Estraperlo
Encarna- Ai Antònia, quina por que he passat. Aquell revisor m’ha repassat de dalt a baix. Encara no entenc com no m’ha descobert el farcell?.
Antonia- Això és per què és la primera vegada. Les primeres vegades sempre fan por, però després els hi agafes el gust i en vols més.
Encarna- Calla ximpleta. Tu sempre amb els teus acudits i dobles sentits. Que t’ho dic de debò, que he passat por.
Antonia- Ca...dona. No n’havies de passar de por. Amb aquesta carona d’angelet que tens qui s’havia de pensar que la teva panxa no era d’embaràs sinó d’arròs? Si a mi no m’han enganxat, que entre fills i paquets he tingut més de trenta embarassos, com t’havien d’enxampar a tu...la teva primera vegada.
Encarna- Calla, calla, Antònia... Ho he fet perquè ja n’he tingut prou de la beneficència del règim! Aquelles finolis del menjador de l’auxilio social, nenes de casa bona que no saben què és passar misèria, ja s’hi podem ficar la sopa amb corcs on els hi càpiga, que a mi ja m’han vist prou. T’ho pots creure? Ens miraven amb cara de fàstic, les ties. Elles haurien de passar gana!... i deixar-se de tants himnes i resos com ens feien fer per un tros de pa sec.
Antònia- Digues que si Encarna...Derrotats però no humiliats!. Abans robar als rics, que viure de les seves almoines!.
Encarna- Antònia? I això que nosaltres fem no és ben bé robar, oi?. Anem on sobra el menjar, el traiem d’amagatotis i el venem a Barcelona a casa dels rics. Tothom hi guanya i no fem mal a ningú.
Antònia- Ai, Encarna... explica-li-ho a la pasma això, veuràs que et diuen! Que tots els productes estan racionats. Perquè són ells, els de govern, els que volen fer el negoci. La policia i la guàrdia civil són els primers que en treuen benefici, perquè es queden tot el que ens prenen.
Encarna- Ai, amb aquests poca broma...ja m’has tornat a ficar la por al cos.
Antònia- Ja fas bé en tenir por, ja. Però per sortn’hi ha que no són del peix més viu. A mi, un cabo em va registrar de dalt a baix i no va ser capaç de trobar els saquets que m’havia cosit a la faldilla. El pobre no havia tocat una dona en sa vida, i estava més espantat que jo!.
Encarna- La meva veïna m’explicava que al tren de Vilanova hi va pujar una parella de guàrdia civils, i ella va convèncer un mossèn per què li amagués l’oli que duia. Els civils no es van ni acostar al mossèn, però ella va haver de fer la penitència completa que li va posar el capellà a canvi del favor.
Antònia- La teva veïna també? Però és que no queda ningú en aquest poble que no faci estraperlo?
Encarna- Jo te’n podria dir un bon grapat. I tu un altre. Tots estan ficats amb això de l’estraperlo.
Antònia- Escolta, ara que ho dius, el teu pare no fuma, oi?
Encarna- No, no fuma
Antònia- I el gandul del meu home tampoc. Podríem aprofitar i vendre el tabac que els hi toca del racionament.
Encarna- Vols dir que en sabrem de fer això?.
Antònia- Conec un paio a Barcelona... Segur que ens ho compra i nosaltres en trauríem uns bons calerons.
Encarna- Vinga doncs, que m’hi apunto, que ja li estic agafant el gust a això de fer d’estraperlista. On dius que anem la propera vegada?
Antònia- A Reus, a buscar avellanes. I no t’embalis xicota, que podem anar a la garjola si ens enxampa un amb mala bava.
