Sense dissens no és la meva revolució

Eix Activisme. Coordinat per Rubén Martínez (La Hidra Cooperativa)

Hi ha una escena que es fa servir de manera recurrent per ironitzar sobre les divisions de les esquerres. En un moment no massa animat d'un circ romà, un venedor ambulant pregunta a un grup d'espectadors si són el Front Judaic Popular. Aquests li responen violentats dient que ells no són aquests indesitjables dissidents, sinó el Front Popular de Judea i que qualsevol altra fracció antiimperialista els genera més odi que els mateixos romans. És la famosa seqüència de la pel·lícula La vida de Brian dels Monty Python estrenada fa més de quaranta anys. Sovint es fa servir aquest gag per assenyalar la seva capacitat predictiva sobre els temps actuals i per mofar-se de la tendència de l'esquerra per generar divisions capritxoses, convertint petits desacords en línies vermelles fundacionals.

El punt de partida que proposem camina en direcció contrària a la d'aquestes idees. Ni les discrepàncies són un tret singular del moment actual ni dissentir amb afins és una forma vàcua de voler diferenciar-se creant un nou grupuscle. Només cal recordar el sentit de les confrontacions entre fraccions i posicions en disputa en les organitzacions i en el pensament d'esquerres durant el llarg segle XX. Per exemple, entre figures com Alexandra Kollontai i Vladímir Lenin. La controvèrsia de Lenin amb Kollontai no només era respecte a la seva defensa de l'alliberament sexual de les dones com a part d'un procés revolucionari, sinó també sobre la necessitat de què l'economia fos controlada i organitzada pels sindicats i els sòviets en comptes d’estar centralitzada pel Partit.

La història ens mostra que la dissidència i les fraccions en disputa no són elements singulars dels temps presents, però també que, amb el pretext d’un consens necessari per generar unitat, la tendència ha estat amagar o fins i tot amputar divergències que en absolut eren exòtiques o secundàries. Unes divergències que, temps després, tornen a aparèixer buscant el seu merescut i necessari ressò polític. Potser la capacitat transformadora d'un espai o d’un moviment polític no es mesura per la seva habilitat per ficcionar consensos i espais unitaris, sinó per la seva capacitat per enfrontar el seus dilemes i integrar els dissensos. Potser sense dissens, no hi ha revolució.

Dilemes del cooperativisme, amb Pau Llonch

El cooperativisme és un moviment de llarga tradició a Catalunya i avui en dia es presenta com una alternativa a l'economia hegemònica capitalista. De fet, des d'alguns governs s'està fent una aposta per a fomentar un canvi de matriu basada en l'economia social i solidària. En aquesta sessió introduirem una mirada afí amb el cooperativisme, però alhora crítica amb les posicions que tendeixen a tenir una fe acrítica en l'auge de l'economia social i solidària.

Escoltem l'audio de la sessió aquí

Twitter: @paullonch

Dimarts, 18 d'octubre a les 19 h. Més informació aquí

Dilemes del feminisme, amb Clara Serra

El moviment feminista ha tingut un protagonisme clau en els darrers anys, situant debats i mesures molt rellevants. Alhora, cal ser conscients que no hi ha un sol feminisme, sinó feminismes en disputa. Alguns de tendència identitària, d'altres lligats a valors liberal-conservadors i també posicions que privilegien la necessitat de construir aliances transversals i complexes. En aquesta sessió ens endinsarem en algunes d'aquestes disputes per situar el seu impacte polític dintre i fora del feminisme.

Twitter: @Clara_Serra_ Instagram: @clara_serra_sanchez

Escoltem l'entrevista del programa Planeta Prat aquí

Dimarts, 22 de novembre a les 19 h. Més informació aquí

Dilemes de l’ecologisme, amb Yayo Herrero

Assumint la conjuntura real, l'ecologisme es debat sobre la necessitat de decréixer i, especialment, sobre com fer-ho. En aquesta sessió introduirem alguns dels dilemes clau de l'ecologisme sobre què vol dir realment decréixer i quins són els itineraris realment viables per fer-ho.

Escoltem l'audio de la sessió aquí

Escoltem l'entrevista del programa Planeta Prat aquí

Twitter: @yayo_herrero Instagram: @yayoherrerol

Dimarts, 28 de febrer a les 19 h. Més informació aquí

Dilemes de l’igualitarisme, amb César Rendueles

La meritocràcia promet dissenyar institucionalment un món més igualitari. La idea bàsica és que un ordre democràtic i just s'imposarà si tothom s'esforça i és prou emprenedor. Aquest marc, que encobreix una forma d'elitisme i que ha estat integrat en discursos sobre «la igualtat d'oportunitats», ha calat molt de temps entre dretes i esquerres. En aquesta sessió, analitzarem com aquest marc s'està ensorrant a gran velocitat i les possibilitats que obre aquest punt d'inflexió.

Twitter: @crendueles

Escoltem l'audio de la sessió aquí

Dimarts, 28 de març a les 19 h. Més informació aquí