Procura diner tenir, sigui teu o del veí

Desembre 2024

Les dades no menteixen i, segons el portal de transparència de Cata-lunya, el Prat és la segona ciutat per ingressos per habitant: 1.747 € per pratenc, 1,7 vegades més que l’Hospitalet, 1,3 cops més que Sant Cugat. Però si això ho fem tan sols tenint en compte els impostos directes, el Prat és en la primera posició per sobre de Barcelona amb 1.104 € per habitant, 300 € per sobre de Sant Cugat. Com és possible, doncs, que tot i així de nou tornem a aplicar una nova pujada d’impostos? És inexplicable, quan som un dels ajuntaments amb més ingressos de Catalunya.

En aquestes noves ordenances, la protagonista és la nova taxa de residus, d’obligat compliment d’aplicar però que al nostre parer es podria haver compensat amb una reducció d’impostos. Però també s’incrementen els preus públics que afecten al comú dels pratencs, com el cost dels serveis esportius, i es manté la pujada d’impostos general que es va presentar per a aquest exercici 2024, amb l’increment corresponent de l’IBI. L’arrel del problema és la gestió pressupostària que s’ha anat fent els darrers anys, tractant allò que és extraordinari com a ordinari, esgotant el marge de maniobra i carregant als veïns i veïnes els costos d’una mala gestió. 

Parlar d’ingressos sense incorporar la planificació de despeses és, sens dubte, un debat coix i dona la sensació que respongui a la dita: Procura diner tenir, sigui teu o del veí. Certament, el cas del Prat és un cas d’estudi, demanant de nou collar-se el cinturó als veïns i veïnes, sense haver planificat i malmetent un llegat d’un ajuntament que no hauria de tenir cap ni un, de problema econòmic. 

Gerard Valverde i Polo