Jaume Codina Historiador

dimecres, 1 maig, 2002 - 02:00

La ciutadania i les institucions del Prat li van voler mostrar el seu agraïment, atorgant-li el títol de fill predilecte, l'any 1994. També és posseïdor de la Creu de Sant Jordi.
Ara, l'Ajuntament edita una col·lecció de llibres relacionats amb el Prat, que s'inicia amb la publicació d'uns versos de joventut i una reflexió madura sobre el paper de l'historiador.
Els poemes expressen el sentiment del jove Jaume; l'assaig, el pensament de l'estudiós sensat. Tot plegat, una mirada enrere per continuar caminant cap al futur.

El llibre es titula Ai, adéu, clara marina! D'on ha sorgit aquest títol tant bonic?
La primera part del llibre és un recull de poemes que vaig escriure entre els anys 1943 i 1947, uns versos que ja tenia guardats en el rebost de la memòria i que vaig retrobar remenant uns papers que ja groguejavens. Entre ells, havia escrit l'inici d'un poema que deia: Ai, adéu, clara marina!. La veritat és que per molt que m'hi he esforçat, no he aconseguit recordar com hauria volgut continuar, ni el que volia dir, però en retrobar-lo m'ha suggerit sentiments nostàlgics i romàntics. Aquest títol és com una al·legoria del significat de la publicació d'aquests poemes, quasi 60 anys després de ser escrits: no m'en recordo però... tornem a començar.

Poesia i prosa
Com s'ha decidit a publicar uns poemes de joventut?
S'entendrà millor si començo explicant per què he publicat la part del llibre en prosa, la titulada Més enllà dels sentits.

Doncs vinga, expliqui...
L'estiu de 1995, davant l'ordinador, vaig començar un article centrat en els records de la meva vida. Em van sortir un grapats de folis, tots d'una tongada, i els vaig arraconar. Fa un any els vaig rellegir i vaig pensar que per què calia esperar a que jo em morís perquè algú els publiqués i em vaig proposar d'editar-los. Llavors va sorgir, també, la idea de que el llibre inclogués els poemes.

Com sent els seus poemes, ara?
Crec que es poden definir amb la paraula cromatisme. Amb la distancia de 60 anys, sento que són com flaixos d'un cromatisme molt fort, plens de colors.

Veig que s'inspirava en el paisatge, les estacions de l'any...
Sí, també en tinc alguns de més íntims, dedicats a la meva esposa, dels quals n'he inclòs només algun. Però l'element que més em va impressionar va ser el riu, com diu el primer poema: Des de lluny, la salzereda/ m'ha colpit tan fortament/tota blanca, tota verda/vora el riu, gronxantse al vent¡!/Primavera, primavera, portadora del bon temps!

Tots són així de bucòlics?
Més que valor literari tenen valor testimonial del Prat rural de fa més de mig segle.

En el pròleg l'escriptor Ignasi Riera defineix la segona part del text, escrita en prosa, com "la reflexió sobre el sentit de la història i de la feina de l'historiador". Quina és aquesta reflexió?
Es basa en qüestions com aquestes: La narrativa és creació, el text històric, perquè no ho és? La història ha de ser subjectivista? Es pot fer història sense simpatia i amor per la cosa que es vol explicar?

Vostè què en pensa?
Que no. Jo sóc una rara avis, sempre fent història d'un territori tant petit, però és el que estimo.

Els seus avantpassats han estat sempre vinculats al delta?
El primer Codina que he trobat és del segle XIII i al XIV comença la nissaga dels Jaumes Codina, fins ara. El meu fill Jaume es resistia a continuar la tradició, però va fer la concessió de posar-li, al seu fill, Jaume de segon nom. Així, hem arribat al segle XXI.

Com va sorgir aquesta gran passió per la historia del Prat i del delta?
Jo no vaig fer la carrera d'Història, vaig acabar Filosofia i Lletres, l'any 1948, però l'any 1954 em vaig posar a investigar sobre la data exacta de la butlla de creació de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau, que va donar origen al municipi del Prat. A partir d'aquí hem va començar a entusiasmar la investigació històrica i vaig fer cas a del consell que hem va donar el doctor Badia i Margarit, que dirigia la meva tesi doctoral, que hem va dir: "Segueixi els dictats del seu cor". Això vaig fer, vaig abandonar el treballs filològics i em vaig centrar en la investigació històrica.

Com es pot escriure més d'una vintena de llibres i centenars d'articles sobre un territori tant reduït?
La vida és infinita i per sort els arxius són riquíssims. Tota una vida d'un historiador no seria suficient per treballar amb tots els documents d'una sola localitat de l'arxiu de la Corona d'Aragó.

Documentació sobre el Prat
En referència al Prat, no hi deu haver tanta documentació...
Hi ha molts documents que expliquen com era la vida de les societats i de les persones. Hi ha moltes fonts: per exemple a l'edat mitjana els arxius notarials són riquíssims, aquí al Mediterrani, perquè feien escriptures fins i tot per comprar un sac d'avellanes. Ara, els historiadors estan descobrint el valor dels inventaris domèstics. També són molt interessants els capítols matrimonials, els testaments.

De la història més actual, quin és el fet que més destacaria en la vida del Prat?
Sens dubte, l'arribada de les fàbriques, que varen significar un canvi brutal de vida, de pensament... Els anys 20 i 30 van ser una època trepidant. El que va representar la faldilla sota el genoll, després de segles amb faldilla llarga, la brillantina, la permanent, les primeres motos, les bicicletes...També va ser el moment en què es va començar a sentir parlar castellà, a causa de les influències externes.

Com resumiria la història de la gent del Prat?
No ha estat mai un poble culte, però sempre ha tingut cultura pròpia. El Prat ha estat sempre un poble rebel contra la imposició i contra la injusticia.

DOLORS PÉREZ VIVES