Un delta en miniatura

dilluns, 1 novembre, 2004 - 13:35

Aquesta zona natural està situada a la dreta de la nova llera del riu, entre el pont de Mercabarna i el mar. De fet, es tracta d'uns terrenys inundables, perquè quan el riu baixi amb més de 1.200 metres cúbics d'aigua per segon quedaran negats (els experts calculen que això passarà un cop cada 20 anys, aproximadament).

Aquesta possibilitat d'inundació és, de fet, un valor més d'aquest espai, ja que s'hi volen reproduir els aspectes principals del funcionament natural d'un delta, entre els quals destaquen les periòdiques grans avingudes del riu i les seves corresponents inundacions.

Aquest "delta en miniatura" té, com els deltes "de veritat", forma triangular, ja que està delimitat pel riu, el mar i la mota superior, una barrera física de terra elevada que impedeix que, en cas d'inundacions, l'aigua arribi als conreus situats més enllà. Serà precisament en aquesta mota on trobarem la porta d'entrada a aquest espai natural, una porta física que s'obrirà i es tancarà en funció d'un horari i on trobarem una caseta d'informació. Però per poder accedir-hi haurem d'esperar al proper estiu, perquè actualment l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de la Generalitat, responsable de la gestió de les obres del desviament, encara hi està treballant.

Porta d'entrada i horari

L'accés a aquest espai natural només es podrà fer per una porta, ja que un canal que ressegueix la mota impedirà l'entrada per enlloc més. La decisió de posar-hi una porta respon a dues raons: la primera, aconseguir un accés controlat, únicament a peu, que permeti informar el públic i que asseguri unes normes de comportament i de volum de visitants que no destorbin la fauna de l'indret. I, la segona, per raons de seguretat, ja que es tracta d'un espai inundable i s'ha de poder tancar l'accés en situacions de perill (que, com hem dit, es donaran molt poques vegades). Aquesta porta se situarà sobre la mota, prop de la confluència dels camins de la Marina i de València, on hi havia la masia de cal Lluquer.

En un futur, després de la creació del parc fluvial del tram urbà del Llobregat (entre els ponts del ferrocarril i de Mercabarna) es podria instal·lar una altra porta d'entrada just al costat d'aquest darrer pont.

Què hi trobarem?

Després de creuar la porta d'entrada, què hi trobarem, en aquest "delta en miniatura"? Primer cal dir que, tot i que la responsable de les obres és l'ACA, el disseny d'aquest espai natural ha estat consensuat totalment amb del departament de Medi Ambient de la Generalitat i amb l'Ajuntament del Prat, que hi ha volgut reforçar els aspectes ambientals i d'ús públic controlat. Així, hi trobarem els principals elements d'un delta: aiguamolls o marines (hi destaca l'estany de cal Tet, tan gran com el de la Ricarda), una gran platja amb dunes, maresmes i vegetació pròpia (la platja de ca l'Arana), molta diversitat botànica (pineda, prats, vegetació dunar, de ribera, d'aiguamoll...) i també la fauna pròpia d'un delta: aus, amfibis, rèptils, peixos i petits mamífers.

Itineraris i miradors

Perquè tot això no ens passi desapercebut, hi haurà tres itineraris diferents:

• Itinerari exterior: discorrerà per la mota i per camins rurals exteriors a l'espai natural. Es podrà fer a peu o en bici i tindrà dos aguaits: un sobre la platja de ca l'Arana i un altre sobre l'estany de cal Tet.
• Itinerari curt: Tindrà només 2 km i es farà, aproximadament, en una hora (només a peu). Serà de forma circular i passarà per la vora del riu, de les basses de depuració i de l'estany de cal Tet.
• Itinerari llarg: També només a peu. Serà el més naturalístic, ja que passarà per tots els miradors o guaites, i arribarà fins a la desembocadura del riu (aquí cal indicar que a la desembocadura del Llobregat només s'hi podrà arribar a peu).

De miradors n'hi haurà de diversos tipus: dues casetes per mirar ocells sense que nosaltres siguem vistos, tres torres rodones de fusta per tenir una vista més àmplia, una torre d'obra sobre l'edifici de bombament d'aigua i una pantalla visual (un mur amb espitlleres).

A més, tot l'espai estarà indicat amb senyalitzacions i comptarà amb la presència permanent de vigilants-informadors que vetllaran per l'ús correcte de l'indret i respondran les preguntes dels visitants.

El nou espai natural del riu, en xifres

Superfície total................................................................... 95 hectàrees

Basses amb canyissars per depurar aigua................................17 hectàrees

Nou estany de cal Tet...........................................................11 hectàrees

Arbredes de ribera................................................................24 hectàrees

Hàbitat per a la cria del corriol camanegre.................................7 hectàrees

Un consorci gestionarà els espais naturals

La gestió i l'aportació de recursos econòmics i humans per al nou espai natural de la desembocadura es farà mitjançant un consorci que també gestionarà tots els espais naturals del delta: les reserves naturals de la Ricarda, Remolar i Filipines, els espais Pein (Pla d'Espais d'Interès Natural), les diverses àrees protegides i les Zepa (Zones d'Especial Protecció per a les Aus).

Aquest consorci, que es constituirà properament, estarà format pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat i pels ajuntaments del Prat i Viladecans, però està obert a l'entrada d'altres institucions (port, aeroport...), agents privats i entitats socials.

La creació d'aquest consorci és molt important perquè, per primera vegada, es farà una gestió unitària i consensuada dels espais naturals del delta a través d'un pla especial d'ordenació de tots aquests territoris.

Per saber-ne més, d'aquest consorci, podeu assistir a la conferència que el proper 1 de desembre a la tarda pronunciarà Ignasi Rodríguez, sotsdirector general de Boscos i Gestió de la Diversitat de la Generalitat, al Centre d'Informació del Pla Delta (av. Verge de Montserrat, 77).

ENTREVISTA a Guillem Peñuelas, director de l'àrea tècnica de l'Agència Catalana de l'Aigua i director de les obres de desviament del riu.

"L'obra del desviament és un referent ambiental per a futures actuacions."

El dia 15 de setembre passat es va produir la connexió del riu Llobregat a la nova llera excavada entre el pont de Mercabarna i el mar. L'obra del desviament, però, és molt més complexa que aquesta connexió, i no estarà enllestida fins d'aquí un any.

El desviament del Llobregat té algun aspecte que el faci diferent d'altres projectes similars?

En realitat, el desviament d'un tram de riu no és una novetat. Hi ha molts exemples, alguns molt propers a Catalunya, d'actuacions que han modificat, al llarg de la història, la traça natural dels rius.

El fet diferencial del desviament del tram final del Llobregat és la seva ubicació, en un espai natural reduït però amb un valor ecològic indiscutible i estratègic. Per això l'obra incorpora un conjunt de mesures, com la creació d'una extensa zona humida, i uns elevats requeriments ambientals per tal que la seva execució sigui sostenible i compatible amb la riquesa de l'entorn natural. En això, aquest projecte és pioner i un referent ambiental per a futures actuacions.

Quin ha estat el punt més dificultós de l'obra?

Al llarg dels tres anys que fa que vam iniciar-ne l'execució hem hagut de superar nombroses dificultats, des de la captura inicial de la fauna existent en l'àmbit d'influència, fins a la connexió física de la nova llera al mar.

Per la seva la singularitat, destaca l'execució d'una galeria de serveis de 270 m de llargada i 8 de fondària, per sota del nivell del riu, fet que va obligar a seguir un conjunt de mesures necessàries per no afectar l'aqüífer superficial.

També destaca la gestió integral dels excedents de l'excavació, realitzada amb un pla consensuat amb altres obres veïnes, especialment les de l'ampliació del port. Això ha permès reaprofitar uns 800.000 m3 de sorra procedent de l'excavació de la nova llera del riu per a la conformació de la nova platja de ca l'Arana.

El principal risc del desviament és la salinització de l'aqüífer superficial per entrada d'aigua de mar?

Donat el seu caràcter com a recurs estratègic del Delta, la preservació dels dos aqüífers (superficial i profund) ha constituït un dels aspectes ambientals de més rellevància al llarg de l'execució de l'obra. S'ha adoptat tot un conjunt de mesures amb l'objectiu d'evitar possibles impactes negatius sobre els nivells o la qualitat de l'aqüífer.

En aquest sentit, destaquen les mesures de control (inventari i segellat previ dels pous existents, formació d'una xarxa de control piezomètric i analític amb seguiment periòdic...) i les mesures correctores, com ara el mateix sistema constructiu mitjançant un conjunt de cel·les excavades segons una seqüència que impedeix la penetració de l'aigua de mar, o la reutilització dels excedents de reg com a barrera d'intrusió salina mitjançant recàrrega.

Cal remarcar que el projecte preveu que es dugui a terme un seguiment ambiental en un període de dos anys, per tal de verificar i garantir els resultats del conjunt de mesures de protecció adoptades durant la fase de construcció, com ara el desenvolupament correcte de la nova vegetació, els nivells piezomètrics o la qualitat de les aigües.