República i Guerra Civil

Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, van donar la victòria a les grans ciutats als partits republicans. El 14 d’abril es proclamà la República i el rei, Alfons XIII d’Espanya, marxà a l’exili. Al Prat la proclama es va fer en un ple extraordinari en el qual els regidors electes es van constituir en junta Revolucionària, presidida per Josep Pujol i Capsada, cap de la llista d’ERC, la més votada al Prat. Tot seguit Pujol acompanyat d’alguns dels regidors, proclamava la República catalana, tal i com havia fet Macià a Barcelona, des del balcó de l’Ajuntament.

La Segona República va haver d’afrontar grans reptes per democratitzar l’Estat: la reforma del sistema de partits, l’analfabetisme, la reforma agrària, la separació de poders, les reivindicacions territorials, entre d’altres. A més, calia apartar església i exèrcit de la política i calmar els sectors monàrquics.

Al Prat, un dels fets més destacats, que marcà els primers mesos del nou ajuntament republicà, va ser un important conflicte sindical a La Seda de Barcelona, la fàbrica que ocupava més treballadors al Prat. Entre el 18 i 31 de juliol de 1931, la quasi totalitat de la plantilla -uns 1200 treballadors i treballadores- van secundar la vaga. El sindicat amb una major presència a la fàbrica era la CNT, i els seus dirigents, la majoria homes joves, van encapçalar les accions reivindicatives.

La repressió que seguí els fets revolucionaris del 31 va ser molt important. Vint-i-quatre treballadors van ser processats, entre els quals una dona, i els que van secundar la vaga van ser acomiadats. La plantilla, que l’any 1930 era de 1179 treballadors i treballadores, passà, l’any 1931, a 837.

L’11 de gener de 1933, a Casas Viejas (Cadis) es va produir un aixecament insurreccional per part de camperols anarquistes i va propiciar la posterior caiguda del govern d’Azaña.

A l’Estat, la victòria dels partits conservadors a les eleccions generals de 19 de novembre de 1933, va ser vista per molts sectors com una clara amenaça als valors  republicans i democràtics. El Partit Radical, encapçalat per Alejandro Lerroux, i la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) de José Maria Gil Robles, van ser els vencedors dels comicis. Començava el que es coneix com el Bienni Negre.

Davant l’acció del govern de Lerroux, el dissabte dia 6 d’octubre de 1934 Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya va proclamar l’Estat català dins la República federal espanyola. Nombroses persones, organismes i governs locals de Catalunya van secundar la proclama. La repressió s’inicià tot seguit. Es van detenir els membres del govern de la Generalitat, així com nombrosos càrrecs públics i persones vinculades a partits d’esquerres i sindicalistes i destacades personalitats de la societat civil.

Els Fets d’Octubre del 1934 es van viure amb intensitat al Prat. El 22 d’octubre, es destituïa l’Ajuntament democràtic i es designà alcalde gestor Albert Feu Guilera. L’alcalde, Josep Gibert, i els regidors Joan Bruxola i Josep Burgos van ser detinguts i traslladats al vaixell-presó l'Uruguai.

Després de la repressió dels fets d’octubre del 1934, es va crear una aliança de les forces republicanes, socialistes i comunistes.

L’octubre de 1934 esclatà una revolta obrera revolucionària a Astúries, que es va estendre a les principals conques mineres. Els obrers revolucionaris  pretenien portar les seves lluites contra el règim del 31 a Oviedo i Gijón. A Oviedo van arribar a controlar casernes de la guàrdia civil i van proclamar la República Socialista Asturiana. Es van produir episodis violents de destrucció de béns i enfrontaments armats. Els fets revolucionaris, entre el 5 i el 18 d’octubre, van ser reprimits violentament per les tropes enviades pel govern i dirigides per  Goded i Franco.

Les eleccions generals de febrer de 1936 van donar la victòria a les candidatures d’esquerra, agrupades en el Front Popular. Al Prat va votar un 61% d’un cens total de 4.560 persones, el Front d’Esquerres va treure 1.902 sufragis davant l’opció del Front d’Ordre, encapçalada per la Lliga Catalana, que sumaria 1.251 vots.

La victòria de les esquerres va suposar una gran amnistia; la restitució de la Generalitat i els Ajuntaments destituïts l'octubre del 34. L’alcalde Josep Gibert retornà de l’exili per assumir el càrrec i els regidors de la dreta decideixen marxar del ple.

A la primavera del 1936 començà un cicle ininterromput de vagues i un clima d’agitació social. Es desencadenaren 148 vagues, que, a més de manifestar reivindicacions salarials, exigien amnistia laboral, solidaritat intersectorial en la lluita contra l’atur i en la restitució d’uns drets laborals ja adquirits, etc.

La dreta espanyola es va oposar radicalment al front popular des del començament i es produïren moviments a les casernes militars. El govern va enviar fora de la península als militars més contraris, com Mola o Franco.

L’assassinat del líder conservador Calvo Sotelo, el 12 de juliol de 1936 va ser l’excusa que les forces dretanes i militars esperaven. La guarnició de Melilla es va aixecar contra la República el 17 de juliol de 1936. El 18 de juliol el cop d’estat es feu efectiu, amb l’extensió de la insurrecció a la majoria de casernes.

Als principals nuclis industrials i urbans es va aconseguir aturar la insurrecció, gràcies a la decidida actuació de la població civil, d’organitzacions, sindicats i partits d’esquerra. Madrid i Barcelona es van mantenir republicanes. El fracàs dels militars revoltats en aquests importants nuclis de població va donar pas a una guerra llarga i sagnant.

En molts municipis de Catalunya, l’esclafament de l’aixecament militar, va anar seguit d’actes violents contra persones i béns vinculats als partits de dretes, a grans propietats i a l’església. Al Prat, el 20 de juliol de 1936 el conjunt parroquial va ser cremat i, posteriorment, va ser enderrocat.

El 23 de juliol de 1936 es va constituir a Burgos una Junta de Defensa integrada per militars que atorgà el càrrec de  comandament suprem de les forces armades i cap del govern de l’estat al general Francisco Franco. El primer govern de Burgos es va formar el 30 de gener de 1938. Aquests organismes estructuraven un estat autoritari políticament inspirat en la ideologia de la Falange, de la qual van adoptar símbols i llenguatge i que van anar implantant a mesura que ocupaven territoris les tropes nacionals.

El maig del 1938, Franco va iniciar una brutal ofensa al front d’Aragó que acabà amb la retirada de les tropes republicanes que, llavors, concentraren els efectius a la línia de l’Ebre. Això significà la campanya més llarga i amb més pèrdues humanes de la guerra. Després de la derrota de l’Ebre, Catalunya va ser ocupada sense resistència efectiva.

El Prat va ser ocupat el 25 de gener i Barcelona el 26. Milers de ciutadans van iniciar, com ja havien fet a altres indrets, el llarg camí de l’exili. La majoria hi trobarien els camps d’internament i de concentració i  molts d’ells, la brutalitat i la mort dels camps nazis.

Franco va donar per acabada la guerra l’1 d’abril de 1939. Aleshores començaria una brutal repressió contra els vençuts. Segons els estudis històrics més recents, van ser assassinades més de 130.000 persones. Del Prat van ser afusellades 13 persones al Camp de la Bota entre 1939 i 1943, i 1 durant la guerra.

Malgrat el poc de temps de vida i la inestabilitat política, la República va obrir àmplies expectatives de canvi i millora. Va igualar en drets polítics, jurídics i laborals als homes i les dones i, per primera vegada hi havia sufragi universal. Es proclamà la llibertat de culte i es va suprimir l’obligatorietat de la formació religiosa. Es va dur a terme, amb molta oposició, la reforma agrària, tot i que no va satisfer ni a grans propietaris ni a treballadors. Es va avançar en drets laborals i socials i s’aprovà el divorci. La caiguda de la República va anar acompanyada de la implantació d’una ferotge dictadura que va acabar amb les expectatives de millora i va implantar un règim basat en la por, la delació, el càstig i la revenja.