanyador de la modalitat "Audiovisual comunitari" de la Beca Unzip 2022
El cinema col·lectiu com una eina per observar el món
"La pols que cau del cel" és un projecte de cinema col·lectiu analògic que es construeix sota la premissa de l'epistolaritat. En altres paraules, Cristopher Ruiz proposa a un grup eclèctic de persones elaborar una carta fílmica de manera grupal. Una carta que no espera resposta, com una mena de càpsula en el temps sota una mirada intergeneracional. Aquesta peça fílmica a mode de carta es genera a partir d'una recerca íntima i personal dels integrants del grup de treball per entendre quines son les seves/nostres veus, com mirem o com escoltem, i quin és el missatge. Com una espècie de càpsula temporal, com posar un missatge en una ampolla de vidre, un disc voyager de la NASA.
Accions de pensament i diàleg
El projecte parteix de la premissa que no hi ha una manera correcta de fer cinema i alhora, totes les maneres de fer cinema són correctes. El cinema experimental és un lloc d'observació i de relació amb l'entorn tant extern com intern. Aquesta és una proposta de fer cinema en primera persona, plural, col·laborativament i amb intenció comunitària.
L'escolta activa, la correspondència, allò quotidia, el treball sobre el paisatge, el retrat i l'autoretrat, la construcció de veus i el treball sobre el so son eixos transversals d'un projecte que busca tocar realitats diverses i subtils des de diferents mirades.
Amb l'acompanyament de Montse Enguita.
