La lògica del fer-se gran

dissabte, 1 març, 2003 - 01:00

En un emotiu discurs durant l'acte de constitució del Consell Municipal de la Gent Gran, una de les seves representants va expressar la necessitat de la gent gran de sentir-se totalment integrada en la societat, el seu dret a continuar escollint la manera de viure, de pensar i d'afrontar el futur.

És cert. Fer-se gran no vol dir res més que el fet que el temps va passant, que la vida es va vivint, que l'experiència creix mentre les facultats físiques, quasi sempre, minven. Però la gent gran són persones que fins fa pocs anys no estaven emmarcades dins d'aquest col·lectiu. Eren homes i dones amb decisions per prendre, amb camins per escollir i amb responsabilitats vitals importants. Per què doncs, quan s'arriba a una certa edat es qüestiona el dret a continuar vivint de la mateixa manera que abans? És que als 80 anys no pots continuar regint la teva vida com ho feies als 40, als 60 o als 70? Com i quan una persona ha de cedir als altres les decisions personals? Quan ens adonem que som grans i que no podem fer les mateixes coses que fèiem fins llavors? És la jubilació laboral aquest límit que ens fa ser més o menys actius, per no dir productius? O és la capacitat econòmica, la que dibuixa les nostres vides?

Penso que tots els homes i les dones tenim el dret a viure i a envellir amb tota la dignitat que qualsevol ésser humà es mereix; i que de la mateixa manera que durant la infantesa es tenen unes necessitats, durant la joventut, unes altres, durant la maduresa, unes de ben diferents però també indispensables, quan som grans ens cal una altra mena de suports. Som les mateixes persones amb altres necessitats, unes de físiques com poden ser les sanitàries o d'assistència, unes altres que són requeriments de l'anima: la companyia, l'amor, la comprensió.

És tan difícil d'entendre que som les mateixes persones, amb més o menys anys?

Doncs per què a la gent gran se li qüestionen alguns dels seus drets?

La societat del benestar en què vivint ha de garantir, a través de l'Estat, que quan siguem grans, tots tinguem el dret a continuar vivint dignament. És lògic, no?

Lluís Tejedor

L'acalde