L'arxipèlag verd

dijous, 1 juliol, 2004 - 12:12

La primavera s'esgota i entrem a l'estiu. Ens agrada estar al carrer, però sovint busquem recer per fugir del sol i la calor. Per sort, a prop de casa tenim un parc o un jardí urbà on seure a l'ombra, xerrar amb els amics i amigues o portar els nens i les nenes a jugar. Al Prat trobem jardins de barri (els de Mercè Rodoreda, d'Àngel Guimerà, de Francesc Macià, de la Noguera, de Joan Salvat Papasseit, la plaça de Pere Calders, la de la Remodelació o la d'Anna Frank, entre d'altres) que ocupen el 12% de l'espai públic i que ens permeten disposar d'una zona verda a prop de casa. Segons un estudi recent, un 94,8% dels habitants del Prat disposa d'un espai d'estada (plaça, parc o jardí) a una distància de menys de 200 metres de casa seva i un 99,8% de la població, és a dir, pràcticament tothom, a menys de 300 metres de casa.

Hi ha jardins o places més grans, com els de la Pau, el Fondo d'en Peixo, la Solidaritat, amb més densitat d'arbres i arbustos. El parc Nou, que té la condició de Parc Metropolità, és el més gran de la ciutat i esdevé una zona d'oci per a moltes persones del Prat i també de les poblacions veïnes. Disposar d'una xarxa formada per carrers, avingudes, places, parcs i jardins de barri que estiguin connectats entre ells i que facilitin i facin agradable els desplaçaments de les persones, és important per a la qualitat de vida de la gent del Prat. L'Ajuntament està treballant per crear aquests itineraris o xarxes verdes per a vianants, que connectin de manera segura i còmoda les diferents illes d'aquest arxipèlag verd que són els parcs i jardins de la ciutat.

Estructura de l'espai públic al Prat

Calçada...............................48,83%

Voreres...............................28,10%

Jardins................................11,79%

Parcs urbans.........................5,96%

Places...................................2,94%

Verd no útil..........................1,05%

Parterres...............................0,71%

Qui manté el verd?

Quan visitem un parc o jardí ens agrada trobar-lo net i endreçat, amb la gespa tallada, els arbres sans i ben estructurats, amb flors de temporada lluents, amb la vegetació fresca i ben regada, amb els sorrals de jocs infantils nets i airejats... Perquè tot estigui en ordre és necessari que l'Ajuntament faci un manteniment correcte i que els ciutadans i ciutadanes tinguem una actitud cívica i respectuosa amb l'espai públic.

Els jardins i parcs que per la seva mida i condicions són molt utilitzats per la ciutadania, com el de la Solidaritat, els de la Pau, els de Fondo d'en Peixo o la plaça Louis Braille, concentren molts esforços de manteniment per tal que cada dia estiguin a punt per complir la seva funció de lloc de repòs i de jocs. Es té cura que el mobiliari estigui en bones condicions, es rega el sauló per refrescar l'ambient i evitar la pols, es reguen les plantes que ho necessiten... Tot aquest esforç requereix la col·laboració de la ciutadania, una actitud educada i cívica. Cal llençar els residus a les papereres, recollir els excrements dels gossos, fer un bon ús dels bancs i de les joguines i respectar les altres persones que comparteixen aquests espais de trobada.

L'Ajuntament del Prat destina cada any al voltant de 635.000 € al manteniment dels espais verds del nucli urbà (sense comptar el parc Nou, del qual s'encarrega l'Àrea Metropolitana, ni les despeses de manteniment i reposició del mobiliari com ara bancs, papereres, llums...). Una part important d'aquest pressupost cal destinar-la, malauradament, a reparar desperfectes causats pel vandalisme. Per exemple, només reparar les destrosses als bancs costa més de 65.000 euros l'any.

Cada dia laborable, 17 persones treballen als carrers del Prat en el manteniment dels espais verds: seguen la gespa, retallen bardisses, reguen, fan tractaments fitosanitaris... Són empleats de dues empreses concessionàries de l'Ajuntament: CESPA i Tesiprat (aquesta darrera, de la Fundació Rubricatus, ocupa persones amb discapacitat).

Millores recents

• Instal·lació de reg automàtic als parterres situats davant del CAP Pujol i Capsada
• Plantació d'arbrat nou als jardins de la Pau
• Reg automàtic i plantació d'espècies entapissants als jardins de Torre Muntadas
• Espai d'ombra amb cinc tipuanes al voltant de l'escultura de la Ciutat Gegantera (Verge de Montserrat -Canal), amb cinc seients i tres papereres
• Nova zona de jocs infantils als jardins del Fondo d'en Peixo
• Enjardinament de la rotonda d'entrada a la ciutat (camí del Sorral)

Millores previstes

• Nou sistema de reg als parterres de gespa i arbusts del Cementiri Vell
• Plantació de nous arbres, instal·lació de nous paviments i llocs de pas, i rehabilitació de l'àrea de jocs infantils, als jardins de la Pau
• Replantació d'arbustos a la plaça de la Vila (entre els bancs)
• Millora dels talussos del parc de la Solidaritat (amb plantes entapissants per evitar l'erosió) i nou sistema de reg
• Rehabilitació i millora general dels jardins del Fondo d'en Peixo

Què i com es rega?

Quan es planta un arbre, es rega durant tres anys. Després ja ha de poder viure tot sol. Pel que fa a la gespa, a l'estiu es rega tres cops per setmana, i els arbustos un cop. El reg es fa amb aigua de la xarxa, tot i que també es fa servir un camió cisterna per regar més sovint els arbustos nous i algunes de les jardineres. Els estius molt calorosos, com el de l'any passat, dos camions cisterna reguen cada dia les plantes urbanes de manera intensa. I tot i els esforços, l'estiu passat, alguns arbres es van assecar per culpa de la intensitat del sol, la baixa humitat ambiental i la manca de precipitacions.

Cada any, l'Ajuntament consumeix al voltant de 247.513 metres cúbics d'aigua en el reg de parcs, jardins, arbrat viari, places de sauló i camps esportius. També cal comptar l'aigua de les fonts ornamentals i les d'aigua potable. Tot això representa el 87% del consum públic municipal (la resta correspon bàsicament a edificis municipals i instal·lacions esportives) i correspondria a uns 12 litres per habitant i dia.

Els arbres del Prat

Al nucli urbà del Prat hi ha gairebé 17.800 arbres, sumant els dels carrers, els dels parcs i els dels centres escolars. És a dir, tenim 0,27 arbres per habitant. D'altra banda, es calcula que en patis i jardins privats hi ha uns 2.800 arbres més. Les espècies més abundoses són les següents: 3.032 plataners (Platanus hispanica), 1.566 àlbers i pollancres (Populus alba, Populus canadensis, Populus nigra, Populus simoni), 1.085 arços (Acer negundo), 905 robínies (Robinia pseudoacacia), 578 troanes (Ligustrum japonicum), 543 oms (Ulmus pumila), 490 tarongers (Citrus aurantium), 461 tipuanes (Tipuana espaciosa) i 227 til·lers (Tilia argentea, Tilia europaea).

En total, la nostra ciutat allotja unes 75 espècies diferents d'arbres. Les zones amb menor riquesa d'espècies es concentren, sobre tot, al nucli antic i a l'eixample, on hi ha força carrers sense arbres per raons d'espai i del tipus d'urbanisme amb què van ser construïts. Sant Cosme, l'Estruch i Ribera Baixa són les zones que tenen més quantitat d'arbres, mentre que alguns polígons industrials, com l'Estruch i el Mas Blau, en tenen una densitat inusualment alta, en comparació amb altres zones industrials metropolitanes.

Arbres i arbredes excepcionals

Al municipi del Prat hi ha arbres que per la seva mida excepcional, la seva edat o el seu valor històric mereixen unes mesures especials de conservació, per tal d'evitar que siguin tallats o ferits i garantir-ne el bon estat de salut. La legislació preveu que cada municipi pot protegir aquests arbres declarant-los d'interès local. Amb aquest objectiu, el 1996 l'Ajuntament del Prat va declarar d'interès local 22 arbres i dues arbredes del municipi. Molts d'aquests arbres són al parc més antic del Prat, el Fondo d'en Peixo, com ara el grup de sis roures d'uns 70 anys d'edat. Altres han estat protegits per les seves grans dimensions, com ara l'eucaliptus de l'Escola del Parc, o pel seu valor històric, com ara els dos àlbers i les palmeres de la desapareguda masia de can Bou, al costat del Carrefour.

Treballs per posar a punt els espais verds a l'estiu

GESPES

• Posada a punt dels sistemes de reg automàtics
• Adobat de primavera
• Escarificat i airejat de les arrels
• Retall de les vores dels parterres
• Tractament amb herbicida i retirada de les herbes invasores
• Tractament fitosanitari quan apareixen insectes i fongs

PAVIMENTS

• Retirada d'herbes invasores
• Encebat i reposició allà on s'ha perdut (sots)

ÀREES DE JOCS INFANTILS I SORRALS

• Repintat dels jocs (1 cop l'any)
• Retirada dels grafits (1 cop l'any)
• Neteja de les àrees de joc (continuada)
• Aportació i/o renovació de sorra (1 cop l'any)
• Rascletat dels sorrals (diversos cops l'any)
• Reparació dels jocs infantils (continuada)

NOTA: Actualment, l'Ajuntament està duent a terme una auditoria per tal d'afrontar una rehabilitació i reforma completa de totes les àrees de joc infantils de la ciutat, per tal d'adaptar-les a la nova normativa de seguretat i higiene.

Els parcs, espais educatius

Els parcs, les places i els jardins de la ciutat compleixen moltes funcions, però en el cas de les nenes i els nens més petits són importants com a espai on es comparteixen jocs i experiències amb els amics i amigues, i on s'aprenen hàbits i conductes. Conèixer els elements vius - quins arbres hi ha, quins arbustos, quins ocells hi crien i quins insectes hi podem trobar- ajuda a entendre la importància de respectar els éssers vius i els llocs on viuen, en aquest cas els parcs i jardins.

Reflexionar sobre la funció que fan les fonts, els bancs, les joguines, les papereres, ajuda a mantenir actituds més respectuoses. Aquests dos eixos de treball són la base del programa d'educació ambiental Conec i estimo el meu parc, que vol facilitar que els nens i nenes d'educació infantil coneguin els parcs de la ciutat, els utilitzin i els respectin. El material de treball proposa un conjunt d'activitats a l'aula i una visita al parc. En el curs 2003-2004 hi han participat 150 alumnes de sis centres docents.

Càpsules de biodiversitat

Per petita que sigui, qualsevol zona verda dins de la ciutat representa un espai útil per a la conservació de la biodiversitat. Qualsevol jardí, bardissa, plantació o parterre pot ser un petit oasi per a molts organismes en un entorn, molt sovint, hostil. Si l'espai compta amb una barreja d'arbres de diferents alçades, arbustos i espais oberts, encara que sigui de reduïdes dimensions, el seu atractiu per a molts organismes s'incrementa. I si aquestes plantes són plantes autòctones, pròpies del delta del Llobregat, el seu atractiu es multiplica encara més.

Moltes espècies vegetals i animals són capaces d'aprofitar qualsevol oportunitat per colonitzar els parcs. Per exemple els insectes, moltes plantes, alguns rèptils o els ocells, que poden fer servir els parcs per criar (com els verdums o els gafarrons), per passar l'hivern (com els pit-rojos) o durant les seves migracions per trobar refugi i aliment (com els tallarols, els mastegatatxes i molts altres insectívors). Si ens hi fixem bé, la riquesa d'espècies que podem trobar en una zona verda de reduïdes dimensions és sorprenent. El paper que poden jugar les zones verdes urbanes (públiques i privades) en la conservació de la biodiversitat del territori és molt important.

Les joies de la corona

D'entre tots els parcs i jardins del Prat, n'hi ha uns quants que per alguna de les seves característiques mereixen una atenció especial i, de ben segur, una visita. El parc de la Solidaritat té un bonic estany amb plantes aquàtiques, uns camins sinuosos que recorren els parterres, uns plataners singulars, uns divertits jocs infantils, una interessant escultura de Perejoan i una colorista plantació d'arbustos que floreixen a diferents èpoques de l'any. El parc Nou és un immens parc metropolità amb bona ombra i espais per poder córrer, jugar a pilota, fer un bon pícnic i una tranquil·la migdiada i que, a més, disposa d'un espai especial per als gossos. El parc del Fondo d'en Peixo és un parc històric, d'estil romàntic, amb una bonica arbreda plantada els anys 30. La plaça de Louis Braille, els jardins de la Pau, són altres espais d'especial interès de la ciutat. Però com que parlar de tots en profunditat és impossible, per raons d'espai, n'hem escollit un com a exemple, un bell desconegut, el jardí d'Àngel Guimerà.

Aquest no és un parc fet de nou sinó un jardí antic. En bona part coincideix amb el jardí posterior de l'antiga casa i farmàcia del senyor Roigé, fet que es nota en molts detalls, en la presència de bastants arbres (robínies, llorers, palmeres washingtònies) de dimensions considerables i en la mateixa presència massiva, espectacular, dels acants, que en aquesta època de l'any ens regalen la seva florida simultània.

Cap d'aquestes plantes no està especialment de moda en el món de la jardineria actual i això contribueix a fer del jardí d'Àngel Guimerà un espai singular. La intervenció feta per adequar-lo per al seu ús va ser, a més, molt sensible a fi de respectar allò que els anys havien regalat al jardí.

Per altra banda, l'entrada des del carrer Centre és un espai diferenciat, contingut en si mateix, on unes grans jardineres plantades amb diferents espècies de plantes aromàtiques (lavanda, romaní, espígol, farigola, timó llimoner, marialluïsa...) conformen una simfonia d'olors, un veritable jardí per als sentits, retolat, a més, en Braille per permetre que les persones invidents el puguin usar.