La II Jornada Tècnica Acolliment i Interculturalitat aporta eines per avançar en el desenvolupament d’un model educatiu antiracista

divendres, 26 maig, 2023 - 12:15

El Casal Cívic Delta va acollir ahir la segona jornada sobre l’acolliment de persones nouvingudes i la interculturalitat, un acte que s’emmarca en el Pla Educatiu d’Entorn del Departament d’Educació i en el Programa d’Acollida i Drets Humans de l’Àrea d’Acció Social i Comunitària de l’Ajuntament del Prat. L’esdeveniment s’adreça a tots els agents educatius de la ciutat, especialment als coordinadors i coordinadores de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC) dels centres, als tècnics i tècniques d’integració social, a les tutores d’aula d’acollida, als serveis municipals i a les entitats socioeducatives. La jornada pretén avançar en la perspectiva crítica de la interculturalitat, oferir eines pràctiques de treball i generar relacions de col·laboració entre els agents educatius diversos.

Cristina Zhang, investigadora postdoctoral de la Universitat de Girona i membre del Col·lectiu Antiracista AICE (Anàlisi, Investigació i Creació en Educació), va encetar la sessió. En la seva intervenció, va posar sobre la taula desigualtats educatives estructurals com ara la segregació escolar, la racialització de l’abandonament escolar prematur i el fracàs escolar i l’accés, oportunitat i qualitat dels aprenentatges diferenciats.

Zhang va sostenir l’existència d’un racisme institucional en el sistema educatiu. Va definir-lo com aquell racisme que opera a través de lleis, normatives, documents i pràctiques institucionals i va defensar que atendre a l’estructura del racisme permet defugir els debats centrats en la individualització de l’acte racista. La membre del Col·lectiu Antiracista AICE entén que confrontar el racisme institucional en el sistema educatiu implica identificar i visibilitzar les pràctiques i mecanismes de la institució que racialitzen les trajectòries educatives, és a dir, que generen experiències i trajectòries diferenciades en base a marcadors o construccions racials. Zhang va alertar que, quan aquestes pràctiques es donen de manera sostinguda al llarg de les diferents etapes escolars, determinant l’accés al coneixement i a les oportunitats d’aprenentatge, contribueixen a la creació de trajectòries d’expulsió escolar.

Dos testimonis

Després de la exposició inicial, el protagonisme va recaure en la fila 0, que va comptar amb la presència de Lucia Ngonde, de Guinea Equatorial, i de José García, un alumne d’ètnia gitana del barri de Sant Cosme, que van explicar la seva experiència, prou reeixida però amb clarobscurs, atès que van relatar els entrebancs que han hagut de superar en patir comportaments racistes.

Dinàmica en grups sobre el fanzine

La darrera part de la jornada va consistir en una dinàmica en grups amb el fanzine “Benvingudes a l’escola... Intercultural?” com a referència. La publicació, que és el fruit de més de dos anys de treball conjunt del Col·lectiu Antiracista AICE, explora la realitat que afronten molts estudiants que senten rebre un tracte desigual per tenir un bagatge cultural diferent al majoritari i que, sobretot, ajuda a identificar netament situacions de discriminació que no han d’admetre’s. A més, inclou un decàleg de bones pràctiques dirigit als professionals de l’educació per facilitar el desenvolupament d’un model educatiu intercultural i antiracista.

El fanzine està dividit en cinc criteris sobre què farà, o hauria de fer, el professorat en el context d’una escola intercultural i amb estudiants amb diferents itineraris vitals, de bagatges migratoris, o el que comunament es refereix com “població diversa”. El primer és sobre evitar, intervenir i acompanyar quan se sofreix assetjament, i treballar els estereotips i prejudicis propis per tal de poder prevenir i desmuntar la propagació de nous. El segon és revisar i modificar el material educatiu que reprodueix la discriminació o inferiorització de determinades persones o grups humans racials, culturals o religiosos. El tercer criteri tracta d’identificar situacions i formes de relació que poden reproduir exclusió i segregació escolar. El quart element rau en entendre l’educació intercultural com un procés que busca acabar amb les discriminacions a l’aula i a l’escola i no únicament com una celebració de les diferents cultures. I el cinquè i últim tracta sobre voler explicar com s’ha construït el racisme en la història, que no és natural sinó que s’ha creat en funció d’uns interessos econòmics, socials i culturals.