Entrevista a Susana Portabella, tècnica i jugadora de bàsquet.

dijous, 1 abril, 2004 - 14:58

Una funció que compatibilitza mentre juga a l'Atofina Prat, que ella mateixa va entrenar l'any passat. Una lesió l'ha deixat fora de joc en aquest tram final de la temporada, però no per això deixarà de donar suport a les seves companyes, que aquest any han sorprès propis i estranys a la Segona Catalana.

Amb nou victòries consecutives i en la tercera posició, es podria dir que la temporada és ja tot un èxit?

Sens dubte. Amb la reestructuració no sabíem com quedaria la categoria. Estic fins a un cert punt sorpresa, tenint en compte que ens hem arribat a enfrontar a equips que jugaven la temporada passada dos nivells per sobre i, a la vista del resultat, podem estar plenament satisfetes amb el rendiment de les jugadores. Molta part de "culpa" la té també el nou entrenador, Albert Piera. I el millor de tot és que tenim un equip de futur.

Quines diferències has trobat en entrenar un grup de nois i noies?

Les exigències físiques són diferents, però sempre els has de treure el màxim partit segons la categoria que ocupin. Per a mi, el més important, independentment de si són jugadors o jugadores, grans o petits, és saber on entrenes i qui entrenes.

T'és difícil ser a les dues entitats alhora?

Amb el meu càrrec d'entrenadora ajudant de Quique Spà, m'era molt difícil poder entrenar alhora l'Atofina Prat. Per això vaig voler continuar vinculada a l'entitat com a jugadora, de la mateixa manera que havia fet altres temporades.

David Vert