Jardins de la pau: Pageses fent safareig
Carmeta.- Nenes, quina xafogor, i això que semblava que havia de ploure,... res, quatre núvols mal comptats que no han portat gens d’aigua.
Madrona.-I ja portem tant de temps sense pluja que els pous se’ns estan quedant ben secs.
Pepeta.- Ves com haurem de rentar la roba si el pou no té aigua.
Madrona.- Encara haurem de fer com els romans, que feien servir els pixums.
Carmeta.-Ai, uix, quin fàstic Madrona, no siguis beneita, pixums?
Pepeta.-I tu com les saps aquestes coses, Madrona?
Madrona.-Doncs per què l’altra dia, vaig acompanyar el Quimet a vendre melons al Born...
Pepeta.- Oi sí, quines ganes. Jo també hi vull anar, però a mi no m’hi porten. Diuen que es ben bonic, tot de ferro i amb unes parades que fan goig de veure.
Carmeta.-Si, Pepeta, però es veu que als del Prat no ens hi volen, perquè ens fan vendre al carrer.
Pepeta.- Si Carmeta, però ben maco que fa tota l’avinguda tan ampla, i l’estació del ferrocarril, tota moderna, quina meravella tot plegat. Ves que Barcelona no es posi de moda i se’ns ompli de visitants com París.
Carmeta.- Calla, calla, Pepeta, on vas a parar, París és París! i qui vols qui vingui a aquest cul de món a visitar uns carrerons estrets i bruts, per més que hi hagi una estació i un mercat moderns.
Pepeta.- Ep, noies, no fugim d’estudi, que estàvem parlant de pixums. Com vas saber això dels romans, Madrona?
Madrona.-Doncs perquè estant venent melons davant del born
Carmeta.-Que és tan bonic i vull anar a veure...
Pepeta.- Calla, tu, que tornem a perdre el fil... continua Madrona
Madrona.-Doncs això...estant venent
Les tres.- (les altres dues s’afegeixen i les tres continuen la frase)...melons davant del born...
Carmeta.- Va, tira...Madrona que mira que t’agrada fer-te pregar
Madrona.- Aix... Carmeta, que n’ets... Vaig sentir una conversa d’uns senyorets, molt ben vestits...
Pepeta.- Segur que anaven al Set Portes...
Carmeta.- Calla, lianta...continua
Madrona.- Un li deia a l’altra que havia visitat Pompeia, que hi havia unes excavacions i que un amic seu de la Universitat de Roma l’havia convidat.
Pepeta.- Tot això vas sentir?
Madrona.- I més!. Es van parar una estona davant de la parada, perquè es van trobar amb un conegut i jo vaig poder parar l’orella a tota la conversa.
Pepeta.- I després van anar els tres a dinar?
Carmeta.- Calla tu, mira que n’ets de lianta. Així no acabarà mai. I això de Pompeia que és, Madrona?
Madrona.- Doncs pel que sembla, era una ciutat d’Itàlia que va destruir un volcà. Es veu que ara estan estudiant el que va quedar sota la lava i que es veu que és molt important. Doncs el que havia anat a Pompeia, va explicar un munt de porcades que hi havia vist: que si dibuixos d’homes fent...fent...entre ells; homes i dones també...i no dos...més, fent també...coses
(les tres se senyen)
Carmeta.- Marededeusenyor...sort que aquestes coses aquí no passen
(les tres fan posat de despistar)
Madrona.- I llavors també van explicar això del pixum. Que fins i tot el venien i el compraven per rentar
Pepeta.- El que dèiem.. si s’ha de rentar amb pixums, que ho facin els homes, així s’hi miraran més abans d’embrutar com ho fan ara...
Madrona.- I per produir matèria primera no haurem de patir, que amb el que mamen (fer gest de veure a porró), tenim pixum assegurat.
(parlen entre elles i no s’acaba d’entendre el que diuen, però se senten rialles fortes)
Carmeta.- I així la Paquita de cal renoi ha fet pasqua abans de rams?
Madrona.- Oi tant, ella diu que pateix de l’estómac, però aquella panxa només se li curarà d’aquí uns mesos.
Pepeta.- Doncs ja pot córrer, perquè mossèn Benet és molt estricte i això no ho passa
Madrona.- La Rosita de cal pocasolta va haver d’anar a Sant Boi a casar-se perquè aquí no li va deixar... i això que a ella no se li “veia” tant el mal d’estómac
(tornen a riure)
Carmeta.- Potser sí que al final serem una mica romans...
(tornen a riure)
Pepeta.- Doncs jo no penso posar les mans a un safareig ple de pixums ni que m’hi paguin diners.
Madrona.- Dona, si paguen...
(tornen a riure)
