Àngels Codina, mestressa de casa

divendres, 1 febrer, 2002 - 01:00

En aquests temps en què l'individualisme, un cert aïllament personal i les comoditats que imposen les noves tecnologies poden ser una amenaça per a l'associacionisme, les relacions ciutadanes i la comunicació personal, l'Àngels Codina ha aconseguit que més de 80 persones de la ciutat deixessin el confortable sofà davant la "tele" i dediquessin el seu esforç i entusiasme a preparar de la manera més desinteressada aquesta funció tradicional nadalenca. Aquesta és una bona forma de fer poble. 

Vas aconseguir organitzar gent desorganitzada, que famílies senceres actuessin, que cadascú es fes la seva disfressa...,vas trobar les persones adequades per a cada personatge. Com ho vas aconseguir?
Preguntant. Anava a l'adrogueria i preguntava a la gent "Vols fer els Pastorets?", i molts em deien que sí. 

Així de fàcil?
Sí. Per exemple, vaig anar a veure el pis que s'està fent el meu fill i li vaig preguntar a l'arquitecte, "Vols fer els Pastorets?", i em va dir que sí. A l'Antoni Rodés li vaig dir que em faltava algú que fes de rei ros, i en va fer ell. El mateix em va passar amb el Valentí Font, de la sabateria, que va fer de rei blanc... 

Fins i tot vas fitxar un nadó de dos mesos , oi?
Aquesta és una bona anècdota. Es tracta del fill de la Fina i del Francesc Rodés, abans que nasqués ja els l'havia demanat per fer de nen Jesús. La cosa va quedar que al final hi va participar tota la família: la mare feia d'àngel perquè així estava a prop del seu fill durant la funció , i el Francesc va fer de rei negre. Va ser dels que es van deixar pintar! 

Qui més hi va participar?
En Jaume Monés va reviure la seva actuació com a dimoni, que havia fet fa 40 anys; l'Alonso, el pianista, que porta la música a la sang, va posar el cor i la ment en què tot sortís el millor possible; el Xavier Miralles, de la Casa d'Aragó, va ser la meva mà dreta. En Daniel, el fill de la Maite Besora, de dos anyets , va ser dels millors actors. L'hauries d'haver vist, com aguantava les dues i tres hores d'assaig sense protestar, amb el seu xumet... 

Així fins a 81 persones sobre l'escenari...
Sí, sí...També hi varen participar nois i noies del col·legi Mare de Deu del Carme, amb qui feia més d'onze anys que representàvem els Pastorets. Algunes persones les vaig arrossegar d'altres experiències teatrals, però la majoria, no. També vam poder comptar amb el cor del Prat , i amb tanta i tanta gent, que em quedaria afònica si els anomenés tots. Va ser el més bonic que m'ha passat mai! 

Un agraïment especialment dedicat...
Al meu marit, l'Antoni Escuder, sense la col·laboració del qual no hauria pogut fer-ho, i a l'Antoni Rodés, que m'ha animat a dur endavant el projecte i , des de l'Ajuntament, ens ha ajudat econòmicament perquè fos una realitat. 

Què t'ha aportat personalment aquesta experiència?
La satisfacció de crear un grup de gent que ens ho hem passat molt bé, que ens hem conegut millor, perquè, de vegades, et saludes pel carrer i res més... Els Pastorets han fet sortir de casa moltes persones . Hem creat caliu, perquè el sol fet de conversar ja dóna un caliuet.... Han estat vivències que ens han fet estar contents a tots.  L' Àngels Codina és una veritable potablava. Nascuda al Prat, la seva família és de les que ja formen part de la història recent de la ciutat. El seu avi era conegut com "el matetes". 

D'on ve aquest malnom?
Quan el meu besavi anava a caçar ànecs a les llacunes del Prat -que ara estan protegides , però llavors no calia- sempre deia als seus companys: Ajupiu-vos darrera aquestes matetes....I així se'l va començar a conèixer com "el matetes". Els meus avis eren graners i tenien una botiga de queviures al nucli antic de la ciutat. 

D'on ve la teva afició pel teatre?
De ben petita. El meu pare cantava a l'Orfeó del Prat i cada diumenge em duia al Palau de la Música. El meu avi per part de mare vivia a la Rambla de Barcelona i també em duia a veure obres de teatre molt sovint. Ha estat la meva família la que m'ha inculcat l'amor que sento pel teatre, la música, la literatura, en realitat per tot tipus de manifestació artística. Quan era nena, agafava les mosquiteres dels sacs de queviures que hi havia a la botiga, anava al magatzem amb els meus germans i els amiguets i ja els feia fer teatre... 

Al Prat has estat i ets una veritable animadora cultural, capaç de mobilitzar gent i engegar projectes diversos. Què tens entre mans?
Tinc al cap força idees. La veritat és que un cop acabats els Pastorets, tot el grup ens hem quedat amb ganes de fer més coses. És qüestió de posar fil a l' agulla... 

Dolors Pérez Vives