Trobada entre un antic romà i un naturalista

Romà.- Valguem Júpiter!. Com m’ha costat de  trobar aquest indret. I això que m’havien dit que el port de les Sorres era un dels més importants de la Tarraconense. Però si sembla el cul de l’Avern! I això que aquests d’Empúries presumien de tenir els millors ports de tota la Hispània, ca. Si aquí no es veu ni una trista vela. Com hi ha d’haver un port? I a sobre, dels grans?. Si és que ja us ho dic, aquests grecs d’Empúries són uns entabanadors i altres moltes coses... ja us en diré...  Porten molt malament que els romans ens imposéssim i no ens poden ni veure!. I això que hem sigut tan respectuosos, que els hi hem mantingut la seva ciutat i n’hem fet una per nosaltres a part, això si, amb totes les comoditats i bons accessos, que d’això de fer ponts, aqüeductes i carreteres, els romans en sabem més. Per Mart! Que hauríem d’haver arrasat la ciutat i no haver deixat pedra sobre pedra.

Naturalista.- Perdoni bon home, que té algun problema que està tan enutjat? El podria ajudar en alguna cosa.

Romà.- Bona nit senyo...r estrafolari...si que em passa alguna cosa, si.

Naturalista.- (al públic) aquest  paio, que no s’ha vist al mirall, i em diu a mi estrafolari. (al romà) Doncs, com us deia, si us puc ajudar, digueu-me, que us escolto.

Romà.- Doncs mireu, jo era legionari i quan em van llicenciar del servei em van donar una petita parcel·la a Empúries. Que sí... molt maco allò, que si unes platges magnífiques, que si els veïns som molt educats, ca. Un vent de mil dimonis, que sembla que Aquiló, el déu del vent, i Neptú, dels oceans, estiguin tot el dia a la grenya aixecant onatge i tramuntana.

Naturalista.- Sí que en fa de vent a l’Empordà, sí. Però és un paisatge magnífic.

Romà.- Tot el bonic que vulgueu, però jo soc d’interior, de la Gàl·lia. A mi doneu-me bon vi i bons senglars i deixeu-vos de romanços, per Bacus.

Naturalista.- Ja em perdonareu, però tot això que dieu sona molt antic. I de vi, a l’Empordà també se n’hi fa de ben bo. Ara que per trobar senglars potser us hauríeu de passejar per Collserola, que sembla que en tenen molts, o, si us espereu una mica, potser veureu passar alguna família pel costat del riu. I ara que m’hi fixo, això que porteu, deu ser l’última moda a París, a la Gàl·lia vull dir, perquè aquí no s’hi veu gent amb túniques com la vostra... A mi, ja no m’estranya res, potser això es torna a posar de moda.

Romà.- No estic entenent res del que dieu. Això sembla una malifeta d’Apol·lo, que és molt de la broma i d’empipar els humans.

Naturalista.- Si vostè ho diu...no serè jo qui li porti la contraria. (al públic)...Val més que li segueixi el rotllo que aquest paio sembla que no hi toca gaire... (al romà) I així em podríem dir en què us puc ajudar?

Romà.- Per començar, em podríeu dir on soc i si vaig bé per anar al port de les Sorres.

Naturalista.-Sí i no

Romà.- Que Mercuri, déu dels viatgers em protegeixi. Què em preneu el pèl?

Naturalista.- No us esvereu. Vull dir que tinc resposta per a una de les seves preguntes i no en tinc per a l’altra.

Romà.- Mira que en sou de recargolat i que li doneu voltes a les coses. Ja sembleu grec, (una mica agressiu) o potser és que ho sou.

Naturalista.- Jo grec?, calli, calli, home...ara que potser algun avantpassat meu ....però això no us ho podria assegurar. Com que els grecs van dominar mig món!.

Romà.- Aquells poca penes, que havien de dominar? Comerciar i enredar i poca cosa més. Què perdien totes les batalles!

Naturalista.- Home, totes? I Alexandre Magne?

Romà.- Res, aquell li interessaven més les conquestes d’una altra mena...ja m’enteneu. Tenia fama d’embolicar-se amb tot el que es movia, sense manies. Així li va anar...mort al 33.

Naturalista.- Mira, com Jesucrist...

Romà.- I aquest qui és? un altre conqueridor dels seus?

Naturalista.- (al públic) Com no vagi per feina acabaré pitjor que aquest paio. Tornant a les seves preguntes...som al delta del Llobregat.

Romà.- del Rubricatus?.

Naturalista.- Bé, si li voleu dir així, vostè mateix, però fa segles que li diem Llobregat. I això de les Sorres, no en tinc ni idea de què és. Com no vulgueu anar a port Ginesta. És el més proper que conec.

Romà.- No, no, no. Jo vaig a Les Sorres que m’han assegurat que d’allà surten vaixells tots els dies cap a Tarraco.

Naturalista.- Tarragona? És allà on voleu anar?

Romà.- Potser si que és així com li dieu els nadius. Estic fart d’Empúries i m’han dit que ara a Tarraco és temps dels Jocs i vull anar una mica de gresca. A veure si tinc  sort i Venus m’és favorable i fins i tot lligo una bona fèmina.

Naturalista.- Així no us voleu quedar al Delta? Miri que n’és de bonic, eh? És una reserva natural magnífica.

Romà.- Bonic?, calli, calli. Si és pitjor que Empúries. Que només he vist, plantes, ocells, estanys i mosquits...molts mosquits. A Tarraco tenen amfiteatre i circ i hi haurà carreres de quadrigues i gladiadors. On aneu a parar.

Naturalista.- (al públic). On hauria d’anar a aquest és a Sant Boi, però no serè jo qui li ho digui. (al romà) Doncs res home. Si el que voleu és anar a Tarragona...a Tarraco, el millor és agafar el tren o el cotxe per l’autopista.

Romà.- Tren? Cotxe? Autopista?. Per Esculapi que dieu coses molt boges. Val més que vagi tirant a veure si trobo algun indicador

Naturalista.- Això, això, aneu tirant. Per Tutatis, que n’estan de bojos aquests romans...